Els Comuns han reconegut per primera vegada que va ser un “error” fer servir informació de l’operació Catalunya per desgastar l’exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, durant la campanya electoral de les municipals del 2015. Els atacs d’aquelles setmanes, que després es va demostrar que s’havien basat en notícies falses publicades per El Mundo i altres diaris espanyols, van acabar coronat Ada Colau com a alcaldessa de la ciutat. Una dècada després, i en ple escàndol per les compareixences a la comissió d’investigació del Congrés sobre l’operació Catalunya, els Comuns fan autocrítica. “No hi ha cap problema a reconèixer en aquest cas que la informació no era veraç i que, per tant, la seva utilització no va ser correcta”, ha dit la portaveu dels Comuns al Congrés, Aina Vidal, en una entrevista a SER Catalunya.
Amb tot, Vidal ha evitat demanar disculpes i ha justificat que les clavegueres de l’Estat també han actuat contra Colau, altres membres dels Comuns i de Podem. “Tots vam ser víctimes d’una part de la manipulació, com ho va ser Colau en l’àmbit personal”. La portaveu dels Comuns al Congrés tampoc ha dubtat a criticar el projecte polític que defensava Trias en aquella època. “Dit això, Trias sí que treballava per retallar els drets de la ciutat de Barcelona, per retallar els drets dels veïns de la ciutat de Barcelona, per apostar per un model turístic absolutament devastador, per continuar especulant en aquesta ciutat i tot això era absolutament correcte”, ha justificat.
Les polèmiques paraules que Colau va dedicar a Trias en un míting electoral a Nou Barris l’any 2015 ressorgeixen periòdicament per la duresa dels atacs contra el candidat de CiU, que es presentava a la reelecció en ple auge del Procés i amb una campanya mediàtica en contra. Trias havia estat crucificat per uns comptes corrents opacs que suposadament tenia a Andorra i Suïssa que després es va demostrar que havien estat un invent de les clavegueres de l’Estat. “Xavier Trias i Esperanza Aguirre tenen moltes coses en comú: estan envoltats de corrupció i tenen una manera compulsiva de retallar drets bàsics i privatitzar serveis públics, i per fer-ho ens diuen que no hi ha diners i després els tenen a Suïssa i a Andorra”, va dir llavors Colau. “El pròxim 24 de maig podrem escollir entre la màfia i la gent, entre CiU i Barcelona En Comú”.
Els Comuns, víctimes del ‘lawfare’ a les municipals del 2023
Els Comuns consideren que van perdre les municipals del 2023 pel lawfare que va viure el govern d’Ada Colau durant el seu segon mandat, que va estar marcat per les querelles periòdiques —totes arxivades— d’entitats i empreses contra l’exalcaldessa per haver posat fre al turisme massiu i l’especulació immobiliària. “Es constata així el lawfare que ha patit Colau i altres membres de Barcelona en Comú per part de lobbies que no volen acatar polítiques legítimes en defensa de la majoria social. Ha servit per generar soroll, atacar la imatge i l’honorabilitat de representants democràtics”.
Es dona la circumstància que Colau va perdre les eleccions precisament contra Trias, que en aquesta ocasió es va quedar sense alcaldia per una operació d’estat orquestrada des de Madrid que va acabar amb un pacte a tres bandes entre el PSC, el PP i els Comuns. El pacte va permetre investir Jaume Collboni com a alcalde i, des de llavors, la majoria d’investidura ha tingut cap reflex en el ple, ja que l’únic que tenien en comú les tres formacions és que no volien Trias d’alcalde.
