Esquerra Republicana ha passat d’estar aïllada en les negociacions per formar govern a Barcelona a ser-ne un actor clau. La setmana passada va ser la portaveu del grup municipal, Elisenda Alamany, qui va admetre un acostament entre l’executiu liderat per Jaume Collboni i el grup republicà. “És cert que s’han intensificat les converses”, va apuntar Alamany, constatant el canvi de rumb d’ERC amb la sortida d’Ernest Maragall, reticent aquest a formar part d’un govern liderat per Collboni.
Malgrat aquest acostament i les declaracions posteriors d’Ada Colau, que certifiquen la “voluntat” de Collboni de formalitzar un tripartit a Barcelona, ERC ha volgut rebaixar l’eufòria dels comuns i refredar la possibilitat d’acord. La diputada al parlament i portaveu general d’ERC, Raquel Sans, ha recordat que el seu partit no ha manifestat per ara la seva intenció d’entrar al govern municipal i ha deixat clar que no estan “en el moment de prendre cap decisió en aquest sentit”.
Retrets a Colau pel que va passar el 2019
Sans ha aprofitat les preguntes dels periodistes per lamentar que Ada Colau no tingués “el mateix interès” en un govern d’esquerres “en l’anterior legislatura”, quan el candidat republicà Ernest Maragall va guanyar les eleccions. En aquella ocasió, Maragall va quedar per davant de Colau, empatats a regidors però amb més vots. En tot cas, un acord in extremis entre comuns i PSC, secundat pels vots de Manel Valls, va impedir als republicans liderar la ciutat de Barcelona. Maragall va perdre a última hora l’alcaldia malgrat plantejar-se fins i tot l’opció de “compartir-se l’alcaldia” amb Colau.
Quatre anys més tard, ERC ha perdut gran part d’aquell suport, passant de deu a quatre regidors. I a l’hora de negociar, la pel·lícula ha estat si més no semblant. En aquest cas, els republicans han perdut l’oportunitat de formar un govern de coalició amb Junts per un acord d’última hora entre comuns, PSC i PP. Els d’Ada Colau van votar Collboni com a “mal menor” per evitar una alcaldia de Xavier Trias, que es presentava “per desmuntar” el seu model de ciutat, defensaven els comuns. D’altra banda, els populars van fer alcalde Collboni per “evitar una alcalde independentista” i sota la condició que els comuns no entressin en un futur govern.
