Quan Daniel Sierera va deixar València per acceptar l’encàrrec del PP de tornar a posar al mapa barceloní un PP que estava en hores baixes, tant numèricament com de credibilitat, poc esperava que l’aritmètica li donés un rol protagonista el 17 de juny de 2023. Els populars van passar de 2 a 4 regidors. Sobre el paper, i amb una suma clàssica per l’esquerra de PSC, Comuns i ERC, i amb un guanyador de les eleccoins independentista, estava condemnat a fer el paper que fa el PP al Parlament, és a dir, la irrellevància aritmètica. Però resulta que la decisió del PP de donar els vots d’investidura a Collboni, juntament amb els de Colau, per barrar el pas a Xavier Trias i Ernest Maragall, li va donar un protagonisme inesperat. I ara, tot i que aquells vots no es van traduir en cap càrrec ni concessió, el cap de files del PP a la ciutat té clar que això ja dona rèdits al PP. Convençut que millorarà resultats el 2027, assegura que les urnes seran un plebiscit Collboni-Sirera. Cita el TOT Barcelona a Can Vies. En reclama la seva desocupació immediata quan el Centre Social Autogestionat de Can Vies compleix 25 anys.
Parlem amb el candidat del PP a les eleccions del 2027?
Sens dubte. Les properes eleccions seran cosa de dos, l’alcalde i Daniel Sirera. Vull ser candidat i ho seré.
Però la designació oficial per part del partit no s’ha produït encara. N’està molt segur.
La designació oficial de tots els candidats s’acostuma a fer uns mesos abans, però no hi ha ningú al meu partit que ho dubti.
Alberto Núñez Feijóo li ha fet l’encàrrec de participar en la ponència dels estatuts del partit, i la seva relació amb ell és molt propera. I si el tempten per anar a Madrid?
Jo em quedo a Barcelona, la meva vocació és quedar-me a Barcelona. Vaig deixar València per ser alcalde de Barcelona. i això és el que faré fins que ho aconseguim.
En tot cas, la seva candidatura, i també la seva activitat des de fa do anys, ha tingut un perfil propi més enllà de les sigles. Potser això no agrada a tothom del PP.
Jo soc del PP, no puc ni vull amagar-ho. El que passa és que tinc vocació de ser l’alcalde de tots. Una persona que estigui a prop de la gent, que conegui la ciutat i els problemes. El meu partit és Barcelona, i allò que proposo ho pot votar gent de dretes, d’esquerres, separatista o no separatista, perquè tinc vocació de ser l’alcalde que governi aquesta ciutat amb benefici de tots i no només dels que m’han votat a mi.
Creu que un votant d’esquerres o independentista es pot sentir atret per la seva candidatura?
Sí, i tant. Mireu, quan vaig tornar a Barcelona, una veïna em va tocar la porta i em va dir que havia vist que era candidat del PP i que ella i el seu marit eren votants d’ERC, però que em votarien a mi perquè em coneixien, sabien que era bona persona i que ho faria bé.
Quines polítiques defensa vostè que puguin atraure un votant d’esquerres?
La ciutat ha de ser més segura, s’ha de construir més habitatge i s’ha de lliurar sòl per fer més habitatge social i la ciutat ha d’estar més neta. Això ho vol tothom. Ara bé, no em votarà mai la gent que ocupa il·legalment edificis o que es dedica a robar pel carrer, perquè sabran que quan sigui alcalde, a diferència del que fa Collboni, els perseguiré fins al final i aniré a Madrid a demanar la modificació de la llei contra la multireincidència, que demanaré que les ocupacions només puguin durar 24 hores i que posaré més policia al carre i més càmeres de seguretat carrer.
Diu vostè que el 2027 caldrà triar entre Collboni o Sirera. Amb quins suports creu que pot comptar el PP per tenir una aritmètica favorable? En absolutament cap elecció el PP ha tingut opcions de governar, ni amb l’alcaldia ni en coalició.
És veritat que a Barcelona, excepte en un període molt curt, ha governat sempre l’esquerra. Però vull recordar que Collboni fa dos mandats tenia quatre regidors, que són els mateixos que ara té el Partit Popular, i que Collboni avui és alcalde amb deu regidors. El PP va arribar tenir nou regidors. Per tant, no hi ha cap maledicció bíblica que digui que el Partit Popular no pot governar la ciutat de Barcelona.
Però amb quins aliats?
Això dependrà de qui vulgui donar suport. Jo penso presentar-me amb un programa molt clar de retornar l’orgull de ser barceloní, de garantir la seguretat a tothom, d’abaixar els impostos, de tenir una ciutat neta i amb llum, on es construeixi habitatge social gràcies a cedir sol públic perquè els promotors puguin construir habitatges socials i els puguin gestionar durant 70 anys i després retornar-los a l’Ajuntament. Amb aquest programa, espero que hi hagi partits que decideixin que aquest és el programa que Barcelona necessita.
Vostè mateix va investir Jaume Collboni amb els Comuns, una aritmètica del tot impensable… Els barcelonins ja estan curats d’espants, això és cert.
És veritat que a hores d’ara no veig cap partit disposat a investir-me. Amb Junts crec que hauríem pogut coincidir en alguns aspectes, però ara no els veig fent res. I la resta de partits estan més preocupats per intentar aconseguir una cadira en comptes de preocupar-se per com viu un barceloní de Torre Baró. Tant Junts com Esquerra Republicana i els Comuns han estat dos anys darrere d’una columna de l’Ajuntament demanant-li al Collboni si faltava molt per entrar al seu govern. Tampoc saben qui seran els candidats a la resta de forces polítiques. Això fa que estiguin més mirant-se el melic que preocupats pels problemes de la gent. Jo vaig pels barris i molts veïns em diuen que només passem nosaltres, que la resta de forces polítiques ni hi són ni se’ls espera.
Vostè va investir el candidat del PSC per “responsabilitat”. Dos anys després, ha valgut la pena?
Sí, perquè del que es tractava no era de fer alcalde Collboni, que va ser la conseqüència. Del que es tractava era d’impedir que Barcelona caigués en mans de Puigdemont i que el pressupost caigués en mans d’aquells que havien maltractat la ciutat de Barcelona durant el procés.
N’ha tret res, a canvi?
No va ser un pacte. No hi ha contrapartides. Només vaig posar com a condició fer fora Colau i els Comuns del govern municipal. Vaig alliberar Barcelona de Colau i dels separatistes.
I creu que els barcelonins el premiaran a les urnes per aquesta circumstància?
Ja ho fan, el PP està creixent electoralment a Barcelona. Vam guanyar les eleccions generals del juliol de 2023 i les europees en molts districtes de la ciutat, i des que vaig fer el gest del 17 de juny que hem crescut.
Ara digui’m una cosa que hagi fet bé l’alcalde que vostè va investir.
Recuperar la relació institucional amb els poders de l’Estat. En cas del rei, tornar a rebre’l i tornar a tenir un respecte per les empreses i els empresaris que la senyora Colau mai va tenir. I ha fet cas d’algunes coses que li hem dit, com acabar amb els assentaments de Vallcarca.
I ara digui’m alguna política que consideri del tot errònia.
Totes les seves polítiques d’habitatge de Collboni van a favor dels rics, perquè els acaben beneficiant les persones que tenen més diners. Per exemple, manté la reserva de 30%, que en 6 anys només ha permès fer 22 habitatges socials i ha fet aquesta declaració de ‘zona tensada’ a la ciutat de Barcelona que només beneficia els rics. Perquè limitar els lloguers provoca que el propietari d’un pis acabi llogant-li a qui té més recursos. Per tant, perjudica la gent que té menys diners, que es queden fora del parc de lloguer. L’alcalde està fent polítiques a favor dels rics amb tema de l’habitatge. Si pots llogar un pis per 1.000 euros i hi ha un decret del govern d’Espanya que diu que si cobres menys de 1.800 euros ets vulnerable i no se’t pot desnonar si no pagues el lloguer, pots ser molt d’esquerres, però li llogaràs el pis a una persona que cobra 1.500 o a una que en cobra 2.000? La resposta és clara. Per tant, Collboni i el PSOE afavoreixen qui més té i marginen els ciutadans amb rendes més baixes.
Collboni defineix el seu govern com a progressista. No se’l creu?
No sé si progressista o no, perquè no governa, arrossega els peus i no pren decisions bones per a la gent.
Quina relació té Daniel Sirera amb l’alcalde?
Tenim una relació correcta, però poc més. Crec que s’equivoca en moltes coses, i quan puc, li dic. Perquè a mi m’interessa que l’encerti, que ho faci bé.
I amb VOX?
No tinc cap relació amb els dos regidors. Si ens trobem al passadís ens saludem i prou.
En altres llocs, PP i VOX governen junts o tenen acords de governabilitat. No s’hi veu, a Barcelona?
Jo a l’Ajuntament de Barcelona veig que Vox coincideix més amb Junts que amb nosaltres. Gairebé totes les intervencions de VOX aquí són contra el PP, i en moltes votacions, VOX i Junts voten igual. Les nostres polítiques no són de confrontació, sinó per millorar la nostra ciutat i comptar amb tothom. Entre el blanc i el negre hi ha grisos, i penso que totes les forces polítiques tenen coses per aportar a la ciutat.
I una darrera pregunta. Considera que el PP havia de fer batalla a Europa per evitar que el català en sigui llengua oficial? No hi ha votants del PP que parlen català i s’estimen la seva llengua?
Hem de treballar perquè cada vegada més gent vulgui parlar català. Que el català sigui oficial o no Europa és un tema que només afectarà els eurodiputats. A mi el que m’agradaria és que al Raval se senti a parlar català, que a Nou Barris senti català i que el català sigui una llengua de comunicació que la gent estimi perquè sí, i no perquè algú els imposa una obligació. El que m’agradaria és que la gent parlés català amb normalitat, sense imposicions. Però malauradament el que hem vist fins ara és que tota la política lingüística que s’ha fet per part de governs de Junts, d’Esquerra o del PSC, el que han aconseguit a través d’aquestes polítiques d’imposició o de sanció és que cada vegada menys gent l’utilitzi.
Li pregunto de forma directa: Daniel Sirera està a favor o en contra, de l’oficialitat del català a Europa?
El català, perquè pugui algun dia plantejar-se la possibilitat de l’oficialitat a Europa, hauria de ser respectat aquí a Catalunya. I, per tant, hauríem de tenir un govern de Catalunya i ajuntaments que promoguin l’ús de la llengua catalana amb normalitat i sense imposicions. A part d’aquí, parlem de tot. De moment, és contradictori demanar que sigui oficial a Europa i passejar pel Raval i veure com ningú parla català.
