Allò que teòricament és una derrota política, que un govern no tingui prou suports per aprovar uns pressupostos, per a l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, és més aviat un baló d’oxigen per allargar uns mesos governant sense una oposició articulada, malgrat que a hores d’ara els 10 regidors del PSC només tenen el suport explícit d’ERC. Però ni tan sols els republicans podran cobrar-se immediatament la factura d’haver-se desmarcat de l’oposició per votar sí als comptes del PSC, perquè la convocatòria electoral avançada a Catalunya el 12 de maig, després que els Comuns tombessin els comptes de Pere Aragonès i Salvador Illa, ha deixat en suspens una entrada a l’executiu que el 19 de febrer semblava prou imminent.
De fet, Ada Colau s’ha adreçat a l’alcalde per dir-li que no entén com és que “ha decidit fracassar en comptes d’explorar les dues possibilitats que tenia, amb un acord amb junts o un acord amb les esquerres”. Però si bé no aprovar els pressupostos és un fracàs polític sobre el paper, a la pràctica l’alcalde ha tornat a guanyar la partida. No hi ha oposició alternativa, i es veurà de forma gràfica quan es voti la qüestió de confiança i no hi hagi candidat alternatiu. Aleshores Collboni tindrà aprovats automàticament els pressupostos del 2024 que tenia al cap l’octubre de 2023, només amb els matisos que ha introduït ERC a canvi dels seus 5 vots. Uns matisos que, a més, han reforçat la figura de Collboni, perquè la republicana Elisenda Alamany ha renyat els Comuns per la contradicció que a parer seu suposa que els Comuns reclamin un govern progressista i alhora barrin el pas a “uns pressupostos progressistes”.
L’estratègia dels Comuns, benefici per a Collboni
A la pràctica, si Jaume Collboni guanya una altra partida i sortirà de facto reforçat amb la qüestió de confiança, on s’evidenciarà que no hi ha alternativa, és en part per l’estratègia dels Comuns a Barcelona. Retrocedim al 17 de juny de 2023: el candidat del PSC acaba essent alcalde perquè els Comuns -i els despatxos de Madrid del PSOE i del PP- acaben votant amb el PP de Daniel Sirera la investidura de Collboni, amb l’argument d’aturar un govern independentista liderat per Xavier Trias. Aquell dia, Jaume Collboni, que havia perdut les tres eleccions a les quals s’havia presentat, prenia la vara d’alcalde amb només 10 regidors. I quan semblava que els Comuns entrarien de forma imminent al govern municipal, Collboni va tenir la destresa política per anar dilatant els tempos, aprofitant la convocatòria avançada de les eleccions espanyoles. Després, les negociacions per investir Pedro Sánchez, que es van allargar fins al novembre. I després, negociant a diverses bandes, amb Trias per Barcelona i també amb ERC. Tot, amb un alcalde que des del minut zero ha tingut clar que no volia Ada Colau al seu executiu i va saber incloure ERC a l’equació de la governabilitat. Ara, la convocatòria del 12M dona més oxigen a Collboni per seguir endreçant els mobles de la casa al seu gust i jugant a l’aritmètica variable per anar aprovant mesures de govern. Com a mínim fins que hi hagi nou Govern a la Generalitat i les aritmètiques li puguin imposar, o no, els socis que ha de tenir el PSC a Barcelona.
Com a mínim fins a la nit del 12 de maig, l’alcalde de Barcelona tornarà a tenir en suspens l’ampliació del seu executiu, i fins a finals d’any tindrà uns comptes aprovats que el salvaran d’una crisi de govern. Mentrestant, amb 10 regidors ha superat els deu primers mesos del seu mandat sense que hagi caigut cap dels seus grans projectes.
Collboni ha acabat la seva darrera intervenció anunciant que convoca un ple extraordinari el 27 de març per a la qüestió de confiança, pas previ a l’aprovació automàtica dels comptes, que s’escauria el 2 de maig. “Tal com em vaig comprometre, Barcelona tindrà pressupostos a la primavera”, ha etzibat l’alcalde en el darrer torn de paraula. I una estocada final per a Ada Colau: “Mai havia vist tanta irresponsabilitat junta en molts anys. Aquesta actitud de boicot als pressupostos progressistes és un greu error que només beneficia la dreta i la ultradreta que vostè diu combatre”.
