El 13 de juny del 2024, els militants d’ERC a Barcelona estaven cridats a avalar el preacord de govern del grup municipal republicà amb el PSC de Jaume Collboni. En aquella cua, a les portes de l’Orfeó Martinenc, a la Meridiana, ja es veia que alguna cosa no anava bé per la direcció del partit i els partidaris del pacte amb els socialistes. El rum-rum era constant i la Federació d’ERC a Barcelona va acabar suspenent l’acte amb l’excusa que la sala era massa petita per aplegar tanta gent. Fruit, entre altres motius, pels mals resultats electorals, el partit estava immers en una crisi interna que, lluny de solucionar-se, segueix viva, i es va evidenciar en el congrés nacional del desembre que va guanyar la candidatura encapçalada per Oriol Junqueras i Elisenda Alamany. La crisi s’ha agreujat pel cas dels cartells de l’alzheimer, i el 26 d’abril, les eleccions a la presidència de la Federació de Barcelona -només un any i mig després de les anteriors- escenificaran de nou la fractura que hi ha a ERC en la que serà la primera revàlida de Junqueras. Es presenten dues llistes, una d’oficialista i una altra d’alternativa, formada per crítics amb el junquerisme.
Un mes abans de la cita a l’Orfeó Martinenc, ERC havia patit una patacada prou important a les eleccions catalanes del 12 de maig. Els republicans van perdre 13 diputats al Parlament de Catalunya -de 33 van baixar a 20- i la presidència de la Generalitat. Un any abans, el 28 de maig del 2023, el cop se’l va endur Ernest Maragall. Després de guanyar les eleccions del 2019, amb 10 regidors, ERC es va deixar pel camí la meitat dels edils. I ara mateix és la quarta força del plenari de Barcelona per darrere de Junts per Barcelona, PSC i Barcelona en Comú.
Ernest Maragall va estripar el carnet pels cartells de l’alzheimer
Si amb aquest panorama no n’hi havia prou, a principis de juliol de l’any passat es va saber que els cartells de l’alzheimer, que es van penjar durant la precampanya de les municipals del 2023 i en els quals apareixien els germans Pasqual (que pateix aquesta malaltia degenerativa) i Ernest Maragall, van sortir de les files d’ERC. Poques setmanes després, Ernest Maragall va estripar el carnet d’ERC i, des de llavors, manté una posició allunyada del partit.
A mitjans d’aquest març passat, en la segona part del congrés nacional d’ERC, un informe de la comissió de la veritat d’ERC, presidida per Joan Tardà, va apuntar a l’antiga direcció d’Estratègia i Comunicació del partit com l’estructura B responsable dels cartells i del ninot de Junqueras que es va penjar en un pont de Sant Vicenç dels Horts el 2019, el seu municipi. Segons va dir l’actual vicesecretari de comunicació Isaac Albert, en un moment donat es va entrar en “una espiral perversa” i es va perdre el control i l’ètica.
En l’informe no s’esmenta cap nom directament, però en la presentació es van citar els càrrecs, de tal manera que tothom sabia de qui es tractava. Tal com va recollir El Món, algunes d’aquestes persones eren Oriol Duran, Marc Colomer, Oriol Lladó, Sergi Sabrià i Carles Foguet. A més, es va detallar que l’empresa Relevance Marketing S.L., que va ajudar ERC a gestionar l’estructura B del partit, va facturar 4 milions d’euros entre el 2016 i el 2023, dels quals uns 254.000 euros es van destinar a campanyes polèmiques. L’últim episodi fins ara d’aquest cas es va viure a finals de març amb la publicació d’un web que donava tota mena de detalls sobre aquesta estructura B d’ERC, que era “una xarxa d’influència i estratègia comunicativa que ha estat clau en la difusió de missatges polítics i campanyes controvertides”. El web només va estar operatiu un dia.
El desembre passat, el congrés nacional per escollir la nova presidència d’ERC va evidenciar la divisió interna del partit. Es van presentar tres candidatures. Una va ser Militància Decidim, amb Junqueras i Alamany. Una segona va ser Nova Esquerra Nacional, amb el lideratge de Xavier Godàs. I una tercera, Foc Nou, encapçalada per Helena Solà i Alfred Bosch. A la segona volta, van passar les llistes de Junqueras i Godàs i el primer es va imposar per un marge estret, el 52,2% dels sufragis pel 42,2% de Godàs. Amb els resultats, va quedar palès que el partit estava partit en dues meitats. Les diferències també es van fer evidents en el congrés d’aquest març a Martorell, amb la comissió de la veritat. Tal com va recollir l’agència ACN, desenes de militants van sortir de la sala denunciant una “purga”, un “judici polític” i un “escarni”. I l’expresident Pere Aragonès -un dels qui va rebutjar assistir a la comissió de la veritat argumentant que no tenia cap informació- va decidir no anar a la cloenda de Junqueras. I ara, amb uns altres arguments, la divisió es repetirà a la Federació d’ERC a Barcelona.
Dues llistes s’enfronten a la Federació de Barcelona
La votació a la presidència de Federació de Barcelona serà el 26 d’abril vinent. Es presenten dues llistes, l’oficialista i junquerista, i una d’alternativa amb gent de Nova Esquerra Nacional, però que també té el suport de representants de Foc Nou, com Alfred Bosch. La candidatura Endavant, Barcelona!, la junquerista, està encapçalada per la regidora a l’Ajuntament de Barcelona Eva Baró i la consellera del districte de Sant Martí Lourdes Arrando. Baró aspira a revalidar el càrrec de presidenta i Arrando, en cas de guanyar, seria la secretària general. I Dignitat Republicana, el grup dels crítics amb Junqueras, presenta com a candidata a la presidència a Creu Camacho (presidenta del casal republicà de l’Eixample). En aquesta llista també hi figuren Miquel Colomé, exconseller del districte de Gràcia i que seria el secretari general de la Federació, i la regidora Rosa Surinyach, candidata a presidir l’Assemblea de Barcelona, un òrgan participatiu.
Baró i Arrando diuen que treballen per “recosir confiances i sumar esforços després d’una etapa de confrontació interna al partit, així com engegar un nou cicle a Barcelona que es fonamenti en el diàleg i el consens”. La candidatura assegura que integra militància dels 11 casals republicans de la capital catalana i que un 60% dels membres de la llista són dones. També busca que el partit articuli “una proposta engrescadora tant per a la militància com pel conjunt dels barcelonins”.
Per la seva banda, Dignitat Republicana sosté que recull “diferents sensibilitats” republicanes i es presenta per “recuperar el protagonisme de la militància i la regeneració de la formació des de la base”. I denuncia que davant “l’absència de debat” a ERC i “l’abandonament d’un projecte propi genuí independentista i d’esquerres, volem recuperar l’esperit de dignitat i mobilitzar-nos per fer sentir la nostra veu”. En cas de guanyar, la seva intenció és tornar a l’assemblearisme, “una de les característiques del nostre partit de sempre”, en paraules de Creu Camacho. Entre els pilars de la candidatura, destaquen que ERC ha de ser “un partit radicalment democràtic”, basat en el debat i el fet de votar, i aposta per “un projecte propi” i no ser la crossa “ni del PSC ni dels Comuns ni de Junts”. També defensa una ciutat “per a les classes populars i treballadores, que sigui inclusiva i “exerceixi de capital del país”.
En un article publicat a El Món, Alfred Bosch no es mossega la llengua i advoca per donar una oportunitat a Dignitat Republicana. L’exconseller de la Generalitat i expresident del grup municipal a l’Ajuntament de Barcelona critica que no es tornés a convocar el congrés barceloní de l’Orfeó, en el qual s’havia de votar el preacord amb Collboni. “La direcció d’ERC a Barcelona, perfectament alineada amb el sector d’Oriol Junqueras, va decidir que els militants tenien coses millors a fer que perdre el temps en decisions col·legiades”. I en un altre moment sosté que, davant de la petició de “xec en blanc per a uns dirigents que esquiven les decisions compromeses”, apunta sobre la candidatura junquerista a Barcelona, “arriba una proposta diferent“, afegeix sobre la llista alternativa. La defineix com a “gent renovadora, a Barcelona, que ha fet un pas per tal d’oferir una altra cosa”, que és “el rigor, els valors, el respecte a les bases i l’estricta obediència democràtica. Aquests s’anomenen Dignitat Republicana i penso que valdria la pena donar-los una oportunitat“.
S’allunya l’entrada al govern de Collboni
El preacord del grup municipal d’ERC amb el PSC es va tancar la primavera del 2024. Collboni i Alamany mantenen una bona relació i els republicans han estat l’única formació que ha votat favorablement els dos pressupostos presentats pel govern municipal, amb un impacte per als del 2025 de 300 milions en propostes republicanes. En qualsevol cas, sembla difícil que, a l’equador del mandat, ERC entri a l’executiu de la ciutat. Diferents fonts del partit consultades pel TOT subratllen que en un any les circumstàncies han canviat i a mesura que s’apropin les eleccions municipals té menys sentit que es concreti aquest acord. El panorama polític republicà a la capital catalana no quedarà clarificat del tot fins a l’estiu, ja que després de les eleccions a la Federació de Barcelona s’hauran de renovar els càrrecs dels casals d’ERC, la qual cosa significa que probablement fins al setembre del 2025 no es prendria cap decisió i quedarien menys de dos anys per les eleccions municipals. I el més important: entrar al govern de Collboni segueix sense generar consens entre la militància republicana, que, en principi, hauria d’avalar l’acord si es tornés a plantejar aquesta possibilitat. Dignitat Republicana s’ha compromès a fer la consulta que es va ajornar abans de l’estiu si guanya les eleccions a la Federació. Tot massa complicat.
2 
