L’Ajuntament de Barcelona reclamarà a l’estat espanyol que publiqui una llista dels béns confiscats a la ciutat pel franquisme i s’iniciï el procés de devolució als seus legítims propietaris o hereus. Així ho ha acordat aquest dimecres per àmplia majoria la Comissió de Presidència, Seguretat i Règim Intern a proposta de Junts per Barcelona. Només el PP s’ha abstingut i Vox hi ha votat en contra. El president del grup municipal de Junts, Jordi Martí Galbis, considera que la restitució dels edificis, béns i documents espoliats durant la dictadura és un “acte de justícia històrica”. El regidor ha assegurat que Barcelona ha d’exigir el “mateix tracte” que el govern espanyol ha donat al PNB, que ha recuperat la titularitat d’un palauet a París que va ser la seu del govern basc a l’exili entre el 1937 i el 1940.
Des de Junts recorden que la Llei de Memòria Democràtica del 2022 ja preveu el “dret a la reparació de les víctimes del franquisme” i reconeix la “necessitat” de restituir els béns confiscats, fet que “reforça la legitimitat” que té Barcelona per reclamar el retorn de tot el que es va espoliar a la ciutat, a les entitats i als veïns. “Hi ha d’haver un reconeixement institucional i la reparació d’un deute històric”, ha reblat el president del grup municipal de Junts. En la proposició aprovada en comissió, el partit exigeix a l’estat espanyol que faci pública “l’auditoria de béns i drets confiscats pel règim franquista en el termini de dos mesos”. També reclama que en la pròxima comissió mixta entre l’Ajuntament i la Generalitat hi hagi un punt de l’ordre del dia. “Amb la proposició defensem que es continuï treballant en la reparació de les víctimes del franquisme; en aquest cas de les persones, entitats, institucions que van ser víctimes de les confiscacions del franquisme des del 1939 al 1975”.
El precedent del palauet del PNB a país, exemple a seguir
Martí Galbis ha denunciat que el franquisme va “desposseir” ajuntaments, entitats i particulars d’edificis, documents i obres d’art i que Barcelona, com a “símbol de resistència democràtica, va ser especialment castigada”. Els béns confiscats tenen un “impacte patrimonial, però també simbòlic i educatiu”, i “contribueixen a la construcció d’una memòria col·lectiva basada en la veritat, la justícia i la reparació, elements fonamentals per a la consolidació d’una democràcia plena i el reconeixement de les víctimes de la dictadura”. El regidor confia que el govern espanyol farà servir el precedent del palauet del PNB, que s’ha desencallat fa poques setmanes, per evitar que, en el cas dels béns barcelonins, el procés s’allargui més del compte. “L’aplicació efectiva de la Llei de Memòria Democràtica ha de garantir que aquests processos siguin àgils i transparents”, ha dit.
De fet, el regidor de Junts ha recordat que l’any 2019, el regidor Jaume Ciurana (CiU) ja va demanar un informe sobre l’espoli del franquisme a Barcelona que fins i tot es va aprovar al plenari, però “sis anys després no en sabem res”, ha lamentat. “Necessitem un compromís polític i institucional per impulsar el procés de recuperació dels béns confiscats pel franquisme a Barcelona. És una qüestió de justícia històrica, de memòria democràtica i restitució patrimonial”.
