La idea llançada aquest dilluns per Gerardo Pisarello d’activar un front ampli d’esquerres per a les municipals de Barcelona de l’any vinent va de la mà de la iniciativa proposada a l’Estat pel portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, sense el suport oficial dels republicans. Les intencions del candidat de Barcelona en Comú per a l’Ajuntament de Barcelona superen l’àmbit municipal de la capital de Catalunya, salten al Parlament i volen ser l’eix d’una hipotètica candidatura a les eleccions espanyoles. El mateix esquema que ha plantejat Rufián. Si no s’avancen, els comicis a l’Estat seran l’any vinent coincidint amb pocs mesos de diferència amb les municipals.
Els Comuns -amb totes les seves variants- i Rufián fan pinya per activar una aliança que, diuen, té com a punt central frenar l’auge de l’extrema dreta, però que busca també evitar que el vot de les esquerres es dispersi i garantir la supervivència de Sumar a l’Estat. Uns i altres estan d’acord en allò que han de fer, però no en el com, i les municipals de Barcelona del maig de 2027 poden ser un assaig si l’experiment qualla. Però en aquest front no hi serà ERC, que ha rebutjat donar suport a l’aventura política espanyola de Rufián. I també ha tancat la porta a concórrer sota el mateix paraigua que Barcelona en Comú a Barcelona, en paraules de la presidenta del grup municipal d’ERC i secretària general del partit, Elisenda Alamany.
De voler parlar amb Collboni a descartar-lo
Pisarello explicava aquest dilluns al matí que tenia intenció de parlar amb l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, per fer aquesta coalició per a les municipals. També ho vol fer amb ERC, la CUP, moviments socials, culturals i veïnals i altres col·lectius. A diferència del que planteja Rufián a l’Estat, Barcelona en Comú no havia exclòs d’entrada el PSC, mentre que Rufián s’ha referit sempre a forces a l’esquerra del PSOE. Amb posterioritat, l’alcaldable de Barcelona en Comú ha rectificat i ha volgut aclarir que el que planteja és “una alternativa valenta a Jaume Collboni” i que aquesta “no ha de ser necessàriament electoral”, ha escrit a la tarda en un post a la xarxa X.
Vull ser clar: el que defenso és la necessitat d’una alternativa valenta a Jaume Collboni.
— Gerardo Pisarello (@G_Pisarello) February 23, 2026
Parlaré amb totes les forces d’esquerres, moviments socials i culturals, per teixir una entesa àmplia, que no ha de ser necessàriament electoral. pic.twitter.com/vAFBxitjzr
Fonts del PSC a Barcelona no han volgut valorar “de moment” la proposta inicial de Barcelona en Comú. Però sembla obvi pensar que Collboni no s’hi sumaria si fos el cas. Sap perfectament que les possibilitats que té de repetir com a alcalde són molt altes i una de les hipòtesis que hi ha sobre la taula és que, després de les eleccions de maig del 2027, l’Ajuntament tingui un govern bipartit amb socialistes i republicans. Si Barcelona en Comú, no exclou als socialistes, sí que ho fa la CUP. Els anticapitalistes estan disposats a parlar amb Barcelona en Comú, però creuen que Collboni “és part del problema”, havien dit al TOT Barcelona abans que Pisarello fes marxa enrere sobre les seves intencions amb el PSC.
Bona sintonia entre ERC i Collboni
Collboni i Alamany ha mantingut molt bona sintonia al llarg del mandat. Els republicans han estat l’únic partit que ha donat suport a tots els pressupostos presentats pel PSC i el 2024 ambdós partits van tancar un preacord de govern que si no es va concretar va ser en gran part per la crisi interna que vivia ERC, que va derivar en unes noves eleccions a la Federació d’ERC a Barcelona l’any passat. Les van guanyar els crítics amb Oriol Junqueras, però Alamany serà proclamada alcaldable d’ERC diumenge vinent sense oposició.
En clau espanyola, Rufián va plantejar fa uns dies en un acte a la sala Galileo Galilei de Madrid presentar una candidatura única en cada circumscripció electoral encapçalada per la força amb més suports en cada territori. El portaveu republicà va parlar “d’ordre, eficàcia i mètode” i sobretot de “generositat”. L’essencial “no és el qui” sinó el “com” i la pregunta és qui tindrà la capacitat de renunciar, remarcava Rufián.
Colau i Rufián discrepen en el com
Dies abans que Rufián concretés com volia materialitzar la seva proposta, Ada Colau ja havia assegurat que la veia molt positiva, que no era el moment de picabaralles i defensava superar els egos. Però en conèixer la lletra petita, l’exalcaldessa de Barcelona va descartar la fórmula plantejada pel polític de Santa Coloma de Gramenet. Colau va recordar a Rufián que el 2023, a les eleccions espanyoles, la llista dels Comuns i Sumar va treure millors resultats que ERC. “No se’ns ha ocorregut dir-li a Esquerra que ha de desaparèixer i no presentar-se. No li diríem mai això a Esquerra. Tothom és necessari”. En declaracions a La 1, Colau afegia que en el projecte tothom s’ha de sentir “reconegut” i cal que aquest sigui “ambiciós”.
Però l’entusiasme amb què Comuns-Sumar, Rufián, Podemos o Izquierda Unida abracen aquesta hipotètica aliança d’esquerres, ERC, el partit de Rufián, la rebutja a tot arreu, igual que el BNG i EH Bildu, que pensa que no es pot confondre la unitat d’acció política amb l’electoral, segons el diputat Oskar Matute. A les eleccions espanyoles, els republicans es presentaran amb les seves sigles. I a Barcelona també. Per a Alamany, la idea de Pisarello no va enlloc. De fet, ERC vol recuperar força a Barcelona i Alamany sosté que això “no es fa ajuntant lletres i sigles, ni amb una amanida de fruites”. A parer seu, la derrota de l’esquerra es deu al fet que hi ha “algunes esquerres que han deixat de connectar amb els seus votants”. “Els projectes que creixen a Barcelona són els que parlen clar, no els que estan parlant avui si ens repartim cadires o si ajuntem sigles o lletres”. El darrer baròmetre municipal, presentat a finals d’any, situava els republicans com a segona força en intenció directa de vot per darrere de Collboni.
La CUP, disposada a escoltar Pisarello
En canvi, la CUP sí que escoltarà el que vulgui plantejar Barcelona en Comú. La formació independentista, sense representació a l’Ajuntament des del 2019, parla d’una pujada preocupant de l’extrema dreta, que cal combatre amb “una proposta conjunta, sòlida i clara”, i d’emergències socials i nacionals a la ciutat i el país. Cita la impossibilitat de viure a la capital de Catalunya i recorda que des de l’estiu passat està oberta a posar la seva organització, maquinària i recursos a “un instrument polític que sigui una alternativa a la ciutat aparador que representa Collboni”. No es tracta només de recuperar espais institucionals, sinó la capacitat d’influir i transformar la ciutat des de la base, amb coherència i valentia. I en aquest sentit, la CUP a Barcelona treballa amb organitzacions, col·lectius, entitats veïnals, agents socials i polítics… per “encarar de forma col·lectiva les pròximes eleccions municipals”.
En qualsevol cas, la CUP avisa Barcelona en Comú que “no es poden posar sota un mateix paraigua posicions i propostes incompatibles”, subratlla en referència al PSC. “A la CUP parlem de construir aliances i majories socials a Barcelona que serveixin per defensar i garantir el dret a viure dignament. Cal organitzar un malestar legítim i generar les eines per fer possible viure a Barcelona, així com afavorir que tornin tots aquells i aquelles que han hagut de marxar. La CUP està oberta a escoltar tothom qui pugui aportar cap a aquests objectius, però cal tenir clar qui suma i qui no suma cap a aquesta nova ciutat. I el PSC no està entre qui pot complir aquests objectius”, ha valorat al TOT el portaveu de la CUP a Barcelona, Ángel Camacho.
