No hi ha hagut sorpreses. Jaume Collboni ha perdut aquest dimecres la qüestió de confiança. Un a un, els regidors de l’Ajuntament han votat a favor, en contra o s’han abstingut sobre la qüestió de confiança vinculada a l’aprovació dels pressupostos per a l’any vinent. Els edils del PSC i ERC hi han votat a favor, amb 15 posicionaments favorables. Junts per Barcelona en Comú, PP i Vox hi han votat en contra, i els Comuns, com van fer divendres passat, en la votació dels pressupostos per la via ordinària, s’han abstingut. Els vots en contra han estat 17 i les abstencions, vuit. Janet Sanz, presidenta de Barcelona en Comú a l’Ajuntament, no era present en el plenari perquè està malalta
Ara, l’oposició disposa de 30 dies per trobar un candidat alternatiu a Collboni a l’alcaldia. Serà fins al 26 de desembre, dia de Sant Esteve. Com que aquest relleu no s’articularà, com ha reconegut el president de Junts per Barcelona, Jordi Martí Galbis, perquè no hi ha prou majories els comptes per a l’any vinent, de més de 4.180 milions d’euros, quedaran automàticament aprovats els 29 de desembre. És el primer dia laborable després de la qüestió de confiança. L’1 de gener del 2026, Barcelona començarà l’any amb uns nous pressupostos, ha emfatitzat el tinent d’alcaldia de l’àrea econòmica, Jordi Valls.
Les mateixes paraules ha repetit l’alcalde en la intervenció final abans de les votacions. Collboni ha remarcat que es tracta dels pressupostos més expansius de la història de Barcelona, i s’han fet “sense apujar impostos a les famílies i les pimes”. “Ho fem a través d’una qüestió de confiança perquè tenim plena confiança amb el que proposem”. Per a Collboni, aquesta qüestió de confiança expressa “un model de ciutat”, amb uns comptes d’esquerres. El cap de files municipal del PSC ha agraït l’acord amb ERC i algunes aportacions dels Comuns. Els dos partits han sortit de “la seva zona de confort” per negociar, ha valorat l’alcalde. Un dels aspectes més rellevants dels comptes municipals per al 2026 és l’increment de la partida que es destinarà a habitatge, un 33% més, amb prop de 240 milions.
La ciutat “no pot esperar” a tenir uns nou comptes
Valls ha dit que la ciutat “no pot esperar” a tenir uns comptes nous. Per al govern municipal, es tracta d’uns “pressupostos d’esquerres”, acordats amb ERC i que incorporen algunes propostes dels Comuns. Valls ha carregat contra la “coalició del no”, formada per PP, Vox i Junts, segons les paraules del tinent d’alcaldia. “El PSC governa en minoria, però no està sol. Hem estat capaços d’articular un acord amb ERC. Cap altra alternativa de l’Ajuntament és capaç de generar aquesta majoria”.
Des de Junts, Martí Galbis ha recordat que Collboni ha perdut tres qüestions de confiança. La d’aquest dimecres, la del 2024 (que es va utilitzar per aprovar els comptes d’aquell any) i la de les eleccions de maig del 2023, que va guanyar Xavier Trias. El president de Junts ha recordat Collboni que va ser investit després de pactar amb la dreta del PP. De fet, en una operació d’estat per evitar que la capital catalana tingués un alcalde independentista (Trias), Comuns i PP es van unir per fer alcalde Collboni el 17 de juny del 2023. Segons Junts, Collboni no té la confiança de la ciutadania.
Collboni, sense la confiança dels Comuns
Tot i que la regidora de Barcelona en Comú Gemma Tarafa ha dit que el govern de Collboni no té la seva confiança, aquesta formació s’ha abstingut en la votació. Tarafa ha subratllat que d’ençà que és alcalde, Collboni no ha aprovat cap pressupost per la via ordinària. L’edil dels Comuns també ha criticat l’augment, aquest mandat, d’un 80% en publicitat institucional. I a tall d’exemple ha citat la campanya “buida” Fem la Barcelona de la teva vida, tombada pel Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) perquè vulnera la normativa de publicitat institucional, ja que no informa de cap servei públic.
ERC ha estat l’únic partit que ha votat a favor de la qüestió de confiança. Els republicans han estat al llarg del mandat els socis prioritaris del PSC, ja que li han aprovat dos pressupostos (2024 i 2026) i van tancar un acord per al del 2025, tot i que aquest no es va arribar a votar perquè Collboni el va prorrogar després de trencar les negociacions amb els Comuns el gener passat. El regidor d’ERC Jordi Castellana ha dit que Barcelona té dos grans reptes al davant, un garantir l’accés a l’habitatge i l’altre fer front a l’emergència climàtica. Segons els republicans, la seva aportació ha permès augmentar un terç el pressupost que es destinarà a habitatge i incrementar el recàrrec municipal de la taxa turística. Alhora, Castellana ha tret pit de l’augment d’un 5% del pressupost que es destina al català des d’inicis del mandat.
“Ha renunciat a negociar amb els que pensem diferent”, diu Sirera
Pel que al president del PP a l’Ajuntament, Daniel Sirera, ha carregat contra Collboni perquè, a parer seu, l’executiu municipal no pren la ciutat de manera seriosa i no governa per a tothom. “Ha renunciat a negociar amb els que pensem diferent. Governar no és tancar-se al despatx amb els de sempre. Només ha volgut un acord amb ERC i fins a última hora ho ha intentat amb els Comuns. A l’Ajuntament de Barcelona, el PP no està per fer política de blocs”.
Els 4.180,8 milions que la ciutat disposarà l’any vinent suposen una pujada d’un 8,5%. En concret, es disposarà d’uns 326 milions més respecte al 2025. Les inversions previstes s’enfilaran fins als 861,8 milions, dels quals 753 corresponen a l’Ajuntament i la resta a l’Institut Municipal i de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) i l’empresa Barcelona de Serveis Municipals (BSM), entre altres. Alguns dels projectes destacats per al 2026 són els del Teatre Arnau (onze milions fins a finals de mandat), el Castell dels Tres Dragons (vuit milions fins al 2027), el Pla Endreça (39,5 milions), el passeig de la Mar Bella (17,8 milions fins a finals de mandat), els plans de remodelació integral dels districtes per a l’any vinent, amb un total de 45,7 milions, i el Pla de Barris, amb 200 milions per a tot el mandat. En àmbits com la seguretat, la despesa serà de 430,6 milions; al transport públic s’hi destinaran 266,9 milions, i a la prestació de serveis públics i a les polítiques socials, el pressupost s’enfilarà fins als 994,9 milions.
