A pocs mesos per arribar a l’equador de mandat, el PSC continua governant sense incidències ni polítiques ni socials a la capital del país. Amb només 10 dels 41 regidors del ple i investit per un pacte gestat als despatxos del PSOE i el PP amb l’aval d’Ada Colau per impedir un govern independentista de Junts i ERC. Sense cap amenaça d’inestabilitat per a l’alcalde i, de moment, sense bastons a les rodes al full de ruta socialista per a la ciutat. Cap gran mesura proposada pel PSC ha caigut. Jaume Collboni governa en minoria, sense maldecaps ni oposició organitzada. I ara, després de negociar “llargament”, ha posat sobre la taula un ‘caixa o faixa’ per disposar de pressupostos per al 2025.
3.850 milions d’euros, només un 1,2% més elevat que l’exercici 2023-24, una xifra que haurà de sotmetre a votació inicial de la Comissió d’Economia i Hisenda de dimecres, 22 de gener. Si té llum verda aritmètica, és a dir, si finalment obté els vots de Barcelona en Comú i ERC, el PSC signarà els primers pressupostos del mandat aprovats per la via ordinària. Però si no se’n surt, tant perquè perd la votació com perquè no arriba a presentar el projecte en comissió, no hi haurà cap daltabaix polític. Farà servir la potestat de prorrogar uns comptes que ja va aprovar l’any passat amb l’eina legal de la qüestió de confiança. Ras i curt: Collboni, a diferència del president Salvador Illa, que està en mans d’ERC al Parlament, triarà un camí o un altre segons la decisió que prenguin republicans i comuns. De fet, aquest divendres a primera hora el PSC es trobarà amb Barcelona en Comú, en una reunió clau entre les dues sigles abans de dimecres vinent. I ERC compareixerà també aquest divendres per explicar el seu posicionament.
En qualsevol cas, i donant per fet que els regidors d’Elisenda Alamany repetiran el sí als pressupostos de Collboni, ni el vot favorable ni el vot en contra dels Comuns portarà pel pedregar l’alcalde de Barcelona. Serà, en tot cas, una nova demostració de força i resistència del govern més minoritari -en termes aritmètics, no pas polítics- de la història de Barcelona, que tant sí com no continuarà governant la ciutat amb només 10 regidors. Almenys fins que es conegui el desenllaç del llarguíssim serial d’ERC a Barcelona, que té pendent de sotmetre a decisió de les bases si s’incorpora finalment al govern del PSC.
Encara més, a efectes numèrics, només 50 milions d’euros separen el pressupost vigent del proposat pel PSC, de manera que en cas de pròrroga, i amb les ordenances fiscals aprovades fa uns dies amb el vot d’ERC i els Comuns, els projectes i les línies mestres de l’executiu Collboni no queden en absolut compromesos.
Eines per tenir comptes tot el mandat
La posició de l’alcalde aquest 2025 ha estat molt similar a la de 2024, quan va intentar aprovar els seus primers comptes. Aleshores, per evitar la fotografia d’una derrota política, va retirar de votació inicial els pressupostos en el darrer moment. A diferència d’ara, l’any passat l’oposició en bloc li havia tombat les ordenances fiscals. El març de 2024, Collboni va fer ús de la qüestió de confiança, una eina de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) que permet als governs en minoria tirar endavant els pressupostos, amb el límit de dos cops per mandat, per aconseguir la llum verda definitiva als pressupostos. Només ERC havia donat el seu suport, però Collboni tenia clar que tiraria pel dret amb els pressupostos batejats com els més expansius de la història de la ciutat. Amb el consens de l’oposició o sense, els tiraria endavant.
Ara l’escenari és diferent. No recorrerà a la segona qüestió de confiança perquè en té prou amb rubricar una pròrroga i continuar governant sense inconvenients fins que hagi de tornar a negociar les ordenances fiscals del 2026, amb data límit d’aprovació del 31 de desembre de 2025. I si no gasta la segona qüestió de confiança, la té al calaix per si la necessités el 2026, últim any abans de les noves eleccions.
Per la seva banda, el principal partit de l’oposició, Junts-Trias per Barcelona, s’ha situat fora de l’equació d’uns comptes que, com ha descrit el cap de files, Jordi Martí Galbis, “no tenen credibilitat”: “No han estat negociats amb nosaltres, la primera força política de l’Ajuntament, i que no serviran per tirar endavant els interessos reals i les prioritats de la ciutat”. Els juntaires consideren que el projecte de pressupost de Collboni és continuista dels de Colau perquè “beu de les fonts i de les prioritats dels governs anteriors de Colau i Collboni”.
A l’espera que els Comuns acabin de concretar la seva posició, al PSC no hi ha més pressa que la que té l’alcalde per tancar una carpeta que fa mesos que es va obrir amb la negociació exitosa de les ordenances fiscals. En política, i a Barcelona més, els cinc dies que falten per dimecres, 22 de gener, poden ser una eternitat per negociar. I si no, recordin que el 17 de juny de 2023 van donar el sí a Collboni amb el PP només una hora abans que arrenqués el ple que havia d’investir alcalde el guanyador de les eleccions, Xavier Trias.
Amb els pressupostos aprovats o prorrogats, la setmana vinent l’alcalde Jaume Collboni tornarà a demostrar que té l’oposició dividida, i a efectes pràctics, satel·litzada. No hi ha absolutament cap impediment perquè pugui continuar governant en solitari i blindar el seu projecte de ciutat. I també pot sumar ERC a l’executiu municipal sense que això distorsioni el seu regnat. Encara més, una eventual entrada dels republicans a Sant Jaume seria, a parer del PSC, una oportunitat per reforçar de cara al 2027 el perfil de Collboni com un alcalde d’esquerres i dialogant.
