L’Ajuntament de Barcelona ha decidit augmentar les places d’allotjament per a persones sense llar durant l’operació fred. De les 100 actuals es passarà a 178, ha explicat aquest dimecres la tinenta d’alcaldia de l’àrea social, Raquel Gil. La mesura arriba després que les darreres setmanes hagin mort cinc sense sostre a la ciutat, segons Arrels Fundació, el darrer dels quals va ser l’Eusebio, de 57 anys, la setmana passada. L’Eusebio va perdre la vida en una de les nits més gèlides en anys a la capital catalana.
Aquesta és la primera decisió que ha pres la Taula de Ciutat contra el Sensellarisme convocada aquest dimecres i que es va anunciar que es crearia un dia abans que l’oposició forcés un plenari en el qual es va constatar “el fracàs” de les polítiques del govern de Jaume Collboni en aquest àmbit. A més de les 78 places, s’ha anunciat que es reforçaran els equips d’acompanyament al carrer per atendre els sense sostre amb 12 nous efectius.
Prop de 2.000 ciutadans dormen al ras, segons Arrels
El nombre de persones sense llar no ha parat de créixer a Barcelona els darrers anys. El recompte fet per Arrels a principis de desembre va constatar que eren prop de 2.000 la ciutadania que dorm al ras, un 43,2% més que fa dos anys, quan es va fer l’anterior comptatge per part de l’entitat.
La intenció de l’executiu local és que abans que acabi el mes de gener es tornaran a obrir els equipaments que han funcionat en fase d’emergència, però ja amb la voluntat que “durin durant tota l’operació fred”. Això permetrà passar de 100 a 178 places, una ampliació que, segons ha dit Gil, “ajudarà a començar a dimensionar” el fenomen.
Entitats, el síndic i la FAVB
La Taula de Ciutat, a la qual s’ha incorporat la Generalitat, compta amb la participació del síndic de greuges de Barcelona, entitats socials, sindicats, la FAVB, col·legis professionals i persones expertes, així com representants de la majoria dels partits de l’oposició.
Després de la primera reunió, s’han creat quatre grups de treball que han estat fruit d’un consens molt ampli. Un dels grups és el de dades i recompte, pensat per millorar la diagnosi i disposar d’estadístiques fiables; un segon és el d’espai públic, que vol abordar la convivència i l’ús de l’espai urbà; un tercer és el de xarxa i circuits d’atenció, que pretén dissenyar mesures per optimitzar recursos i millorar la coordinació entre serveis; i un quart és el que farà front a la lluita contra l’aporofòbia.
