No hi ha hagut sorpresa. L’oposició en ple ha tombat per tercer cop aquest mandat -tots els casos possibles- els pressupostos municipals per al 2026 del govern de Jaume Collboni. L’executiu socialista només ha comptat amb el suport d’ERC, com els dos anys anteriors. Collboni necessitava el vot favorable de Barcelona en Comú, però poc abans de l’inici del plenari, la portaveu dels Comuns, Gemma Tarafa, ha dit que s’abstindrien, la qual cosa ha estat insuficient per aprovar els comptes per la via ordinària i ha abocat Collboni a la qüestió de confiança, com va passar el 2024, per tirar endavant els pressupostos per a l’any vinent. La resta de formacions –Junts per Barcelona, PP i Vox– també s’han posicionat en contra.
De fet, el mateix alcalde ha anunciat en el plenari que aquest mateix divendres signarà el decret per activar la qüestió de confiança que ha de culminar amb l’aprovació dels comptes municipals. Abans que els comptes quedin aprovats automàticament, Collboni haurà de convocar un altre ple en la qual perdi la qüestió de confiança, una mena de moció de censura. Molt probablement, aquest plenari se celebrarà dimecres vinent. En la seva intervenció, l’alcalde ha destacat que la ciutat tindrà el 2026 “un dels millors pressupostos de la seva història”, tant per la quantitat de diners, “més de 4.000 milions d’euros”, com pel fet que va “al cor de la ciutat”, perquè la gent es pugui quedar viure a la ciutat, amb un pressupost rècord en habitatge. Collboni ha posat l’èmfasi en què el govern encara també el problema de la seguretat, amb una nova convocatòria per ampliar la Guàrdia Urbana en 100 agents més i posant més càmeres de vigilància.
Què és una qüestió de confiança?
La qüestió de confiança és una eina de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) que permet als governs en minoria tirar endavant els pressupostos, amb el límit de dos cops per mandat. Altres alcaldes, com Xavier Trias i Ada Colau, també la van utilitzar. Un cop s’activa la qüestió de confiança, els partits disposen de 30 dies per trobar un recanvi per l’alcaldia, en aquest cas a Collboni. Així va passar el 2024. Però com els partits de l’oposició no es van posar d’acord per proposar un nou alcalde, passats els 30 dies, els comptes municipals van rebre la llum verda definitiva.
El tinent d’alcaldia de l’àrea econòmica, Jordi Valls, ha valorat els pressupostos presentats com “uns bons pressupostos” per a la ciutat. Valls ha remarcat que els pressupostos “són d’un govern d’esquerres” que no apugen la pressió fiscal a les famílies ni a les pimes. Per al regidor socialista, els comptes, més de 4.180 milions d’euros, se centren en aspectes cabdals de la ciutat, com les persones i l’atenció social, l’habitatge -amb una inversió de prop de 240 milions d’euros– i la seguretat. En total, les inversions previstes són de 753 milions.
“Una oportunitat perduda”
En resposta als Comuns, Valls ha assegurat que no s’hagi arribat a un acord no ha estat per falta de temps. “Per arribar a un acord hem de sortir de les nostres zones de confort”. Un punt de vista que els Comuns no han compartit. “En unes negociacions, un no s’abaixa d’un tren en marxa”, ha subratllat Tarafa en el plenari. La regidora del grup que encapçala Janet Sanz ha reconegut que s’havien fet passes en les negociacions, però ha opinat que ha faltat temps. “Necessitàvem més temps per al diàleg. Som a novembre”. Per a Valls, el fet que Comuns i socialistes no hagin arribat a un acord “és una oportunitat perduda per als dos” partits.
Des de Junts, el seu president, Jordi Martí Galbis, ha valorat els pressupostos de Collboni com uns comptes que no responen a les necessitats de canvi que la ciutadania va expressar a les urnes el maig del 2023, quan Trias per Barcelona va guanyar les eleccions. “Representen el mateix model que va defensar durant vuit anys Barcelona en Comú amb Ada Colau i dels quals van ser copartícips”. Martí Galbis també ha criticat que tot i tenir uns pressupostos rècord, el govern es nega a abaixar la pressió fiscal. Els comptes “no avancen cap a un model de ciutat més justa i cohesionada”.
ERC ha votat a favor
ERC ha estat l’únic partit que ha avalat els comptes de Collboni. Per al regidor d’ERC Jordi Castellana “és una mala notícia” que no s’hagin aprovat els pressupostos per la via ordinària. També ha destacat alguns dels acords que els republicans han tancat amb el PSC, que han permès passar d’una inversió per garantir l’ús de la llengua catalana a Barcelona d’1,5 milions (a inicis de mandat) a set; garantir la convocatòria per ampliar la plantilla de la Guàrdia Urbana, ampliar el Bicing i mantenir les bonificacions per al transport públic.
Des del PP, el regidor Víctor Martí de Villafante ha qualificat el fet que els pressupostos hagin estat tombats com una incapacitat del govern d’arribar a acords i de direcció política. “No han estat capaços de trobar un consens ampli amb tots els grups per deixar enrere les polítiques de Colau. Continuen amb polítiques fiscals asfixiants i malbaratant recursos”.
