Ernest Maragall deixa la militància d’ERC. L’expresident del grup municipal republicà ha decidit donar-se de baixa després de “constatar” que hi ha aspectes “significatius” del cas dels cartells de l’alzheimer que “segueixen pendents d’aclariments”, segons ha comunicat ell mateix en una roda de premsa a la seu nacional del partit. Maragall ha remarcat que volia esperar a les decisions que prenia ERC, però que no pot “romandre callat” davant l’enrenou que han generat les darreres informacions “i encara menys acceptar que algú confongui silenci amb conformitat o complicitat”.
“Però deixin que afegeixi una consideració: quan parlem d’ERC, ara més que mai, hem de distingir el que vol dir projecte i organització. Segueixo identificat amb una ERC en procés de renovació. No retiro la signatura del manifest. Cal obrir una nova etapa amb nous lideratges”, ha dit Maragall, que insisteix que contribuirà a enfortir el projecte republicà “com a ciutadà lliure”.
“Decepció i distància crítica”
L‘afer dels cartells sacseja ERC per dins. Els republicans han admès que els retrats que insultaven els germans Maragall per l’alzheimer, que van aparèixer poc abans de la campanya electoral del 28M, es van originar dins del partit. De fet, les darreres investigacions periodístiques publicades per l’ARA apunten que els executors van acabar cobrant a través de factures d’una empresa afí al partit i que la cúpula de comunicació n’estava al cas. Unes afirmacions que no han agradat a l’exdirector de comunicació del partit Tolo Moya, que ha acusat Marta Rovira i Sergi Sabrià d’anar contra ell a base de “mentides” i a Ernest Maragall de sumar-se a les acusacions del partit. La investigació interna d’ERC l’ha assenyalat com a responsable de l’acció dels cartells i l’ha obert un expedient.
Maragall ha respost aquesta tarda: “Que quedi clar, tot el que té a veure amb l’edició dels cartells famosos ha quedat establert i reconegut. Sabem qui va ser-ne els autors, qui els coordinava i qui ho havia encarregat. Sabem que la direcció de comunicació era responsable per acció, omissió o per descontrol. I que la direcció política no se’n va assabentar fins uns mesos després, cosa que no l’eximeix de la seva responsabilitat”, ha dit l’exrepublicà en la roda de premsa, qualificant l’acció de “vergonya, horror, decepció” i afegint-hi “distància crítica” amb qui ho ha gestionat. “Qui ho va saber des del primer moment, fos qui fos, no va voler donar la cara ni assumir responsabilitats“. Maragall va retirar la denúncia judicial pel cas, però remarca que aquest fet “no excusa la responsabilitat política d’ERC”. Aquest dilluns, ha matisat que va demanar que el cas “no seguís endavant com a acció judicial” després de sentir “les explicacions i excuses” del partit i amb l’objectiu de no propiciar “més dany” cap a ell mateix i la seva família.
Adeu a la vida política
L’anunci d’aquesta tarda és el segon cop d’efecte de Maragall, que ja va deixar per sorpresa l’Ajuntament de Barcelona el passat 23 de novembre. El republicà va abandonar Sant Jaume després dos intents frustrats d’aterrar a l’executiu municipal. Ada Colau va barrar-li el pas a l’alcaldia l’any 2019, amb un pacte tripartit amb Jaume Collboni i Manuel Valls. I el 17 de juny de 2023, un nou pacte –ara entre socialistes, comuns i populars– va impedir a Maragall entrar al govern de la ciutat, en aquest cas com a actor secundari de Xavier Trias. La seva marxa “conscient i voluntària” ha donat via lliure a la federació d’ERC Barcelona per pactar l’entrada dels republicans a l’executiu de Jaume Collboni, una línia vermella per a Maragall que mai va voler traspassar. En tot cas, el preacord anunciat entre l’ERC d’Elisenda Alamany i el PSC penja d’un fil, a l’espera que la militància es pronunciï.
Maragall va afiliar-se a ERC el 2018, després d’haver concorregut a les eleccions europees de 2014 i a les catalanes de 2017 a les llistes republicanes. Sota el paraigua d’ERC ha repetit com a conseller i ha guanyat unes eleccions com a alcaldable per Barcelona (2019). És el segon cop que Margall trenca amb el seu partit. L’any 2012 ja va estripar el carnet del PSC en considerar que Catalunya necessitava “una gran força d’esquerres genuïnament catalana” que en aquell moment, deia Maragall, no representava el PSC.
1 
1 