Jaume Collboni sembla abocat a una segona qüestió de confiança si vol aprovar els pressupostos per a l’any 2026. Després que l’alcalde hagi descartat ajornar la votació, prevista per al plenari del 21 de novembre, tal com li ha demanat Barcelona en Comú per tenir més temps per negociar, divendres els comptes podrien ser tombats. Collboni, llavors, es veurà obligat a activar, per segon cop i últim aquest mandat, la qüestió de confiança perquè els pressupostos, més de 4.180 milions d’euros, tirin endavant.
Aquest dimecres, en una comissió extraordinària d’Economia i Hisenda, s’ha viscut un primer tast del que divendres pot passar en el plenari si abans socialistes i Comuns no tanquen un acord en menys de 48 hores. Els Comuns han fet reserva de vot a l’espera que, des d’ara fins divendres al matí, les negociacions es desencallin, però tal com ha dit la regidora de Barcelona en Comú Gemma Tarafa ara els posicionaments entre els dos partits estan lluny.
La comissió s’ha convocat per donar resposta a les al·legacions dels grups municipals i del Gremi de Restauració -en total se n’han presentat 612, de les quals 457 eren de Junts-, però la majoria dels partits ja s’han posicionat de cara a divendres. Després de tancar un acord amb Collboni, ERC ha votat a favor i el mateix farà divendres. En canvi, Junts per Barcelona, PP i Vox s’han posicionat en contra dels comptes municipals. Collboni si vol aprovar els pressupostos depèn dels Comuns, però tot apunta que si no hi ha un miracle d’última hora l’alcalde haurà d’activar la qüestió de confiança per disposar dels comptes aprovats a principis d’any.
El debat a la comissió l’han centrat el tinent d’alcaldia de l’àrea econòmica, Jordi Valls, i Tarafa. Valls ha dit als Comuns que han tingut temps per negociar des del juliol. “Ara ens demanen temps i ens fan propostes d’última hora”. Per la seva part, Tarafa ha retret al regidor socialista que, en realitat, les negociacions van començar el 16 d’octubre, després de tancar l’acord per les ordenances fiscals.
Els Comuns han recordat Collboni que està davant de l’última oportunitat d’aprovar uns comptes per la via ordinària, després que els del 2024 fos necessari una qüestió de confiança i el 2025 es prorroguessin, donant per fet que els del 2027, a les portes de les eleccions municipals, s’hauran de prorrogar. En resposta als Comuns, Valls ha dit que amb acord o sense, la ciutat tindrà uns nous pressupostos el 2026. El gener del 2025, els socialistes ja van trencar les negociacions amb els Comuns per als comptes d’aquest any per les exigències cada cop més elevades dels ecosocialistes.
Què és una qüestió de confiança?
La qüestió de confiança és una eina de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) que permet als governs en minoria tirar endavant els pressupostos, amb el límit de dos cops per mandat. Altres alcaldes, com Xavier Trias i Ada Colau, també la van utilitzar. Un cop s’activa la qüestió de confiança, els partits disposen de 30 dies per trobar un recanvi per l’alcaldia, en aquest cas a Collboni. Així va passar el 2024. Però com els partits de l’oposició no es van posar d’acord per proposar un nou alcalde, passats els 30 dies, els comptes municipals van rebre la llum verda definitiva.
Entre les demandes que els Comuns han posat sobre la taula per aprovar els comptes municipals del govern hi ha la prohibició de les compres especulatives d’habitatge a la ciutat, la qual cosa els socialistes també defensen, i fer més eixos verds a la ciutat, concretament al passeig de Maragall i al carrer de Creu Coberta-Sants i acabar el de Consell de Cent a la Meridiana. Valls ha destacat que pel passeig de Maragall passen nombroses línies de bus, un fet que fa inviable la proposta en els termes plantejats pels Comuns. “El que es faci ja no seria una superilla”.
Més mesures contra el sensellarisme
D’altra banda, la formació que l’Ajuntament encapçala Janet Sanz també ha plantejat invertir els 20 milions que ara es destinen a la promoció internacional de Barcelona a habitatge, i més mesures per fer front al sensellarisme a la ciutat -amb l’obertura de tres nous centres especialitzats i 350 pisos per a la mesa d’emergència social, entre altres propostes-.
