El comitè assessor d’infraestructures nomenat per Jaume Collboni només arribar a l’alcaldia de Barcelona s’ha estrenat amb un dictamen poc concret sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat. El grup d’experts, liderat per l’exconseller Santi Vila, assegura que l’aeroport necessita créixer de manera “urgent” per poder augmentar l’oferta de vols intercontinentals. En un document de sis pàgines, el comitè recomana fer-ho allargant la pista curta, “preferentment” sense afectar les llacunes de la Ricarda ni l’estany del Remolar, però no ofereix una solució concreta a l’atzucac en el qual es troba el projecte.
“Constatem que a partir d’una Anàlisi Econòmica, Social i Ambiental de les alternatives considerades cal establir un marc de diàleg institucional i social, plural i obert, que treballi en solucions a mitjà i llarg termini que permetin allargar la pista curta, preferentment sense tocar els espais protegits de La Ricarda i El Remolar, compensada amb fortes inversions mediambientals, especialment destinades a sanejar el cicle de l’aigua de les llacunes”, defensa el dictamen.
La primera tinent d’alcaldia, Laia Bonet, ha assegurat que l’Ajuntament traslladarà el dictamen al govern espanyol i a Aena perquè el tinguin en compte a l’hora de decidir com serà el futur projecte d’ampliació, que es dona gairebé per fet que s’aprovarà ara que l’únic focus de resistència que hi havia —ERC i els Comuns, bàsicament— ja no governa ni a la Generalitat ni al consistori.
Compliment escrupolós de la normativa mediambiental
Bonet, que ha presentat el dictamen juntament amb el mateix Vila i l’enginyer en cap de l’Ajuntament, Oriol Altisench, ha defensat que Barcelona necessita l’ampliació per continuar sent un “referent” en àmbits com l’economia, el coneixement i la investigació. La mà dreta de Collboni ha insistit que abans de posar cap pedra ni excavar cap forat, s’ha de “complir amb els compromisos mediambientals” a què obliga la legislació europea, ja que tota la zona de la Ricarda està protegida i forma part de la Xarxa Natura 2000.
Per la seva banda, l’enginyer en cap de l’Ajuntament de Barcelona ha avançat que els experts també aposten per acostar-se a les 90 operacions per hora davant les 78 actuals perquè hi ha “marge per créixer” sense necessitat de fer obres. De fet, el grup d’experts reconeix que, si es compara els aeroports que gestiona Aena amb altres d’arreu del món, no costa veure que n’hi ha molts que “aprofiten millor” la capacitat de les seves infraestructures i reclamen mesures per acostar el Prat als “estàndards d’eficiència i seguretat” que ja s’apliquen a altres aeroports del mateix mida.
Ni Vila, ni Bonet, ni Altisench han volgut valorar alternatives a l’ampliació de la pista curta del Prat, com la millora de les connexions amb Reus i Girona per crear una xarxa catalana d’aeroports o fer que els avions més grans utilitzin la pista llarga, una opció descartada sovint perquè implicaria augmentar les molèsties als veïns de Gavà. “L’informe diu el que diu i no diu el que no diu”, ha resumit Altisench. Els experts han insistit a buscar una solució de “compromís” que doni al projecte el màxim consens possible.
Actuacions complementàries al Prat
El dictamen també reclama posar en marxa altres actuacions complementàries com la millora de la capacitat de la T2; la seva connexió amb la T1 per afavorir el desenvolupament de la ciutat aeroportuària; abordar la construcció de la terminal satèl·lit per a quan calguin més posicions de contacte pels passatgers de llarg radi; o posar en servei l’estació d’alta velocitat del Prat. “Tot aquest conjunt d’actuacions, graduals en el temps, serien el sostre d’ampliació de capacitat de l’aeroport de Barcelona, i la seva implantació hauria d’anar acompanyada d’un pacte sobre la gestió de l’aeroport, actualment massa centralitzada i poc sensible als interessos del territori”, reclamen.
Per tot això, el comitè d’experts recomana treballar en totes les opcions en paral·lel i no deixar cap línia d’actuació sense explotar. “A curt termini, es podria obtenir major capacitat per a vols de llarg radi amb mesures operacionals que impliquen bàsicament AENA, ENAIRE
i els municipis propers, sense assolir però la capacitat màxima. A mitjà termini, la consolidació de la capacitat teòrica de 90 operacions/hora —o un valor proper— obligarà a importants actuacions sobre la infraestructura i entorns que requeriran no tan sols acords institucionals sinó també complexos i llargs processos administratius en l’àmbit europeu”.
1 
