19 de febrer de 2024. El grup municipal d’ERC a Barcelona, ara ja comandat per Elisenda Alamany i sense Ernest Maragall, anuncia un acord amb el PSC per donar suport als pressupostos, bo i sabent que l’alcalde Collboni no té, de moment, assegurada la majoria necessària per evitar una qüestió de confiança. És la primera pedra de l’acord de govern que rubricaran socialistes i republicans i que ERC presentarà públicament el 12 de juny. Expliquen que el pacte, més enllà de cadires a l’executiu, inclou la transformació de l’Eix Besòs, la creació d’una oficina de la llengua catalana, onze nous Centres d’Atenció Primària (CAP) i l’adjudicació de 1.000 pisos socials públics cada any. També s’acorda la creació d’un fons de retorn turístic de 40 milions d’euros anuals i una bateria de mesures per protegir el comerç de proximitat. El mateix dia, la presidenta de la Federació d’ERC Barcelona, Eva Baró, certifica que les negociacions amb el PSC s’han fet en “coordinació constant” amb la direcció nacional d’ERC. El missatge a la militància és clar. Llum verda de Calàbria i llum verda dels càrrecs de Barcelona per fer tàndem amb Jaume Collboni.
Justament, la militància està convocada l’endemà, 13 de juny, a l’Orfeó Martinenc, per votar presencialment un sí o un no a l’aval a l’acord. Però el Congrés extraordinari no arrenca, oficialment, per problemes d’aforament. S’acaba suspenent sense data nova, si bé inicialment s’assegura que es trobarà un altre lloc per encabir-hi tota la militància. Tot plegat, quan ERC, amb 20 escons al Parlament, ha de decidir si fa president de la Generalitat Salvador Illa o, com reclama Junts, es repeteixen les eleccions. Una decisió que també s’ha de sotmetre a la votació de la militància republicana.
I si l’entrada de l’equip d’Elisenda Alamany ja s’havia deixat temporalment al calaix per la convocatòria avançada d’eleccions al Parlament el 20 de maig, les negociacions d’ERC amb el PSC, la crisi interna generada per l’escàndol de l’estructura B del partit i la convocatòria del Congrés per triar la nova direcció el 30 de novembre han acabat de complicar la vida al grup municipal, que a hores d’ara es veu empès a nedar i guardar la roba al plenari de l’Ajuntament. A hores d’ara, no hi ha data per a una votació prevista quatre mesos enrere. Hi ha la incògnita de si es podria convocar la consulta abans del 30 de novembre, o si els republicans preferiran esperar que passi el Congrés -i la renovació de les territorials i els debats que caldrà fer, un escenari que pot allargar-se fins al febrer de 2025-.
Sigui com sigui, tant la Federació de Barcelona com el grup municipal tenen clar que cal governar amb el PSC, però la decisió continua en mans dels prop de 800 militants de la ciutat. El TOT Barcelona ha demanat a tres politòlegs que analitzin els costos i beneficis per als republicans tant de governar com de fer oposició, amb la mirada posada en les eleccions del 2027. Tots tres, però, puntualitzen que ERC a Barcelona es troba en una conjuntura molt condicionada pel perfil de la direcció nacional que surti del Congrés del 30 de novembre, que podria acabar d’empènyer cap al pacte o donar-lo per mort.
Beneficis de governar amb Collboni
El professor de Ciència Política de la UB Jesús Palomar comença assenyalant un matís abans de desgranar els actius de ser part del govern municipal: “Encara no se sap si els Comuns hi serien o no. No és el mateix un tripartit, on un dels socis té una majoria amb relació als altres dos, que un bipartit, on algú té un resultat molt més ampli que l’altre. Si hi ha un tercer en discòrdia, sempre és més fàcil repartir-se la pressió, però si les decisions del PSC només passen per ERC, en el cas d’un bipartit, seria més difícil que els republicans no fossin partícips de tota l’acció de govern. Segons la teoria política, en un bipartit, el petit acaba perdent”, diu Palomar. Tanmateix, considera que si el soci menor té “l’habilitat i capacitat de controlar i condicionar alguns focus, i que a més, es noti certa influència d’ERC en els àmbits que gestiona el PSC”, podria ser un gran actiu per als republicans. “Aquest és el gran desafiament per a ERC si entra al govern: pot quedar diluïda en el PSC, i que l’arrossegui a les seves decisions, o pot marcar petits espais propis i influir en els del PSC. Dependrà de la capacitat de gestió d’ERC, però també de fins a quin punt el PSC es deixa fer”, assenyala el professor de la UB en conversa amb aquest diari.
Per la seva banda, el professor de Ciències Polítiques de la UPF Toni Rodon insisteix que governar ja és “un actiu” en ell mateix: “Et dona visibilitat, pots fer polítiques públiques, vendre que aquell carrer l’has arreglat tu…, per intentar recuperar nínxols electorals”. Rodon creu que “la visibilitat institucional pot ajudar a consolidar un líder intern que hagi de ser candidat, en aquest cas, el 2027, perquè ser al govern permet reunions oficials que des de l’oposició costaran molt més o no existiran”.
Altres incentius per entrar al govern de Collboni els exposa el professor de ciències polítiques de la UOC i expert en partits polítics i elits polítiques Andreu Paneque, que assenyala que amb una bona gestió, ERC podria menjar-se part del relat del PSC. “Si jo entro al govern Collboni, tot allò que faci de nou, encara que sigui a l’equador de mandat, m’ho puc adjudicar dient que ha estat gràcies a la meva pressió i presentar ERC com l’eina útil per avançar socialment a la ciutat o allà on sigui que pacti”.
Aquest expert afegeix també un altre factor positiu d’un hipotètic tàndem de govern, i és que ERC ha perdut la institucionalitat de la Generalitat: “Un partit té com a objectiu extern la representació institucional, no l’oposició, de manera que tenir visibilitat a Barcelona és un punt a favor a valorar. I, en segon lloc, la supervivència interna. Els ingressos no venen per la militància, sinó pels càrrecs, per tant, encara que els partits diguin que les cadires no són rellevants, ho són i molt. Si et quedes sense molts dels teus quadres -assessors i polítics-, la teva supervivència com a partit està en risc, i entrar en un govern és un respir”.
Costos de fer tàndem amb el PSC
Els politòlegs consultats també valoren els costos que pot tenir per a ERC un bipartit amb el PSC. En el cas del professor de la UB Jesús Palomar, remarca que “estar al govern de Collboni no és garantia de visibilitat”, de fet, considera que si abans d’entrar al govern ERC no pot demostrar que ha influït en els pressupostos del 2025, “gairebé no podrà moure ni una coma del 2025, i per estar només el 2026 val més que no entrin i s’evitin el desgast”. Palomar també parla de lideratges. ERC no ha fet oficial qui serà cap de cartell, però el professor alerta que tenir cadira a l’executiu no garanteix una gran visibilitat per construir lideratges: “ERC va tard. No se sap si serà Elisenda Alamany, si acabarà essent secretària general d’ERC i això serà incompatible, si no ho serà, si serà candidata… Però en tot cas, la visibilitat real la té l’alcalde, per això considero que és millor tenir candidat definit que no pas tenir una regidoria, que probablement el 90% de la gent no coneixerà”, sentencia en Jesús Palomar.
L’Andreu Paneque (UOC) posa el focus en el fet que la decisió de fer tàndem o no amb Collboni té implicacions directes en el missatge estratègic que donarà ERC de cara al 2027, però també en l’àmbit de país, amb qui vol competir electoralment. “No es pot entendre ERC a Barcelona sense el context de lluita pel poder al partit i el Congrés, perquè el full de ruta que en surti no només tindrà efectes en la direcció del partit, sinó en les altres esferes institucionals i polítiques. Entrar o no al govern Collboni hauria de dependre de l’estratègia electoral global d’ERC”, diu Paneque.
I concreta el seu argument: “Entrar o no tindrà costos o beneficis segons quina sigui la seva estratègia de captació de vots, no és el mateix voler competir amb Junts per ser el partit útil de l’independentisme que si vols tornar a absorbir els vots que les enquestes diuen que has perdut en favor del PSC. Per tant, si vols desgastar el govern Collboni per recuperar vots perduts, no pots entrar al govern, però si vols presentar-te com l’eina útil de l’independentisme per fer avançar socialment la ciutat, has de fer tàndem i distanciar-te de Junts”, rebla el professor.
Per la seva banda, Toni Rodon (UPF) alerta, en la llista de passius, la possibilitat d’acabar convertits en crossa del PSC. “És un risc, ja els passa als Comuns, i de fet, ja va passar amb ICV, que s’acabi veient ERC com una crossa del PSC, que només puguin ser un partit de govern pactant amb el PSC i que la seva supervivència en depengui. Si això passa, aleshores com a partit perds la capacitat de negociació i serà molt fàcil negociar amb tu perquè no tindràs alternativa”.
L’expert assenyala també el cost electoral que pot tenir si es genera confusió o baralles entre sectors d’ERC sobre l’entrada o no a l’executiu Collboni: “Pot passar que l’electorat, i no només la militància, no ho entengui. Aquí es va dir que no s’entraria al govern, després que sí, s’havia de fer un congrés i es va ajornar, i ara resulta que depèn de qui acabi manant a ERC, potser sí o potser no. Aquest amunt i avall pot fer que s’interpreti que només busca la cadira i que no té estratègia. La ciència política diu que si vols obtenir rèdits, has d’explicar què faràs si governes, no pas posar el focus en si entres o no al govern”, sentencia Rodon al TOT Barcelona.
Sigui com sigui, si la militància pren la decisió sobre el sí o el no a Collboni, aquesta haurà d’estar en sintonia amb el full de ruta que ERC dissenyi a partir del seu Congrés, i que haurà de servir per afrontar el nou cicle electoral. Ser l’assot del PSC a Barcelona o ser el seu soci, i alhora, demostrar que un partit independentista pot empènyer el PSC en els eixos social i nacional.
1 
