Una entitat espanyolista, Convivencia Cívica Catalana (CCC), forçarà aquest divendres un debat al plenari de Barcelona, el primer del nou curs polític. CCC ha presentat una iniciativa ciutadana que planteja esborrar el nom de Sabino Arana dels carrers de Barcelona. Segons la documentació municipal a la qual ha tingut accés el TOT Barcelona, el grup que presideix l’advocat Ángel Escolano ha recollit prop de 4.000 signatures vàlides, concretament 3.997, prou per intervenir en el Consell Plenari i obligar els grups municipals a votar.
La proposta de CCC és que el nom del pare del nacionalisme basc i fundador del Partit Nacionalista Basc (PNB) és intentar que els grups municipals donin suport a la proposta i aprovin canviar el nom d’Arana pel de Miguel Ángel Blanco, el regidor del PP d’Ermua que va ser assassinat per ETA l’estiu del 1997.
— Ángel Escolano Rubio (@rubio_escolano) September 23, 2025
Junts i ERC, en contra
Si no es produeixen canvis, la iniciativa de l’entitat espanyolista embarrancarà. Junts per Catalunya, Barcelona en Comú i ERC han confirmat al TOT Barcelona que hi votaran en contra, mentre que el PP s’hi posicionarà a favor, igual que Vox. El govern de Jaume Collboni no ha contestat les preguntes d’aquest mitjà, però altres fonts municipals consultades pensen que el PSC no hi donarà suport.
Més enllà del sentit del vot, aquest mitjà ha preguntat a l’executiu socialista si oferirà posar el nom de Blanco a un altre espai de la capital catalana o una placa en la seva memòria, sense haver obtingut resposta. Dos grups municipals creuen que la solució del govern podria passar per rebutjar el canvi de nom del carrer de Sabino Arana, però podria oferir una alternativa per recordar l’edil popular assassinat.
Tot i que Arana va morir amb només 38 anys, és autor de 14 llibres polítics, 33 obres poètiques i més de 600 articles. Juntament amb el seu germà, Luis, va crear la ikurriña, prohibida durant el franquisme.
Blanco, assassinat pel comando Donosti d’ETA
L’assassinat de Blanco per part del comando Donosti el juliol del 1997 va generar moltes mostres de repulsa, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat, i milions de persones van sortir als carrers de les principals ciutats per condemnar l’atemptat. Dies abans que el matessin, ETA havia segrestat Blanco per exigir al govern de José María Aznar l’apropament de presos de la banda terrorista a presons d’Euskadi amb l’amenaça de matar Blanco si no complia.
