Jaume Collboni vol impulsar una inversió de 10.600 milions d’euros públics a Barcelona fins al 2035. L’alcalde ho ha dit en la conferència L’alcalde respon, que organitza cada any el Col·legi de Periodistes de Catalunya amb el màxim responsable polític de la ciutat. Collboni ha participat per primer cop en l’acte, que a diferència d’altres edicions, s’ha fet al Museu del Disseny. L’alcalde respon s’havia de fer a finals de gener, però va ser ajornat en plenes negociacions del pressupost i d’un govern de coalició.
A la conferència, feta en un auditori força ple, ha comptat amb la presència del delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto; l’alcalde de Cornellà i vicepresident de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Antoni Balmón; el primer secretari del PSC, Salvador Illa; el primer secretari del PSC de Barcelona, Ferran Pedret; els exalcaldes de Barcelona, Xavier Trias i Narcís Serra; la vicepresidenta segona de la Mesa del Parlament i exregidora, Assumpta Escarp, i l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín. El degà del Col·legi, Joan Maria Morros, ha explicat que aquesta és la 44a edició de L’alcalde respon, iniciat l’any 1983 amb Pasqual Maragall.
“Recuperar el pols”
Collboni ha començat el seu discurs afirmant que “Barcelona ha recuperat el pols després d’anys complicats. Barcelona torna, i torna per competir”. L’alcalde ha dit que els barcelonins han de tornar a creure en la seva ciutat. “Faig una apel·lació al patriotisme per Barcelona. Als regidors, directius de l’Ajuntament, els he dit que militin per Barcelona”. Collboni ha recordat que fa només 250 dies que governa i ha recalcat que ja ha posat en marxa el Pla Endreça, “per tenir un espai públic net i de qualitat”, ha cedit 27 solars a la Generalitat per a la construcció d’habitatge públic i ha assegurat que el pròxim estiu començarà la climatització de les escoles públiques de Barcelona. “Som un govern amb minoria, però hem aconseguit acords de ciutat”, com el cobriment de la ronda de Dalt i accelerar la reforma de la Rambla.
Collboni s’ha referit també al pressupost municipal, i ha tornat a repetir, com ha fet dies enrere, que el 22 de març està convençut que la ciutat aprovarà els comptes. “No m’aixecaré de la taula fins que tinguem un pressupost”. Amb una proposta de comptes de 3.800 milions, Collboni ha citat com a principal prioritat del seu govern l’habitatge, i ha dit que a la ciutat es poden construir 70.000 pisos, dels quals la meitat serien públics. Al llarg del seu discurs, l’alcalde s’ha referit també al futur metropolità i ha defensat la Barcelona dels cinc milions d’habitants.
Segons Collboni, la ciutat es prepara per viure “la transformació més important de la primera meitat del segle XXI”, amb un canvi en clau metropolitana de la magnitud de l‘Exposició Universal de 1888 i 1929 i els JJOO del 1992, ha assegurat l’alcalde. Per dur-ho a terme, es preveu una inversió pública de 10.600 milions fins al 2035, finançats pel consistori i altres administracions implicades. En total, s’actuarà en 5,5 milions de m² de superfície, “l’equivalent a tres quartes parts de l’Eixample”, generant prop de 175.000 llocs de treball derivats de l’activitat econòmica que es crearà.
De la Sagrera a la transformació de Montjuïc
L’alcalde ha explicat que aquesta gran transformació se sustentarà en sis grans eixos. I sens dubte, un dels més importants és l’àmbit de les infraestructures i la mobilitat. Collboni ha destacat la construcció de l’L9/L10, amb la tuneladora en marxa en el seu tram central, i les futures obres de connexió de l’L8 dels FGC, entre plaça d’Espanya i Gràcia. Així mateix, el cap de files municipal del PSC ha fet valdre la construcció de l’estació de l’AVE de la Sagrera, la remodelació de l’estació de Sants -l’Ajuntament acabarà al juny les feines dels entorns, la qual cosa permetrà a Adif començar les obres-, i la millora dels accessos ferroviaris al Port.
Pel que fa a l’economia local, l’Ajuntament preveu desenvolupar àrees de creixement a Fira Montjuïc-Gran Via, amb l’ampliació del recinte de la Fira de Gran Via, amb 60.000 m²; la transformació de l’avinguda de Maria Cristina i els seus pavellons, per celebrar el centenari de l’Exposició del 1929; el compromís d’afrontar la gran renovació de la muntanya de Montjuïc, amb l’Estadi Olímpic i el Palau Sant Jordi i el Palau d’Esports del carrer de Lleida com a peces centrals, i per això serà necessari que l’L2 del metro tingui parada a la Font Màgica, a la Foixarda i al barri de la Marina, segons l’alcalde. En aquest àmbit, també es preveuen actuacions al 22@ Nord, amb la creació de 60.000 llocs de feina i la construcció de 17.000 pisos, dels quals 12.000 seran públics; al Besòs, amb el projecte de transformació de l’antiga fàbrica de la Mercedes-Benz, i a la Zona Franca i al barri de la Marina del Prat Vermell, amb un màxim de 10.000 llocs de feina vinculats a la indústria 4.0 i la sostenibilitat. A la Marina, també està previst que s’edifiquin 12.000 pisos.
El llegat de la Copa Amèrica
Sobre talent i ciència, Collboni ha recordat el desplegament de la Ciutadella del Coneixement, amb la reobertura de l’Hivernacle i el Museu Martorell, i ha assegurat que el mercat del Peix estarà llest el 2027, igual que també s’haurà fet la rehabilitació de l’Umbracle i el Castell dels Tres Dragons. En l’àmbit de la salut, l’alcalde ha destacat el conveni per impulsar el nou Hospital Clínic a Zona Universitària i ha dit que s’avança en les ampliacions dels hospitals del Mar i del Vall d’Hebron. D’esports, Collboni ha defensat el llegat de la Copa Amèrica, amb l’impacte econòmic que deixarà (1.200 milions) i la transformació urbana del litoral, amb el nou Port Olímpic i nous espais per a la pràctica esportiva. I, finalment, en Cultura, ha afirmat que s’arribarà a 45 biblioteques a la ciutat i ha subratllat que ja s’està construint la Biblioteca Central al costat de l’estació de França i que a finals de mandat estarà llesta la reforma de la parada del metro de l’L1 de Glòries, que connectarà directament amb el Disseny Hub Barcelona.
La recuperació del Teatre Arnau
Al llarg del mandat, Collboni ha garantit un pla d’inversions fins al 2027 molt ambiciós, amb 2.829 milions, una xifra rècord, ha recalcat, amb 1.000 milions en actuacions en espai públic i prop de 800 en equipaments de proximitat. Del pla d’inversions, algunes de les principals actuacions seran l’aposta prioritària per la descarbonització i el verd, la recuperació d’espais en desús equivalents a 32 interiors d’illa de l’Eixample, l’electrificació de la mobilitat (amb l’objectiu d’arribar als 3.000 punts de recàrrega, ara en són 1.000); les reformes de la Meridiana fins a Fabra i Puig, del carrer de Balmes i del passeig de la Mar Bella; l’obertura de 4 noves biblioteques, 3 escoles bressol i 6 centres esportius nous i la remodelació de 4 mercats municipals, i la recuperació del Teatre Arnau del Paral·lel, sense pressupost aquest 2024, i que ara mateix cau a trossos.
