Corria l’abril del 1991 quan l’Ajuntament de Barcelona treia la que passaria a la posteritat com una de les seves campanyes més exitoses. La iniciativa batejada amb el nom de Barcelona posa’t guapa havia començat a caminar uns anys abans -el 1986, concretament-, però no va ser fins als darrers mesos abans de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 que aquesta va agafar l’embranzida definitiva com una invitació per a la rehabilitació de les façanes dels edificis de la capital catalana. La bona acollida de la proposta acabaria desembocant en la creació el 27 de juny del 1997 de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida (IMPUQV), amb l’objectiu d’aglutinar tots aquests processos de transformació i millora de la ciutat sota unes mateixes directrius.
Més de tres dècades després, ERC ha tornat a treure del calaix l’exitosa campanya enfocada aquest cop no només en la rehabilitació exterior dels immobles, sinó més aviat en una actuació més integral. Per això, plantegen que la ciutat rehabiliti fins a 25.000 habitatges cada any fins al 2050. En declaracions als mitjans de comunicació aquest dijous, la líder del grup municipal republicà ha presentat el programa BCN + Viva, que portaran al Ple d’abril, amb l’objectiu de concedir ajudes als propietaris per avançar-se a altres inversions. “Si no actuem ara, els inversors internacionals ho faran per nosaltres, i no ho faran per garantir el dret a l’habitatge”, ha assenyalat.
La formació independentista considera que la iniciativa podria tirar endavant amb una aportació anual del consistori de 100 milions d’euros, l’equivalent a la meitat de la recaptació del recàrrec turístic. Ara bé, en aquest procés de renovació amb tota probabilitat es podria comptar amb la col·laboració tant de la Generalitat com de l’Estat, convertint d’aquesta manera la mesura en una “política ambiciosa” per a la ciutat. Alamany sosté que aquesta Barcelona posa’t maca del segle XXI, més centrada en l’accés a l’habitatge que en l’embelliment de façanes, suposaria que la ciutat arribés al 2050 amb “més del 80% de tot el parc rehabilitat”. És a dir, amb edificis més eficients, barris més dignes i una major ocupació. “Després dels Fons Next Generation, s’ha deixat de tenir aquesta ambició per la rehabilitació a casa nostra”, ha remarcat la líder republicana, que veu en la mesura un “punt d’inflexió” per mirar cap al futur amb ambició i per garantir que la capital catalana està preparada per als reptes que puguin sorgir en els anys venidors.
Algunes mesures del nou pla
El programa municipal proposat per ERC inclou també una sèrie de clàusules socials i mesures antiespeculatòries:
- Que la propietat o els seus familiars directes visquin a l’immoble rehabilitat amb fons públic. Si, per contra, l’habitatge es vol posar a mercat de lloguer, haurà de ser a preu taxat assequible fins que les ajudes rebudes es considerin amortitzades.
- Si la propietat o els familiars directes decideixen vendre l’habitatge rehabilitat amb fons públics, l’administració tindrà dret a adquirir-lo via tanteig i retracte.
- Si la propietat o els familiars directes de l’immoble rehabilitat amb fons públics el venen a un tercer, caldrà retornar íntegrament a l’administració l’import de les ajudes rebudes.
