Janet Sanz és presidenta de Barcelona en Comú a l’Ajuntament des de la tardor passada, quan Ada Colau va deixar el consistori. Nascuda a Tamarit de Llitera (Osca) el 1984, Sanz fa quatre mandats que és regidora, un amb ICV i tres amb Barcelona en Comú. Durant els vuit anys de Colau com a alcaldessa, va ser la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme i va liderar transformacions importants, com els eixos verds de l’Eixample. És llicenciada en Dret i en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Pompeu Fabra.
Han votat en contra a la comissió d’Economia d’una modificació de crèdit, uns 100 milions, que proposava Collboni. La seva condició per avalar era que retirés la intenció de revisar la normativa del 30%
Collboni ha presentat aquesta modificació de crèdit perquè no té pressupost. Vam proposar a principis d’any una negociació en la qual prioritzàvem alguns aspectes que són fonamentals per als Comuns, com que no es derogui la normativa del 30% o fer més eixos verds. Ens van dir que no. Van deixar caure el pressupost. Ara, per la porta del darrere, sense haver negociat, ha volgut portar a aprovació la modificació de crèdit per la via dels fets consumats. Amb Junts vol desmantellar les polítiques contra l’especulació que vam tirar endavant. No té sentit que Collboni vingui a pidolar a Barcelona en Comú aquests vots quan ho pacta tot amb Junts.
L’alcalde diu que amb la mesura del 30% només es van fer 26 pisos socials dels del 2018. És així?
Aquesta mesura, gràcies al PSC i ERC, no va comptar amb una suspensió de llicències. I això va fer que els especuladors se la saltessin el 2019, 2020 i 2021. Van estar construint moltíssim habitatge i Barcelona va perdre 500 pisos protegits que ara tindríem si s’hagués aplicat el 30%. Fan trampa. Diuen que acabats n’hi ha una trentena. Però en marxa, hi ha més de 150 pisos socials. Moltes promocions s’han frenat perquè estan esperant que Collboni derogui la norma i poder tirar endavant sense complir. Jo vaig deixar 17 expedients sancionadors de gent que s’havia saltat el 30%. Aquests expedients s’han aturat i s’han perdonat les multes. Estem parlant de més de 200 pisos que tindríem en marxa a l’Eixample, Sants, Gràcia, Poblenou… És indispensable que hi hagi aquesta obligació. Collboni tergiversa les dades i no explica tot això. Es basa en aquesta història tan falsa de l’oferta i la demanda. Només des de la intervenció del mercat podem aconseguir que el preu baixi, amb mesures com aquesta, amb fiscalitat…, com s’ha fet a Viena, Singapur, París, Nova York.
Dona per fet que la modificació del 30% s’aprovarà?
El PSC ha manifestat que vol aprovar aquesta mesura amb Junts. Tant de bo això no passi. Amb la proposta del 30% de Collboni, la Casa Orsola seria un edifici del qual es podria expulsar el veïnat. Els preus serien prohibitius. No escoltar les peticions de la gent que les administracions han de fer alguna cosa més per frenar aquesta bombolla immobiliària li pot sortir molt car a l’alcalde. Té una última oportunitat i és pactar amb Barcelona en Comú, pactar amb les entitats i reforçar aquesta mesura per fer-la realment més efectiva i per sancionar més a qui la incompleixi. Si vol aprovar amb nosaltres altres propostes, fer un acord progressista i d’esquerres, ha de començar amb l’habitatge.
Estem fent aquesta entrevista el 17 de juny. Fa dos anys que vostès van votar a favor de la investidura de Collboni. Amb la situació actual, repetirien aquell vot?
Fer política ficció del que podria haver estat em sembla poc útil. Miro cap endavant. Nosaltres volem recuperar l’alcaldia per poder tornar a determinar quines són les prioritats que necessita la gent i posar-les en l’agenda política. Fa dos anys, havíem de triar entre ensurt o mort. Era Xavier Trias o Jaume Collboni. Confiava que Collboni faria polítiques més progressistes. Collboni està decebent al votant progressista perquè les seves polítiques no són d’esquerres. Són polítiques que han regalat el centre de Barcelona a l’F1, i a Louis Vuitton, el Park Güell. Ara mateix, perdona sancions a Airbnb quan l’empresa diu que no deixarà de publicar pisos turístics il·legals. Han estat dos anys perduts per a la gent i dos anys realment molt útils pels lobbies. El despatx de l’alcalde té una catifa vermella per la qual els lobbies i els especuladors entren i surten amb un tracte de favor.
Diu vostè que l’alcalde està fent un favor a Airbnb. Per què?
És molt increïble que l’alcalde surti a dir que Airbnb li ha dit que encara incomplirà la llei i ell digui que ho fem a les bones, que intentarà no la incompleixi. Què vol dir això? És com si un veí que s’ha saltat una norma, que ha fet unes obres il·legals o ha incomplert una norma de trànsit, l’alcalde li digués: ‘No passa res, anem a veure com ho pots complir la pròxima vegada’. Hi ha unes sancions i Airbnb no pot estar per sobre de la llei. L’alcalde hauria d’haver estat molt contundent i haver anunciat aquestes sancions per reincidència i haver dit que posarà la màxima sanció com vam fer nosaltres. Airbnb només entén aquest llenguatge. Collboni sap perfectament que ha de sancionar.
Les sancions que van posar es van arribar a cobrar?
Es van recórrer. Aquestes empreses estan ubicades a Irlanda, en un paradís fiscal. No estan inscrites a Espanya. Els expedients estan judicialitzats i encara no s’han resolt. Havíem de posar les sancions d’acord amb la legalitat catalana. La llei catalana ens diu que si una plataforma digital està publicitant una activitat il·legal és tan responsable com qui fa l’activitat il·legal. Europa, gràcies a aquesta feina, està fent una directiva que farà que això no pugui passar.
Després de l’estiu, Collboni haurà de començar a negociar el pressupost del 2026. Preveu que faci ús de nou de la qüestió de confiança?
Quins són els projectes que ens està posant sobre la taula el PSC en el context del partit socialista actual? És un context greu, que afecta la credibilitat d’un partit polític en l’àmbit de tot l’Estat. Les dues úniques propostes que Collboni està avalant són l’ampliació de l’aeroport i el 30%. Quins acords vol tenir Collboni amb una força progressista com la nostra, que vol que el dret a l’habitatge sigui una realitat? El PSC no està legislant a favor de limitar els lloguers de temporada. No està sancionant a les empreses que se salten les lleis com Airbnb… És el PSC de Collboni qui s’allunya de Barcelona en Comú i no Barcelona en Comú del PSC. Tothom sap quin és el nostre model de ciutat. Qui ha d’estar preocupat per aprovar uns pressupostos és Collboni. Ell ja sap el que ha de fer si vol el nostre suport: retirar aquest projecte per desmuntar el 30% i retirar la proposta d’ampliació de l’aeroport. Nosaltres volem guanyar l’alcaldia de Barcelona per frenar l’ampliació de l’aeroport. Si el 2027, Barcelona en Comú torna a l’alcaldia, aturarem l’ampliació de l’aeroport. Necessitem un alcalde o una alcaldessa que posi límits al turisme massiu.
Serà vostè la candidata de Barcelona en Comú el 2027?
Això està per decidir.
El juliol fan un congrés. És el tret de sortida cap a les municipals?
El congrés serà un moment molt important perquè és el primer congrés de Barcelona en Comú. Mai hem fet un congrés com els partits tradicionals. I a partir d’aquí es farà tot el debat, no només de qui ha d’encapçalar la llista, sinó de tot l’equip. Som la primera força de l’oposició real a la ciutat. Podem guanyar l’alcaldia el 2027. Com a projecte, cap altra força política té la mateixa posició de sortida a l’hora de poder disputar-li al PSC i a Collboni l’alcaldia.
Dona per fet que vostè repetirà?
No dono per fet res. He estat regidora quatre mandats, un amb ICV i tres amb Barcelona en Comú. Estem fent una revisió del Codi Ètic i veurem on acaba tot això. Ha estat un privilegi poder estar tot aquest temps a l’Ajuntament i haver gestionat i liderat una àrea com la d’Urbanisme, Mobilitat i Ecologia. Hem fet coses increïbles, com el projecte de la superilla. Ja veurem què passa el 2027, però ara mateix el meu projecte és arribar el 2027 el millor possible, amb aquesta identitat dels Comuns a Barcelona molt forta per poder recuperar l’alcaldia i fer acords progressistes.
En tot aquest procés, Ada Colau quin paper hi jugarà?
Ara mateix està a la Fundació Sentit Comú. No té cap paper amb Barcelona en Comú. No està vinculada orgànicament. És una militant més. Està directament lligada a la fundació, generant molts espais de pensament i de reflexió, especialment en aquest context de grans incerteses internacionals, amb una guerra tan bèstia i el genocidi insuportable de Palestina. L’Ada és una de les persones amb una veu importantíssima que pot fer moure moltes coses. Està establint aliances amb governs progressistes que estan defensant els drets humans, com per exemple el govern de Mèxic, que és una resistència al pitjor trumpisme. Ens dona una projecció com a projecte polític barceloní i català que poques altres forces polítiques tenen.
Per això li preguntava. És una persona amb un potencial enorme. Quines possibilitats hi ha que torni a encapçalar la llista?
Li heu de preguntar a ella. No puc parlar per ella. Ara mateix, l’Ada està fent aquesta tasca a la fundació. Està molt feliç. Ho ha dit en moltes entrevistes i el que passarà el 2027 amb Ada Colau només ho pot saber ella.
Han sortit també els noms de Gerardo Pisarello i Ernest Urtasun per encapçalar la llista dels Comuns a l’Ajuntament…
No sé d’on han sortit ni per què han sortit aquests noms. És normal que es facin volar coloms en un context en què l’Ada Colau deixa l’Ajuntament… Estic molt tranquil·la perquè sé que l’organització triarà la millor persona i el millor equip per recuperar l’alcaldia. Iniciarem tot aquest procés a partir del setembre o octubre. I sigui o no l’Ada, Barcelona en Comú, és un projecte que té una vida pròpia molt potent. L’Ada en forma part i ha aconseguit aixecar el projecte. És un llegat que no es pot retirar. S’ha quedat.
Un tema amb el qual probablement es posaran d’acord amb el govern és la perllongació del tramvia fins a Francesc Macià. L’última notícia és que es farà un únic projecte. No sé si els han concretat si s’ha abandonat la idea de fer arribar el tramvia al passeig de Gràcia el 2027?
La història del PSC amb el tramvia és d’aquelles de veure per creure. Hi ha hagut un moment en què he pensat que Collboni no volia fer el tramvia. Nosaltres ho vam deixar tot preparat perquè estigués finalitzat entre el 2027 i el 2028. Han estat dos anys sense fer res. Ni una licitació, ni començar el projecte del col·lector.
No està fet el projecte del col·lector?
No. En la reunió que vàrem tenir ens van dir que ara començaven a redactar-lo. Es licitarà l’any vinent, però no hi ha una data. Les licitacions, en el millor dels casos, sortiran a mitjans o finals del 2026. Les obres no començaran abans del 2027.
En les ordenances fiscals del 2026 tenen previst proposar una rebaixa de l’IBI?
Serà una de les nostres prioritats de cara a les ordenances fiscals. Volem que a la gent li surti més barat viure a Barcelona. La idea és que qui es compri un pis a Barcelona per viure pagui uns 200 euros menys d’IBI. En canvi, qui acumuli més d’un habitatge per llogar-lo o altres coses, haurà de pagar més. Volem convertir l’IBI en quelcom progressiu. I, sobretot, qui compri cinc habitatges o més, que tingui una fiscalitat molt més alta. És una proposta que ha funcionat a Viena i Singapur. Al Parlament, els Comuns ja vam plantejar amb l’Impost de Transmissions Patrimonials una reforma que també incorpora aquesta progressivitat, no només del 10%, sinó que sigui més elevada a partir del segon habitatge.
Això seria aplicable a les persones que comprin un primer habitatge per viure a partir del moment en què s’aprovi la proposta o també per aquells propietaris que ja tenen un únic habitatge a la ciutat?
Per a tothom. Seria una revisió de tot l’IBI. El 85% de la gent té un sol habitatge i pagaria molt menys IBI. En canvi, el 15 o 20% restant, que acumula més habitatges, pagaria molt més. Volem que no surti barat especular a Barcelona.
L’acord per reduir les terminals de creuers al Port en quin punt està?
La puntada cap endavant com a marca de la casa de Collboni s’està institucionalitzant. Vam acordar prohibir el lloguer de temporada a Barcelona i reduir les dues terminals. No ens han donat resposta. Els creueristes han crescut en un any un 30%. És insuportable. El 70% és d’escala. Estan quatre hores i se’n van. És un model que no té cap mena de sentit. El consum que fan, la manera de relacionar-se i visitar la ciutat. Totes les grans ciutats mediterrànies tenen el mateix debat. El veïnat, sobretot dels barris del litoral, no pot més.
Quin és el full de ruta dels Comuns fins al 2027?
La nostra prioritat és garantir els drets, que Barcelona sigui una ciutat justa i per viure-hi. Quan hem governat ens hem deixat la pell per aturar els desnonaments. A casa nostra, s’estan produint desnonaments amb menors i l’Ajuntament no està fent res. L’Ajuntament avui desnona. Pisos del patronat o d’afectacions urbanístiques, com és el cas de Vallcarca. Les entitats ho estan denunciant. Cal garantir drets i eixamplar drets. Aquests darrers deu anys, Barcelona venia de crear el dentista municipal, habilitar eixos verds, ser la ciutat que estava construint més habitatge públic de tot l’Estat, fer una ciutat jugable, lluitar contra l’especulació… Tot això s’ha aturat. Qualsevol acord que es tiri endavant amb Barcelona en Comú haurà de posar en marxa aquestes mesures. Barcelona en Comú és ara mateix l’única garantia que Barcelona encara és una ciutat refugi pels drets, on tothom pugui viure amb dignitat.
ERC està fent de crossa del PSC?
Una mica. La veritat és que sí. Ho dic des de la tristor. He treballat molt braç a braç amb ERC. En els darrers dos mandats, hem tirat endavant acords importantíssims amb ells. Vam oferir a ERC entrar al govern el primer i el segon mandat i l’argument que ens donava era que no volia governar amb el PSC. I ara veiem una rendició clara d’ERC al PSC, fent tot allò que el PSC li demana. No posen ni condicions. En les subvencions nominatives a les entitats de la ciutat volien colar-nos The District, amb 250.000 euros. ERC no va dir res. Donava el seu vot. Quan la proposta va arribar al plenari, vam fer retirar l’aportació a The District per aprovar les subvencions.
The District és una fira especulativa. I ara acabem de destapar que el 24 de desembre passat el govern va donar l’ajut de 250.000 a The District sense explicar-li a ningú. A ERC, malauradament, ni està ni se l’espera. Quan Esquerra i els Comuns ens posem d’acord fem capgirar al PSC. No entenc quin és l’objectiu d’EIisenda Alamany de cara el 2027, si aplanar el camí per poder pactar amb el PSC o realment tenir una agenda transformadora i haver estat útil durant aquests anys de legislatura del PSC, aconseguint coses que millorin la vida de la gent i poder-se presentar a les eleccions defensant un llegat. Els Comuns i Esquerra Republicana és una aliança que molta gent desitja. Vol que tinguem més acords i que governem a més llocs de forma conjunta. Per part nostra hi ha tota la voluntat política i m’agradaria que per part d’ERC també hi hagués aquesta voluntat.
Un altre tema que Collboni vol deixar enllestit abans de finals d’any és la reforma de l’Ordenança del civisme. El govern proposa un enduriment. Quin és el seu posicionament?
La proposta peca molt de punitivisme. Necessitem moltes eines perquè socialment les situacions que poden generar conflicte en l’ús de l’espai públic es puguin reduir. És convivència, és educació, és treball a peu de carrer. A cop de multa ja sabem què passa. Crec que el que acabarà passant amb aquesta proposta d’Ordenança del civisme de Collboni és el mateix. Tornen a dir més multes, més cares. Moltes de les persones que cometen aquestes infraccions són turistes o no les pagaran… També hi ha persones que no tenen recursos. Hem de pensar en mecanismes que siguin eficaços. La policia sola no resoldrà això. A cop de multa no solucionarem aquests problemes. El que es farà és criminalitzar més, com el Pla Endreça. El Pla Endreça ha estat una política de criminalització. Quins són els resultats?
Votaran en contra de la proposta d’Ordenança?
Estem acabant de valorar el text i presentarem al·legacions. Intentarem donar-li la volta, corregir aquesta deriva dretana que veiem en cadascuna de les polítiques que de Collboni. Tenim un partit socialista a Barcelona que és el més de dretes de tota la història de la ciutat.
1 
