Jaume Collboni s’apropa a les eleccions municipals de maig del 2027 sense despentinar-se gaire. Amb només 10 regidors, l’alcalde aconsegueix tirar endavant bona part dels projectes que ha posat sobre la taula i governa còmodament, sense quasi oposició. Collboni ha aconseguit aprovar dues de les tres ordenances fiscals presentades (2025 i 2026), després de tancar acords amb Barcelona en Comú i ERC, posant el focus en la fiscalitat turística. I la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) en l’article,197, bis, a través de la qüestió de confiança, dona aire als governs en minoria, com el de Collboni, perquè puguin aprovar els pressuposts anuals, el més important per un ajuntament, dos cops per mandat sense el suport de la resta de forces polítiques. Collboni ho va fer el 2024 i ho repetirà el 2026. Els altres dos comptes anuals, el govern municipal té l’opció de prorrogar-los. Aquesta va ser la fórmula que va escollir el 2025 i, probablement, serà a la qual haurà de recórrer el 2027, pocs mesos abans dels comicis. A un any i mig perquè els barcelonins tornin a les urnes, Collboni mira amb optimisme les eleccions amb uns pressupostos rècord a la butxaca.
Per al 2026, Collboni ha presentat uns comptes de 4.180,8 milions d’euros, els més alts de la història al consistori, que fan una aposta molt clara per l’habitatge, amb prop de 240 milions, un 33% més. Després que els pressupostos fossin tombats divendres passat, amb els vots en contra de Junts per Barcelona, PP i Vox, l’abstenció de Barcelona en Comú i el vot favorable d’ERC, l’alcalde va signar la qüestió de confiança i dimecres, 26 de novembre, se celebrarà el plenari “de la qüestió de confiança vinculada a l’aprovació definitiva dels pressupostos del 2026”, diu el punt de l’ordre del dia. Si no hi ha un gir de guió totalment inesperat, Collboni perdrà aquest dimecres la qüestió de confiança -si la guanya, és a dir 21 dels 41 regidors donen suport als comptes, els pressupostos s’aprovaran automàticament-. Llavors, l’oposició disposarà de 30 dies naturals per trobar un candidat alternatiu a l’alcaldia. En el cas de la capital catalana, que Junts, Comuns, ERC, PP i Vox es posin d’acord per rellevar Collboni és pràcticament impossible, la qual cosa farà que passat aquest mes la ciutat tingui automàticament els pressupostos aprovats per a l’any vinent.
El 29 de desembre, els pressupostos aprovats
Fonts del servei de premsa de l’Ajuntament expliquen que la qüestió de confiança s’allargarà fins al 26 de desembre, dia de Sant Esteve a Catalunya. El 29 de desembre, el primer dia laborable un cop finalitzada la qüestió de confiança, es podrà certificar que no hi ha un candidat alternatiu per substituir Collboni a l’alcaldia i s’aprovaran els pressupostos, que estaven vinculats a la qüestió de confiança. Dos dies després, el 31 de desembre, es publicarà l’aprovació dels pressupostos i l’1 de gener entraran en vigor.
La diferència principal d’ara respecte al 2024, quan Collboni va aprovar també els pressupostos a través d’una qüestió de confiança, és que l’alcalde ha decidit accelerar el procés per disposar dels comptes a principis del 2026. El 2024, els pressupostos no van ser tombats per l’oposició fins al 22 de març i els comptes no es van aprovar, després de la qüestió de confiança, fins a principis de maig. El fet que Collboni no decidís ajornar la votació de divendres passat va fer que Barcelona en Comú no aprovés els pressupostos. El grup que encapçala Janet Sanz havia demanat a l’alcalde més temps per negociar, però l’alcalde va tirar pel dret. Dijous passat, en conversa amb el TOT Barcelona, Collboni va dir que primer cop havia vist als Comuns disposats a negociar i va obrir la porta a fer un eix verd més -els Comuns en demanaven tres, al passeig de Maragall, al carrer de Sants-Creu Coberta i acabar el de Consell de Cent fins a la Meridiana-. La realitat, però, és que un acord entre socialistes i Comuns era molt complicat. Tot i haver governat un mandat i mig junts el consistori, ambdós partits defensen un model de ciutat molt diferent. Un dels esculls principals per no arribar a un pacte van ser els diners destinats a promoció turística, que Barcelona en Comú volia eliminar.
Barcelona prohibirà les compres especulatives d’habitatge
A pesar que Comuns i socialistes van trencar peres, el govern municipal ha garantit que incorporarà quatre mesures dels Comuns als pressupostos. D’entrada, destinar 100 milions durant tot el mandat a exercir el dret de tempteig i retracte per a la compra d’habitatges. També impulsarà les iniciatives pertinents per frenar les compres especulatives d’habitatge a Barcelona (un cop el Parlament aprovi la modificació de la llei d’Urbanisme) i reforçarà l’equip d’atenció social al sensellarisme a l’espai públic (amb un pressupost addicional d’un milió d’euros), en un moment en què el nombre de persones sense llar a la capital catalana s’apropa a les 1.600. A més, el PSC incrementarà l’atenció socioeducativa a infants i joves de cinc a disset anys que viuen en allotjaments temporals urgents. Per a això, es doblaran les places dels serveis d’inserció socioeducativa els cap de setmana i a l’agost, amb un augment del pressupost d’un milió d’euros més.
Els 4.180,8 milions que la ciutat disposarà l’any vinent suposen una pujada d’un 8,5%. En concret, es disposarà d’uns 326 milions més respecte al 2025 “sense necessitat d’incrementar els impostos a famílies i pimes”, va dir el tinent d’alcaldia de l’àrea econòmica, Jordi Valls. Les inversions previstes s’enfilaran fins als 861,8 milions, dels quals 753 corresponen a l’Ajuntament i la resta a l’Institut Municipal i de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) i l’empresa Barcelona de Serveis Municipals (BSM), entre altres. Alguns dels projectes destacats per al 2026 són els del Teatre Arnau (onze milions fins a finals de mandat), el Castell dels Tres Dragons (vuit milions fins al 2027), el Pla Endreça (39,5 milions), el passeig de la Mar Bella (17,8 milions fins a finals de mandat), els plans de remodelació integral dels districtes per a l’any vinent, amb un total de 45,7 milions, i el Pla de Barris, amb 200 milions per a tot el mandat. En àmbits com la seguretat, la despesa serà de 430,6 milions; al transport públic s’hi destinaran 266,9 milions, i a la prestació de serveis públics i a les polítiques socials, el pressupost s’enfilarà fins als 994,9 milions.
