Jaume Alonso-Cuevillas (Barcelona, 1961). És catedràtic de Dret Processal a la Universitat de Barcelona, però sobretot, és un advocat que gaudeix de la seva feina. Ha dirigit la querella de cinc exconsellers de Cultura contra la jutgessa que ha d’executar la sentència de Sixena. En una entrevista a El Món sobre la seva activitat com a advocat, admet que està en disposició i amb ganes de ser alcaldable de Junts per Barcelona. De fet, confessa que ho ha traslladat al partit i al president de la formació, Carles Puigdemont. Ell mateix es presenta formalment com un candidat per ser alcaldable de Barcelona pels juntaires. Un nom més que se suma als diversos que hi ha sobre la taula de la direcció nacional del partit. Després de Setmana Santa hauria de desencallar-se la carpeta del 2027, però encara és una incògnita total si el nom serà triat per la direcció -amb més o menys consens dels aspirants- o si hi haurà primàries de conflicte.
–Vostè porta la querella per Sixena, va reformar l’article 324 de la Llei d’Enjudiciament Criminal que alguns jutges volen limitar, ha portat el cas de l’activista Albert Forcades o el 17-A, però també va fer política… Què es troba en guaret o no té ganes de tornar a la política més activa?
La meva vocació política ve de molt lluny, perquè jo, ja molt jove, vaig tenir càrrecs corporatius. Vaig ser president internacional dels advocats joves, president europeu… Vull dir que he tingut molts càrrecs institucionals, que és una forma de fer política no partidista. El que no m’havia plantejat mai, fins que me’n van venir a buscar, era fer política partidista. Va ser una experiència molt interessant, la de ser legislador. Però sempre estic expectant al que passa.
-Està tan atent que fins i tot sap que es prepara una expectativa electoral, és a dir, si res no canvia, han de venir les eleccions municipals… Per cert, Junts sembla que no té gaire clar qui ha d’encapçalar la llista…
Jo soc militant de Junts. De fet, soc fundador i militant, he estat a l’executiva nacional. Soc de Junts. Vull dir, jo vaig plegar com a diputat, però no he estripat el carnet. Continuo militant i en plena sintonia amb el partit, com amb qualsevol militància de qualsevol partit i amb el president Carles Puigdemont per descomptat.
-Perdoni la gosadia, però no s’animaria, per exemple, a una candidatura a l’Ajuntament de Barcelona? Com alcaldable?
El partit i el president Puigdemont saben que jo estic disponible. De fet, jo he tingut converses amb el president sobre aquest tema, però és un tema molt complex, la candidatura a l’alcaldia de Barcelona, i em consta que el partit està madurant i contemplant totes les hipòtesis.
-Li faria gràcia ser un alcalde per Junts, a la capital de Catalunya?
Home, Barcelona, capital de Catalunya, ciutat on he nascut i he viscut tota la vida, perquè a la meva època, quan jo era jove, no hi havia Erasmus, eh? He viscut sempre, sempre, a Barcelona, i ara necessita una revolució, perquè els dos últims mandats ho han fet molt malament. Barcelona era una ciutat de Champions, en tots els sentits. Avui ho hem perdut, amb molts problemes, ara. Hi ha zones de Barcelona que semblen un parc temàtic. S’ha perdut la catalanitat. Barcelona, ha d’exercir també, de capital amb una catalanitat desacomplexada. Jo crec que hi ha molta feina a fer a Barcelona, i per descomptat seria un repte apassionant, poder liderar aquest projecte.
-Parla de catalanitat, però també té altres problemes, com ara l’habitatge.
. L’habitatge és un dels grans problemes. És un problema, a més, que jo conec i he estudiat. Ja fa molts anys vaig publicar un llibre sobre arrendaments urbans, és a dir, que és una matèria que he conegut. Vaig ser, durant molts anys, advocat del Col·legi d’Agent de la Propietat Immobiliària. Conec molt bé la problemàtica. Ara, fa poc, el Col·legi d’Economistes m’ha nomenat president de l’Observatori Econòmic del Dret i la Justícia. Un dels objectius que tenim des del Col·legi d’Economistes és estudiar l’impacte de la regulació dels lloguers, per una banda, del dret, i de l’amplitud dels processos judicials d’una altra, en el mercat immobiliari. Crec que les administracions poden fer coses. Òbviament, la solució implica tenir un parc d’habitatge molt més gran, i d’habitatge públic. No és una solució ràpida, que a curt termini es puguin fer solucions miraculoses, però hi ha molta cosa a fer i no s’està fent. Per tant, aquest és un dels grans problemes que té… L’àrea metropolitana en general, però Barcelona molt en particular, i que s’ha de ser valent amb les decisions per abordar-lo.
–Aleshores vostè faria el pas?
Jo estic a disposició del partit, i això ho he traslladat tant al partit com, principalment, al president Puigdemont. A partir d’aquí, si creuen que jo puc ser una bona opció, jo, estaria encantat de ser alcaldable, em va la marxa.
-Les expectatives també són les que són…
Les expectatives són les que són, però, clar, les expectatives són poc fiables, perquè, entre altres coses, quan es fan ara enquestes d’intenció de vot, ningú té encara clar qui és el candidat de Junts per Barcelona, no? I, malgrat això, no s’ha tocat fons. Per tant, hi ha marge. Doncs som-hi, endavant.
