Tancada la carpeta de les ordenances fiscals per al 2026, que tiraran endavant definitivament en el plenari de gener amb els vots del govern de Jaume Collboni, Barcelona en Comú i ERC, ara els esforços de l’executiu socialista se centren a intentar tancar un acord de pressupostos amb Barcelona en Comú. Amb el vot favorable garantit d’ERC, Collboni negocia a contrarellotge amb Janet Sanz, presidenta dels Comuns a l’Ajuntament, un pacte que permeti a l’alcalde aprovar el divendres al plenari els seus primers pressupostos ordinaris del mandat i evitar haver de recórrer de nou a una qüestió de confiança. I Sanz vol marxar de l’Ajuntament per la porta gran (deixarà l’acta de regidora abans de finals d’any) i posar en l’agenda de Collboni per als anys vinents el veto a la compra especulativa d’habitatges o fer més eixos verds, una possibilitat que l’alcalde havia descartat pels elevats costos de manteniment. La resta de formacions –Junts per Barcelona, PP i Vox– ja han dit que hi votaran en contra.
El dimecres, 19 de novembre, el govern ha convocat una comissió extraordinària d’Economia i Hisenda, amb l’objectiu de donar resposta a totes les al·legacions presentades pels grups municipals a la proposta de pressupostos, uns 4.180 milions. I el divendres 21 hi ha prevista la votació definitiva en el plenari de novembre. Fonts del servei de premsa del govern de Collboni han declinat fer valoracions, igual que els Comuns. “Encara estem negociant”, apunten des de premsa dels Comuns. Des de l’executiu socialista sí que han deixat clar que la votació definitiva serà aquest novembre i no es posposarà al desembre. Diferents fonts consultades pel TOT Barcelona apunten que les converses van per bon camí. En la comissió d’aquest dimecres, els partits hauran de votar, però tot apunta que els Comuns faran reserva de vot. En cas que no es tanqui cap acord, Collboni haurà de recórrer per segon i últim cop a una qüestió de confiança.
Què és una qüestió de confiança?
La qüestió de confiança és una eina de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) que permet als governs en minoria tirar endavant els pressupostos, amb el límit de dos cops per mandat. Altres alcaldes, com Xavier Trias i Ada Colau, també la van utilitzar. Un cop s’activa la qüestió de confiança, els partits disposen de 30 dies per trobar un recanvi per l’alcaldia, en aquest cas a Collboni. Així va passar el 2024. Però com els partits de l’oposició no es van posar d’acord per proposar un nou alcalde, passats els 30 dies, els comptes municipals van rebre la llum verda definitiva. I el 2025, l’alcalde va decidir prorrogar els comptes després de trencar les negociacions amb Barcelona en Comú a principis d’any per les exigències cada cop més elevades dels Comuns. “Si mai no et dones per satisfet és perquè possiblement no busques cap acord“, va verbalitzar llavors el tinent d’alcaldia d’Economia, Jordi Valls.
El 16 d’octubre d’enguany, també a la comissió d’Economia i Hisenda, Collboni va superar el primer escull en la tramitació dels pressupostos per a l’any vinent, amb els vots a favor de Comuns i republicans. Ara, si l’alcalde vol el sí definitiu ha de valorar si accepta totes les condicions que el grup de Sanz ha posat sobre la taula. Inicialment, els Comuns van esmentar prohibir d’una vegada el lloguer de temporada a la ciutat, un veto que ja es va anunciar la tardor del 2024, i evitar els desnonaments d’un grup de veïns de Vallcarca que han ocupat uns habitatges afectats per un pla urbanístic (que preveu una rambla verda, com a eix central), amb una mediació encapçalada pel síndic de greuges, David Bondia. En aquesta línia, fa tot just una setmana, el govern municipal va obrir la porta a revisar el planejament de Vallcarca, aprovat fa 20 anys, i va pactar amb els Comuns una taula de treball per estudiar-ho.
Prohibir la compra especulativa d’habitatges
Més endavant, Barcelona en Comú va pujar al to i va exigir prohibir la compra especulativa de pisos a Barcelona. Això és que només es pugui comprar un pis per viure-hi a les zones de mercat tensionat i vetar la resta d’adquisicions emparant-se en la Constitució i les lleis d’urbanisme. El PSC comparteix la diagnosi, però demana fer-ho amb rigor. De fet, el govern de Salvador Illa, a través dels serveis jurídics de la Generalitat, ho està estudiant a Catalunya i espera tenir llest l’informe al gener. I en l’àmbit municipal, a petició d’ERC, es crearà un grup d’estudi per determinar com es pot fer la regulació.
D’altra banda, els Comuns també volen que els 20 milions que l’Ajuntament destina a promoure internacionalment Barcelona vagin a habitatge. “Volem reduir el turisme, no augmentar-lo. No cal posar diners públics, Barcelona ja es promociona sola”, va valorar Sanz. A més, Barcelona en Comú demana fer front a l’augment del sensellarisme -amb prop de 1.600 persones dormint al ras a Barcelona i 536 en assentaments o locals ocupats, segons dades de l’Ajuntament d’aquesta tardor-, amb l’obertura de tres nous centres especialitzats, “un centre de baixa exigència per districte” (una mena d’alberg per anar a dormir i dutxar-se), amb 400 places per a tota la ciutat, i incorporar 350 habitatges a la mesa d’emergència fins a finals de mandat, ja que suma un col·lapse important des de fa anys. Fa una setmana, en comissió municipal, el PSC es va abstenir en el pla sensellarisme presentat pels Comuns, que va tirar endavant amb el vot favorable dels Comuns Junts, ERC i PP.
Més eixos verds?
Les empremtes més significatives que Sanz ha deixat a la ciutat com a tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, amb Ada Colau com a alcaldessa, són la connexió del tramvia per la Diagonal entre Verdaguer i Glòries i els eixos verds de l’Eixample. Mentre la unió del tramvia entre Verdaguer i Francesc Macià no és una exigència immediata pel PSC i Comuns de cara al 2026, Sanz sí que vol que Collboni es comprometi a acabar l’eix verd de Consell de Cent fins a la Meridiana i n’engegui de nous al passeig de Maragall i al carrer de Sants-Creu Coberta.
