El 2024 acabarà amb una nova-vella direcció d’ERC pilotant un partit que ha tancat un cicle electoral desastrós i que haurà de gestionar la reconstrucció d’una militància escapçada en bàndols. Alhora, l’equip d’Oriol Junqueras haurà de gestionar i fiscalitzar el pacte d’investidura amb el PSC de Salvador Illa a la Generalitat, i desencallar, o enterrar definitivament, l’acord amb Jaume Collboni a Barcelona per falcar parcialment el seu executiu en minoria històrica. El reelegit president d’ERC s’ha negat a fer públic si va votar a favor o en contra de la investidura de Salvador Illa en la consulta que es va fer a la militància, però sí que ha assenyalat que el pacte amb el PSC és manifestament millorable. Sobre l’acord que va bastir la nova número dos d’ERC, Elisenda Alamany, després de la retirada d’Ernest Maragall i d’un canvi d’estratègia d’ERC a la ciutat, Junqueras va alertar que el pacte s’havia de “renegociar”, sense concretar en quins termes.
El 2025 arrencarà sense novetats a Sant Jaume
Sigui com sigui, el 2025 arrencarà a Barcelona sense resoldre la incògnita d’ERC. Alcaldia dona per fet que “no hi haurà contactes” fins com a mínim després de Reis, i de fet, Jaume Collboni ha suspès la seva agenda fins al 2 de gener. En qualsevol cas, si es produeix, l’entrada d’ERC al govern Collboni haurà de passar per les urnes de la militància, que el juny de 2024 havia de decidir en un congrés extraordinari que la Federació de Barcelona va decidir suspendre just abans que la militància ocupés els seus seients per escoltar els termes del pacte i votar. Oficialment, problemes d’aforament. Però sis mesos després, i amb les turbulències de la investidura d’Illa, els cartells de Maragall i la guerra interna per controlar la direcció del partit, no hi ha data per als militants de Barcelona. ERC Barcelona, preguntada pel TOT sobre aquest ajornament, va limitar-se a dir que esperava “una finestra d’oportunitat” per sotmetre a votació l’acord “no escrit” amb Jaume Collboni. I fins avui.
Mentrestant, al PSC tenen una pressa relativa. Fonts del PSC expressen a aquest diari que veuen el grup municipal i la Federació “força predisposats” a incorporar-se a l’executiu de Collboni, i apunten que “estratègicament, per a ERC és molt més fàcil un pacte a Barcelona que no a la Generalitat, on entrar al Govern Illa tindria una envergadura política que no té l’Ajuntament”. De fet, assenyalen que als Comuns els passa just el contrari, “voldrien incorporar-se al Govern Illa, però descarten fer-ho a Barcelona perquè podria tenir un cost més elevat el 2027”. De fet, el mateix Collboni dona per perdut aquest soci a Barcelona i fa temps que l’ha tret de l’equació governamental, però no dels pressupostos. De fet, Barcelona en Comú ha descartat entrar al govern Collboni assegurant que el seu partit “ja governa des de l’oposició”.
Els socialistes barcelonins calculen que una entrada d’ERC al govern es podria produir entre finals de gener i febrer, i no necessàriament amb un pacte global que inclogui el sí republicà als pressupostos -que ja van donar el 2024-, però que, reconeixen, seria més “fàcil” per convèncer la militància d’ERC a l’hora de votar sí o no a Collboni. De fet, si ERC arrenca compromisos rellevants al PSC en matèria d’inversions i pot exhibir força per condicionar l’executiu, la direcció de Barcelona tindria més arguments per promoure el sí a la consulta a la militància. En tot cas, des del PSC adverteixen que una cosa és revisar l’acord presentat fa uns mesos i l’altra renegociar-lo de dalt a baix. “El PSC no té pressa, tenim el mandat encarrilat i les grans línies mestres traçades, el nostre full de ruta és molt clar i la maquinària municipal funciona a ple rendiment. Però sí, ens interessa ERC”, assenyalen.
ERC reforçaria Collboni a les urnes el 2027
I què en treu el PSC de compartir el poder, si de fet, té assegurat el mandat amb socis o sense, i té l’oposició dividida? Fonts socialistes barcelonines ho tenen clar: “Arribar al 2027 amb un soci estable projecta estabilitat, rigor i amplitud de mires, un alcalde obert al diàleg constant”. Ras i curt, amb ERC al govern municipal la figura de Jaume Collboni sortiria reforçada per l’esquerra. I amb un soci que, tenint en compte que és molt improbable que el PSC aconsegueixi majoria absoluta, i que ERC i Junts ara mateix no estan en condicions d’intentar un nou pacte el 2027, seria un aliat gairebé segur per a l’aritmètica de l’endemà de les eleccions. “Jaume Collboni arribaria a les urnes amb un soci estable de menor dimensió, aquest és un actiu important d’un possible pacte per ampliar el govern actual”, reconeixen fonts de l’entorn d’alcaldia.
A més, tenint en compte que el govern Collboni té només 9 regidors, a més de l’alcalde, i que no hi ha prou regidors ni per cobrir els 10 districtes, una entrada d’ERC amb els seus 5 regidors descarregaria de feina als districtes, i donaria també una certa visibilitat als republicans. A més, és clar, d’unes quantes nòmines més per a ERC amb assessors i altres càrrecs associats a les tasques de govern. La incògnita, però, és si per a Elisenda Alamany seria compatible ser primera tinenta d’alcalde a Barcelona i portaveu d’ERC, a més de secretària general del partit. Algunes veus del partit a Barcelona, més crítiques amb la determinació absoluta d’Alamany per materialitzar el pacte amb Collboni, consideren que hauria de plegar de les seves funcions a l’Ajuntament o no tenir càrrec a l’executiu. En tot cas, aquest escenari no s’ha posat públicament sobre la taula i la líder d’ERC a Barcelona no s’hi ha pronunciat.
En qualsevol cas, si ERC s’acaba incorporant al govern Collboni ho tindrà complicat per rendibilitzar els triomfs interns que pugui obtenir. En un ajuntament, la figura de l’alcalde, i per tant del seu partit, és omnipresent, i es fa molt difícil fer arribar als ciutadans que una obra de govern és atribuïble a un soci o a un altre, més encara quan falten més de dos anys per a unes noves eleccions. És més, si ERC entra al govern, tot just governaran plegats i un any i s’arribarà al tram final del mandat, on, com va fer justament Collboni, els partits socis miren de desmarcar-se per vendre’s per separat a les urnes. A Collboni li va sortir bé i va passar per davant de Colau. ERC, com a soci menor, corre ele perill de perdre més suports si, com busca el PSC, els republicans són la nova ICV i es converteixen en la seva crossa electoral. O capitalitza la seva acció de govern i guanya vots tant per la banda dels Comuns com pel cantó independentista, o pot patir fugues de vot útil de l’esquerra cap al PSC.
En tot cas, són càlculs que hauran de fer tant socialistes com republicans després del dia de Reis. Una parella de ball que fa temps que festeja, però que no acaba de fer el pas. I és que un pacte a Barcelona transcendeix de llarg les fronteres de la ciutat i s’ha de llegir en clau nacional present i futura.
