El maig de 1934, Josep Grau i Jassans va ser expulsat d’ERC i inhabilitat per a càrrecs públics acusat de simular un atemptat contra ell mateix per tal d’incriminar joves díscols de les Joventuts d’Esquerra Republicana- Estat Català (JEREC). Jassans havia estat secretari polític de Lluís Companys durant la Segona República i va ser també diputat a les Corts Espanyoles el 1931 i el 1933. Dos anys després d’aquell atac de falsa bandera, l’abril de 1936 ERC el va restituir com a militant i va ser elegit com a un dels compromissaris d’ERC en les llistes del Front d’Esquerres de Catalunya per a votar el nou president de la República. Des d’aleshores, no hi havia constància pública de cap altra campanya de falsa bandera a les files republicanes.
Però noranta anys després d’aquell incident, ERC malda per reconstruir-se políticament després d’un mal cicle electoral i d’una guerra interna per controlar el partit al Congrés del 30 de novembre, tot plegat en el fangar ètic en què s’han vist submergides les sigles arran de campanyes de falsa bandera dels cartells de l’Alzheimer i els germans Maragall a Barcelona i el ninot de Junqueras penjat d’un pont a la seva vila natal l’any 2019. El serial és conegut. L’excandidat a l’Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, dona per bo l’informe dels republicans que apunta a l’exdirector de Comunicació, Tolo Moya, com a responsable de l’escàndol dels cartells de l’Alzheimer i es posiciona al costat de Marta Rovira en la lluita interna amb Junqueras, mentre a ERC la guerra continua.
Més enllà del desenllaç d’aquesta guerra i de la nova direcció que neixi del Congrés, el TOT ha preguntat a experts en comunicació política fins a quin punt una campanya de falsa bandera com la que ha sortit d’ERC és una excepció en les regles de joc polítiques a casa nostra i fronteres enllà.
“Un acte groller i temerari” totalment excepcional a Europa
“No hi ha documentats casos de campanya de falsa bandera com el d’ERC, no hi ha paral·lelisme en societats democràtiques del segle XXI homologables a la nostra, ben segur que aquest escàndol passarà a formar part dels manuals de comunicació política. Als EUA es fan campanyes molt agressives i d’atac a candidats, però aquest acte de falsa bandera tan groller i temerari és excepcional a Europa i també als EUA, molt avesat a campanyes B. Aquí han posat en perill el prestigi social de les sigles del partit i han traspassat tots els límits ètics davant de la societat”, assenyala amb contundència el professor de comunicació política de la UPF-Barcelona School of Manegement Toni Aira.
Aquest expert assenyala que les campanyes B, en què no apareix el logotip del partit són “més o menys habituals”. Campanyes que permeten al partit tenir “una certa incidència ideològica evitant el rebuig del ciutadà a les marques polítiques en general”, i que, apunta Aira, “es poden fer bé, sense ofendre ni mentir, sense traspassar les línies ètiques i professionals”. El cas dels cartells de Maragall, però, no es considera campanya B, sinó falsa bandera: “Han traspassat tots els límits ètics i morals, i jo diria que també han trencat un consens en el món polític i de la societat sobre quines línies vermelles són infranquejables”, sentencia el professor de la UPF-Barcelona School of Manegement.
De fet, Aira creu que els cartells de Maragall complien tots els requisits per apuntar directament a ERC i no pas a un altre partit. “Era un atac tan absurd i irracional que era impossible que cap altre partit s’arrisqués a ser descobert i a desencadenar un efecte potent d’empatia per la candidatura d’Ernest Maragall”, diu Toni Aira. Sobre la guerra a ERC per l’estructura B, “ningú es pot creure que de la cúpula d’ERC no en tinguessin coneixement”. “Hi ha una mala praxi política, que deriva en una mala praxi comunicativa, i no a la inversa com vol vendre ERC”.
Intentar culpar un altre partit, “segon nivell de manca d’ètica”
El professor de Ciència Política de la UB Jesús Palomar coincideix amb Aira que “tots els partits fan campanyes B”, que “poden ser legítimes, sempre que no traspassin les línies ètiques com sí que ha fet ERC atacant persones, vulnerant els seus drets i la seva salut, al mateix nivell de manca ètica que mentir i manipular amb fake news”. Palomar defensa que es poden fer campanyes sense el logotip del partit sempre que es donin dades objectives, però alerta que en el cas de Maragall i l’Alzheimer “s’han trencat consensos polítics i socials, a més d’assenyalar altres partits culpant-los de quelcom que no han fet, això ja és un segon nivell de falta d’ètica”.
Palomar remarca l’excepcionalitat dels fets recordant que “aquí no tenim referents de campanyes de falsa bandera anteriors, com a molt, hi ha hagut fake news dels entorns de VOX i Cs“. Amb tot, el politòleg de la UB considera “sorprenent” que altres patits “no hagin fet massa sang” de l’episodi dels republicans, “s’han solidaritzat amb Maragall i han dit que està malament, però no han entrat a fons”, una circumstància que, a parer de Palomar, podria ser indicador que es fan campanyes en altres partits que podrien estar en el llindar de l’ètica.
Finalment, Jesús Palomar assenyala que “s’està fent una bola de neu de l’episodi en gran part perquè hi ha un congrés nacional no pactat, i ERC alimenta el seu propi monstre”.
L’exdirector del Màster de Màrqueting Polític i de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) Gabriel Colomé alerta que la campanya dels cartells de Maragall “situa ERC en un nivell que mai s’ha jugat ni a Espanya ni a Catalunya, el nivell perillós de la baixa política, que ni tan sols s’ha vist a Europa ni als Estats Units, on sí que es fan campanyes per destruir l’enemic”. Per a Colomé, ara senador del PSC, ERC ha apostat per un “tot s’hi val”, “una cultura política que no veiem a Europa i que tristament fa que ERC sigui una excepció en el panorama polític europeu, exportant el vessant més fosc de les campanyes negatives que es fan als EUA per destruir l’adversari i fent-ho encara més tèrbol amb la falsa bandera”.
Però, afegeix Colomé, “amb una campanya matussera, mal feta que no els va donar ni un sol vot”. L’expert assenyala que aquesta campanya “ha trencat el consens polític i social que hi havia a Catalunya de no atacar el president Maragall ni fer befa d’una malaltia com l’Alzheimer”. A més, augura un efecte bumerang de “l’intent de degradar els socialistes” i avisa que els votants i simpatitzants d’ERC “poden sentir-se ofesos per aquesta “falta d’ètica”.
