Barcelona en Comú ha fixat les bases de la campanya electoral del 2027 amb l’elecció de Gerardo Pisarello com a candidat. Home fort del primer govern d’Ada Colau, Pisarello va participar del moviment 15-M, és membre fundador de Guanyem –llavor política de BComú– i ara diputat a Madrid. Aquest bagatge li ha servit per guanyar les primàries a Bob Pop, aconseguint el 68,6% dels vots, i culminar un procés de remodelació interna que el partit va començar l’any passat. Un estudi preliminar elaborat aleshores pels tècnics electorals, al qual ha tingut accés el TOT Barcelona, recomanava trobar un cap de llista “que expressi renovació i inici de cicle” amb “cares i formes noves”. Fonts oficials de l’executiva confirmen l’existència d’aquest document, però apunten que no ha estat validat pels òrgans de direcció actuals i asseguren que està “desactualitzat”. “Les premisses que hi apareixen no estan en el debat actual de la direcció”, remarquen.
Segons l’estudi, que es va encarregar l’any passat, el període polític d’Ada Colau va generar “molta esperança” entre l’electorat d’esquerres, “però també decepció”. En aquest sentit, l’escrit apunta que l’“ideal” és que aquest nou lideratge –que finalment encarnarà Pisarello– aprofiti “tota la potència de Colau” sense que “sigui percebut com una prolongació o titella seva”. “Formes pròpies i la demostració explícita de capital polític independent són elements clau per “adultitzar” la candidatura”, resumeix l’anàlisi.
L’informe també valora una de les novetats de les pròximes eleccions, en què els comuns es presentaran amb la fórmula del tàndem. Pisarello ha comptat amb la regidora Carol Recio dins de la candidatura de les primàries. La veïna de Nou Barris serà la número dos el 2027. L’escrit reserva el paper de la segona a bord en funció de les mancances i fortaleses del candidat, però avisa del caràcter “personalista” de les municipals. “Es considera desitjable que la segona posició jugui un rol clarament secundari”, recull el text.
El partit també detecta un canvi de paradigma electoral en què la ideologia perd pes en favor d’un moment polític “més concret, pràctic i orientat als resultats”. En aquest sentit, els estrategs recomanen fer servir una “retòrica irònica” en els discursos del candidat. “També és rellevant que el cap de llista tingui una història de vida reconeixible i alienada amb els valors del partit; relats vinculats a la militància socials, la crisi de l’habitatge o la lluita sindical són bons referents del perfil que se cerca”, apunta l’informe.
Collboni, una figura “grisa”: el rival a batre
El text recull la batalla de BComú contra les “entitats amb una enorme capacitat econòmica” com a eix central de la seva campanya. Alguns exemples, d’aquests agents econòmics, són els grans fons d’inversió, les franquícies “orientades als visitants”, empreses com Ryanair o els operadors de creuers, que fan negoci “xuclant la potència de la ciutat”. L’informe apunta a la necessitat de trobar un mot que agrupi aquest grup d’agents, però, malgrat proposar-ne algun, insta la formació a debatre el terme ideal en noves trobades. Segons els analistes, partits com “el PP i Junts” o “Aliança Catalana i Vox” els donen cobertura, i altres, com el PSC, no s’atreveix a impulsar “mesures valentes” contra aquestes elits econòmiques; el mateix que han denunciat reiteradament els regidors de BComú a l’Ajuntament. Entremig, hi ha Barcelona en Comú, que pot ajudar a fer-hi front des de les institucions, exposa el partit.
En l’arena política, el document admet que l’alcalde i el partit que governa passen a ser el rival electoral més directe i presenta Jaume Collboni com una figura “grisa” que “encarna la versió més burocràtica i descafeïnada” del PSC. L’anàlisi, que aviat farà un any, també situa ERC com a “subaltern” al PSC i hi descarta una confrontació directa. En aquell moment, també es demanava tenir una “estratègia unànime” amb la CUP. “No els citem ni els mencionem, ni en positiu ni en negatiu”, apuntava l’estudi, que només analitza la relació entre partits des d’un punt de vista comunicatiu i tàctic de cara al 2027.
“Allunyar-nos del front antifeixista”
BComú també imagina una campanya centrada en l’auge de l’extrema dreta, tant d’Aliança Catalana com de Vox. En tot cas, descarten entrar al seu joc perquè “les experiències recents” demostren que la confrontació directa amb aquests partits reforça “posicions intermèdies”, citant PSC i ERC com els més beneficiats. De fet, en el moment que es va demanar l’informe, els ideòlegs del partit demanaven fugir de l’estratègia del front ampli, que justament Pisarello ha presentat en campanya. “Quan se’ns demani per ells, ens hem d’allunyar del front antifeixista (útil internament, però poc efectiu electoralment) i dirigir-nos només al nostre electorat, mostrant que hi ha alternatives que milloren la vida real de la gent”, apunta una de les planes del document. La nova executiva recorda que l’estudi es va fer abans de les primàries i manté que es farà una “revisió total” d’aquesta estratègia, d’acord amb noves dades demoscòpiques que sortiran del pròxim baròmetre. “No ens estem basant en l’estudi”, aclareixen.
Retrocés en les enquestes
Barcelona en Comú concorrerà a les eleccions de 2027 per darrere del PSC en les enquestes per primera vegada d’ençà que Colau va assolir l’alcaldia. El darrer baròmetre municipal preveu una victòria folgada del PSC, que guanyaria els comicis amb un 12,1% dels vots. Per darrere, ERC superaria BComú (amb el 7,8%) i els de Pisarello caurien al 6,9% de vot. La darrera enquesta dibuixa un increment exponencial d’Aliança Catalana, que superaria fins i tot Junts. PP i Vox també assolirien representació.
Els registres interns del partit apunten que la meitat de votants són històricament fidels. El repte és arribar a un 35% d’electors que els han escollit en alguna ocasió i ara estan indecisos. El 2015, el primer de Colau, la formació es va quedar només a uns 40.000 vots de duplicar el resultat del PSC de Collboni, però el partit assumeix que el PSC ha recuperat una part important d’aquests vots durant la darrera dècada.
Segons detalla l’informe al qual ha tingut accés el TOT, entre les files del partit lila es té la sensació que una part d’aquests votants, que van apostar per Colau com una opció trencadora, s’han desconnectat de la política perquè el cicle anterior no ha complert amb les expectatives. “Ja no els basta només el model de ciutat: reclamen una esperança més profunda, la idea que és possible un futur millor”. L’anàlisi concorda amb la lectura de molts analistes, que apunten a un canvi de cicle polític liderat per l’extrema dreta, que concentra arreu d’Europa la insatisfacció dels electors. Principalment, dels més joves.
