13 de juny. Orfeó Martinenc. La federació d’ERC Barcelona i el grup municipal dels republicans a l’Ajuntament de Barcelona confien que la militància validarà el pacte amb el PSC que ja ha segellat el partit a la capital del país i que els permetrà formar part de l’equip de govern de Jaume Collboni. El pacte es va coure el febrer de 2023, però l’avançament electoral a Catalunya i les eleccions europees van impactar, novament, en la política local. Calia esperar a consultar la militància sense contaminació política externa. Però el 13 de juny, sobre el paper ja no s’esperen sobresalts. És dijous al vespre i el Congrés Extraordinari s’ha convocat amb 48 hores de marge, a les 18.30 h. El sí compta amb el suport de la majoria de militants més actius als casals de la ciutat. Tenint en compte que l’aforament de l’Orfeó és de 270 persones, es dedueix que els organitzadors del Congrés no esperen una gran mobilització. Però tot es desborda i moltíssims militants -també molts partidaris del no- acudeixen al Congrés. També desembarquen consellers de la Generalitat i càrrecs d’ERC que tenen dret a vot i que clarament votaran no al pacte amb el PSC. A les 20 h, quan ja fa una hora que hauria d’haver arrencat el conclave, l’organització anuncia que suspèn la votació per raons d’aforament. Assegura que buscarà un nou emplaçament i una nova data.
El Congrés, a l’espera del desenllaç al Parlament
I fins avui. Més de tres setmanes després, no hi ha ni data ni ubicació i el pacte entre ERC i el PSC a Barcelona està als llimbs. “Encara ho estem valorant”, es limiten a dir des de la Federació de Barcelona a preguntes del TOT Barcelona sobre si hi ha cap previsió de calendari per celebrar el Congrés. Sigui com sigui, fonts republicanes sí que confirmen que el vot telemàtic, que facilitaria la participació àgil de tota la militància i evitaria problemes d’aforament com el 13 de juny, està descartat per una “qüestió estrictament reglamentària”. I és que els estatuts diuen que si s’ha de fer un canvi del sentit del vot del grup municipal a la investidura -ERC va votar Xavier Trias i la militància ho va avalar-, s’ha de fer “amb el mateix format”. “Amb Xavier Trias va ser un congrés presencial, i reglamentàriament, el pacte amb el PSC i l’entrada a govern s’ha de validar exactament igual”, aclareixen fonts republicanes.
Naturalment, ERC Barcelona no està “valorant” una nova data del Congrés que ha de dir sí o no a Collboni per qüestions d’aforament. Tot està aturat, en realitat, a l’espera del desenllaç al Parlament, o eleccions o investidura de Salvador Illa. I contaminat pel darrer cop que ha patit l’aparell republicà, en guerra total entre ‘junqueristes i roviristes’, amb dues estratègies clarament enfrontades. Pactar o no pactar amb el PSC, controlar o no el partit i tenir l’hegemonia entre la militància, que al capdavall és qui validarà les decisions i el 30 de novembre triarà una nova direcció d’ERC. Una guerra en què la renúncia de Sergi Sabrià al càrrec de viceconseller d’Estratègia i Comunicació del Govern en funcions arran de saber-se que a ERC hi havia coneixement dels cartells de falsa bandera d’Ernest Maragall i el seu germà Pasqual, debilita sobre el paper el sector que pilota Marta Rovira -en el qual hi ha el president Pere Aragonès i la majoria de consellers-, contrari als pactes amb el PSC i aplana el camí al bloc Junqueras, partidari de l’acord amb Illa i Collboni. Tot, sobre el paper.
“En l’escenari d’avui no es donen les condicions perquè hi hagi un debat que sigui només de Barcelona i que no es vegi influït per altres escenaris”, remarquen al TOT fonts del grup municipal de Barcelona, que reconeixen que el 13 de juny “era una finestra d’oportunitat per fer el Congrés”, perquè ja havien passat les eleccions catalanes i les europees, però encara no havien arrencat les negociacions per investir un president de la Generalitat. En aquest sentit, els republicans barcelonins són conscients que el Congrés no se celebrarà fins que “quedi clar què passa al Parlament”, tant si ERC acaba avalant una investidura de Salvador Illa com si es precipiten eleccions perquè el PSC no obté els suports necessaris. Però per què no es va celebrar en els dies posteriors al 13 de juny, donat que era fàcil trobar un espai més gran? Els republicans admeten que la finestra d’oportunitat “es va tancar de cop perquè tot es va precipitar“. Tant dins d’ERC, amb manifestos i guerres internes, com al Parlament, quan el dia 25 el president de la cambra va activar el rellotge de la investidura amb el 26 d’agost com a data límit.
En aquest context, si es produeix una repetició electoral, ERC Barcelona admet que, “forçosament, el calendari de la consulta s’endarreriria”. I si finalment hi ha president -amb el necessari suport d’ERC-, es podrà reprendre abans la consulta que ha de donar llum verda, o tombar, la incorporació d’ERC a l’executiu de Jaume Collboni.
La decisió d’ERC al Parlament marcarà Barcelona?
Ara bé, canviarà l’escenari a Barcelona si la militància d’ERC decideix no investir Salvador Illa i anar a repetició electoral? Socialistes i republicans barcelonins insisteixen molt a circumscriure el pacte a les fronteres de la capital, però sembla difícil pensar que no tindrà cap repercussió una decisió o altra als despatxos de les direccions dels dos partits a Catalunya. Amb tot, fonts socialistes consultades pel TOT sobre la possibilitat que un no d’ERC a Salvador Illa deixi al calaix el pacte Alamany-Collboni, insisteixen que “Barcelona i Catalunya són carpetes separades. Ho han estat sempre i ho seguiran sent”. De fet, la primera tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Laia Bonet, ja expressava després de la suspensió del Congrés d’ERC el 13 de juny “el màxim respecte” pels processos interns de tots els espais polítics per prendre decisions”. Ara bé, vol dir que el PSC esperarà eternament ERC i, eventualment, un acord amb els Comuns? De les paraules de l’alcalde Jaume Collboni es dedueix que no té pressa per ampliar l’executiu, però que tampoc condiciona la seva estabilitat a la presència d’ERC: “El perímetre dels acords de l’Ajuntament està força definit, hi ha una majoria possible amb Junts i una majoria possible d’esquerres. I nosaltres, en la mesura que anem prenent decisions, comptarem amb aquesta doble variable”.
De fet, Jaume Collboni i el PSC governen des de fa més d’un any amb només 10 regidors, gràcies als vots a la investidura del PP i Comuns, que es van posar d’acord per investir el candidat socialista per impedir que Barcelona tingués un govern independentista. I si bé inicialment semblava que el partit d’Ada Colau es cobraria la factura d’aquesta fotografia amb la dreta espanyola amb una entrada al govern municipal, Comuns i PSC es van anar distanciant, fent-se evident el veto del PSC a tenir “dos alcaldes” dins d’un mateix executiu. I fins avui, el PSC ha tirat endavant tots els grans projectes que tenia previstos -i el 97% dels expedients municipals-, sense una oposició articulada i amb el recurs de la Loreg per aprovar automàticament els comptes en una segona ocasió. A això, sumant dues pròrrogues pressupostàries possibles. Per tant, té, si l’oposició no és alternativa, el mandat garantit. Amb ERC o sense, i amb aritmètica variable per tirar endavant l’acció de govern.
PSC i ERC Barcelona mantenen l’entesa
En tot cas, el PSC aposta oficialment per ampliar el seu govern, amb ERC com a primera opció. I ERC Barcelona, després de la retirada -amb empenta inclosa– d’Ernest Maragall, obertament contrari al pacte amb Collboni -ni ara ni així, va dir l’endemà del Congrés fallit reclamant un rebat “madur i obert” que a parer seu no s’havia tingut-, va accelerar amb Elisenda Alamany les negociacions per tal de poder garantir-se una quota de poder municipal després de la desfeta electoral, en què van passar d’11 a 5 regidors. Al marge de les direccions dels partits i de guanyadors i perdedors de les guerres internes, en el cas d’ERC la decisió la tindrà la militància, que podrà parlar, això sí, quan la Federació de Barcelona ho decideixi.
1 
