Finalment, no hi ha hagut acord entre el govern de Jaume Collboni i Barcelona en Comú i la formació que a l’Ajuntament encapçala Janet Sanz no votarà a favor dels pressupostos municipals per al 2026 i ha anunciat que s’abstindrà. Collboni necessitava el vot favorable dels Comuns per aprovar els comptes per la via ordinària, però no serà així. Ho ha anunciat la seva portaveu, Gemma Tarafa, poc abans que comencés el plenari de novembre a l’Ajuntament de Barcelona. El fet que l’alcalde oferís ampliar l’eix verd de Consell de Cent fins a la Meridiana, ha estat insuficient per salvar les diferències entre els dos partits.
En la votació del plenari, l’alcalde comptarà només amb el suport d’ERC, mentre que la resta de partits -Junts per Barcelona-PP i ERC- es posicionaran en contra. És el tercer cop d’ençà que Collboni és alcalde que no pot aprovar els pressupostos per la via ordinària. El 2024, com enguany, Collboni ja va haver de recórrer a la qüestió de confiança, i el 2025 va prorrogar els comptes després de trencar les negociacions amb els Comuns.
Què és una qüestió de confiança?
La qüestió de confiança és una eina de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) que permet als governs en minoria tirar endavant els pressupostos, amb el límit de dos cops per mandat. Altres alcaldes, com Xavier Trias i Ada Colau, també la van utilitzar. Un cop s’activa la qüestió de confiança, els partits disposen de 30 dies per trobar un recanvi per l’alcaldia, en aquest cas a Collboni. Així va passar el 2024. Però com els partits de l’oposició no es van posar d’acord per proposar un nou alcalde, passats els 30 dies, els comptes municipals van rebre la llum verda definitiva.
Els Comuns insisteixen que cal més temps per negociar
En una roda de premsa, Tarafa ha reconegut que socialistes i Comuns havien aproximat posicions i ha tornat a demanar al govern municipal que retiri el punt de l’ordre del dia per tenir més temps per negociar. A parer de Barcelona en Comú, l’única pressa perquè aquest divendres es votin els pressupostos és la que s’ha fixat l’alcalde. Tarafa ha recordat que els tres últims comptes del govern d’Ada Colau -2020, 2021 i 2022- es van aprovar els darrers dies de desembre.
En el relat que ha fet la portaveu dels Comuns, els esculls principals per no tancar un acord de pressupostos amb el govern de Collboni han estat la negativa del PSC a posar fi a les partides econòmiques per a promoció turística. Tampoc volia engegar de manera immediata el veto a les compres especulatives d’habitatge a la ciutat. En aquest punt, els socialistes no s’hi negaven, però demanaven tems per fer-ho amb rigor.
D’altra banda, els Comuns plantejaven un pla de xoc per frenar l’augment del sensellarisme, que ha augmentat un 20% a la ciutat el darrer any. El desacord principal era que el govern es negava a descentralitzar l’atenció de les persones sense llar, amb l’obertura d’una desena de centres de baixa exigència, un a cada districte.
Els Comuns demanaven eixos verds al passeig de Maragall i Creu Coberta
Pel que fa als eixos verds, Tarafa ha reconegut que el PSC havia acceptat finalitzar l’eix verd de Consell de Cent fins a la Meridiana, però Collboni es va negar a fer els eixos verds del passeig de Maragall i el carrer de Sants-Creu Coberta.
