L’executiu municipal de Barcelona ha iniciat, amb l’alcalde Jaume Collboni al capdavant, un nou objectiu polític: posar l’habitatge al centre del seu discurs polític. L’objectiu expressat públicament és “garantir el dret dels barcelonins i les barcelonines a quedar-se a Barcelona”. Ho ha dit l’alcalde en els debats plenaris i en rodes de premsa, però també és un mantra habitual en els discursos de la primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, responsable d’urbanisme i fins fa poc d’habitatge, i també del responsable d’economia i nou titular de la carpeta d’habitatge, Jordi Valls, que ho van expressar en la presentació del nou pla urbanístic de Montjuïc.
La mateixa Bonet resumia el pla com la manera de complir “allò que hem anomenat dret a quedar-s’hi”. Altres regidors del govern també l’han fet servir; Xavier Marcé, regidor de Nou Barris, o Raquel Gil, darrerament en una entrevista a RAC1. Tot un mantra que el govern repeteix a tot arreu i que amaga sobretot una voluntat: situar l’executiu municipal a l’avantguarda de les polítiques d’habitatge i apel·lar aquell votant moderat que mai havia tingut problemes amb l’habitatge i ara pateix pels efectes de la crisi residencial.
En conversa amb el Tot Barcelona, el professor de Ciència Política de la Universitat de Barcelona (UB) Pau Vall recorda que el votant clàssic de classe mitjana “cada cop té més dificultats per trobar un habitatge assequible” i que el PSC els “interpel·la” amb aquest discurs. “Segurament és una estratègia útil pels dos costats, també per al vot progressista, però aquest èmfasi va més enfocat a aquest votant més de classe mitjana, que tradicionalment no havia patit tant pel tema de l’habitatge i que els últims 10 o 15 anys és el que cada cop ho està veient més complicat”, augmenta l’expert.
El catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Joan Botella opina en una línia molt similar. “Collboni vol dir-li a l’antiga Convergència: això és culpa vostra”, sentència. “Això força molt la posició de Junts, perquè si Junts no segueix aquestes polítiques es queda sol al costat de PP i Vox, en una posició molt incòmoda”, resumeix el catedràtic. “No m’estranyaria –afegeix Botella– que els pròxims dos anys busqués una estratègia centrada a manifestar un perfil social fortament preocupat per l’habitatge i els preus: per una banda, reivindica la seva pròpia imatge com a partit d’esquerres i, per una altra, es prepara un argument fort contra una eventual oferta política del món Junts als seus votants”. En aquest mandat, el principal desacord en matèria d’habitatge del govern han estat precisament amb Junts, després d’haver intentat sense èxit reformar la política del 30%.
El paper de l’oposició
Tot plegat arriba en un moment de reconfiguració de l’oposició, la qual cosa permet a l’alcalde aplanar el terreny del 2027 amb més comoditat. Botella no descarta que el cos a cos més pronunciat en les pròximes eleccions sigui un enfrontament PSC – Junts, malgrat que afirma que aquest xoc “depèn més de Junts”. “Si el cap de llista juntaire és menys conegut per l’opinió pública, Collboni pot permetre’s sons de segona fila”, remarca Botella, que veu en la batalla amb els Comuns un cas similar. “El PSC pot estar pendent de què fan els altres sense precipitació i orientar-se en funció de les decisions que prenguin”, remarca.
Tots dos experts veuen en ERC un rol “més col·laborador” que els altres dos grans partits de l’oposició. En aquest sentit, Pau Vall creu que els Comuns encara tenen més capacitat d’incidir en el govern i que intentaran plantar batalla pel lideratge de l’esquerra. “Se’ls ha complicat una mica sense el rol de l’Ada Colau ni un lideratge clar, i s’ha de veure qui serà el seu candidat o candidata. Però, tot i això, encara estan jugant a l’Ajuntament una estratègia de més confrontació, que demanda una mica més al PSC i a Collboni per no perdre pistonada i intentar mantenir-se amb possibilitats d’aglutinar el màxim nombre de vots dins del bloc ideològic”, remarca. L’habitatge n’és un exemple: els Comuns han situat els desnonaments de Vallcarca com una línia vermella davant l’intent del PSC de desallotjar la zona al·legant que estan en una situació d’infrahabitatge.
