“Quan un té la responsabilitat de governar ho ha de fer fins al darrer dia de mandat”. L’alcalde Jaume Collboni més institucional ha esquivat parlar de futures aliances en l’acte ‘L’alcalde respon’, organitzat pel Col·legi de Periodistes. L’oposició li busca rival quan falta poc més d’un any per als comicis i ell respon “reactivant” grans projectes “que s’havien aturat per diferents motius”. La transformació de la Sagrera i de Montjuïc, el creixement de la Marina, el nou Hospital Clínic a l’avinguda Diagonal o la finalització del Front Litoral en són exemples. El socialista, que el mandat passat va deixar l’executiu abans d’hora per competir a les urnes contra Ada Colau, es mira ara des de Sant Jaume com la resta de grups comencen teixir l’estratègia de 2027.
La trobada amb periodistes col·legiats poc o res ha tingut a veure amb la seva primera intervenció, fa dos anys, al mateix auditori del Disseny Hub Barcelona. A inicis del mandat, l’alcalde encara confiava a tancar un acord amb ERC i Barcelona en Comú que li permetés governar amb comoditat. Dos anys després, amb el partit lila fora de l’equació i els republicans pactant des de la distància, Collboni no parla de pactes sinó de projecte; del seu projecte, en solitari. Del “no ens aixecarem de la taula fins a aconseguir un acord de pressupost” de febrer de 2024 al “no em fa patir estar en minoria” d’ara han passat només dos anys, l’adeu dels seus màxims rivals electorals –Xavier Trias, Ernest Maragall i Ada Colau– i un pacte de govern frustrat amb ERC.
La segona gran diferència respecte del 2024 és a l’oposició, que viu immersa en una reestructuració dels seus lideratges pensant en el 2027. ERC ha canviat el candidat dels últims anys, Ernest Maragall, per Elisenda Alamany, consolidada com a cara visible a l’Ajuntament i número dos d’Oriol Junqueres a Catalunya. I Gerardo Pisarello pren el relleu de la referent del partit, Ada Colau. Només Junts encara no sap què fer. Mentrestant, el PSC es pren amb calma el nomenament de Collboni, que encararà el 2027 amb les enquestes de cara i els socialistes governant a banda i banda de Sant Jaume. “Jo he anunciat la meva intenció de presentar-m’hi, però no serà immediat, perquè estem centrats en la gestió de la ciutat”, ha remarcat el mateix Collboni durant l’acte.
En un context polític volàtil com el de Barcelona, Collboni vol marcar el rumb com a alcalde. Durant la trobada amb periodistes, el socialista no ha entrat al joc de Barcelona en Comú del front ampli. “Forma part del debat electoral”, s’ha limitat a dir. “No vull entrar perquè no em correspon”, ha reiterat en ser repreguntat. Com a candidat de BComú, Pisarello ha demanat bastir una candidatura conjunta a l’esquerra per barrar el pas a l’extrema dreta, però serà sense ERC –que se n’ha desmarcat– i amb la incògnita de la CUP. En tot cas, una idea global que el mateix Pisarello ha matisat a les xarxes socials, deixant-ne fora el PSC. Collboni, amb to institucional, els ha donat a tots la benvinguda a la cursa electoral: “Celebro que tots els partits facin els seus processos i a mi em toca respectar-los. Quan arribi el moment dels debats polítics, els farem”.
L’alcalde ha evitat parlar de “patiment”, en ser qüestionat pel seu govern en minoria, i ha optat per reduir la manca d’acords econòmics –els pressupostos, bàsicament– a una “preocupació pròpia de la feina d’alcalde”. “El primer que vull és reconèixer la capacitat d’acord dels grups de l’oposició”, ha insistit, fent èmfasi a l’ordenança de civisme, que ha rebut el vistiplau de Junts i ERC, o als pactes de pressupostos que ha tancat amb els republicans. “Encara que no sumàvem majoria, estava convençut que era una bona pràctica construir consensos i arribar a acords”, ha dit. “En nombre de regidors som un govern petit –ha reconegut– però hem aprovat pressupostos –per via qüestió de confiança–, planejament i ordenances”, ha defensat.
A l’espera de saber què acaba coent-se a l’oposició, l’alcalde tampoc s’ha casat amb ningú de cara al 2027. Collboni no ha parlat explícitament de “majories progressistes”, com sí que ho va fer el 2024, després d’aconseguir el bastó de comandament, i no ha descartat continuar governant –si repeteix– amb pactes diversos. “El perímetre de l’acord -ha dit- inclou el 70% de la població”. La fórmula agrupa Junts, ERC i BComú, que juntament amb el PSC van sumar el 73,15% dels vots l’any 2023.
Transformació de la Sagrera i reforç de l’habitatge
Collboni ha aprofitat les seves tres intervencions en aquest format des que és alcalde per presentar-se com l’alcalde que recupera projectes urbanístics d’alt voltatge. A l’anunci de la transformació de Montjuïc de l’any passat, enguany hi ha sumat les obres del “parc lineal” de la Sagrera. “Hi havia una idea que la ciutat estava acabada, que no podia créixer urbanísticament. Volem reactivar projectes que s’havien aturat per diferents motius”, ha sentenciat. El socialista ha mostrat els esquemes projectats al voltant de la nova estació de l’AVE: 36 hectàrees de verd, uns 5.500 habitatges públics i 480.000 metres quadrats per a activitats econòmiques.
L’habitatge ha monopolitzat pràcticament el torn de preguntes dels col·legiats i ha despertat les crítiques d’un afectat pels desnonaments de Vallcarca, que ha irromput en plena platea al crit d'”ens heu traït” i ha acabat rodejat per la seguretat privada de l’alcalde. “Hi ha una mediació del síndic en marxa”, ha respost el socialista.
Collboni ha confirmat que Barcelona també ha de limitar les compres especulatives, seguint la línia dels seus companys a la Generalitat, i ha defensat el topall del preu del lloguer. “Les dades diuen que hi ha mil lloguers més que abans de la regulació”, ha assegurat. Sota l’atenta mirada de l’alcaldessa de Santa Adrià, Filo Cañete, i el de l’Hospitalet de Llobregat, David Quirós, presents a platea, ha parlat de bastir una “mirada metropolitana” per rebaixar la crisi residencial i ha distingit entre grans propietaris i petits propietaris. “S’ha de mantenir un equilibri entre la propietat privada i la funció social de l’habitatge, però no parlem del propietari que ha heretat el pis de l’àvia. A ells també se’ls ha de tenir presents”, ha matisat. “Però als fons que marxen, adeu”.
