Les eleccions del 12 de maig marcaran un punt i a part també a l’Ajuntament de Barcelona. Fins ara, l’alcalde Jaume Collboni ha governat en estricta minoria i no ha fet cap moviment per eixamplar l’executiu municipal, més enllà de promeses de fer-ho i reunions amb els partits aspirants a despatx. És més, als passadissos de l’Ajuntament es donava per fet que l’acord de pressupostos entre el PSC i ERC es materialitzaria immediatament en una ampliació de l’executiu socialista, però la convocatòria avançada d’eleccions a Catalunya ha deixat aquest suposat acord en un calaix, a l’espera que acabi un cicle electoral que és etern. En una entrevista a El Periódico –de les poques aparicions de Collboni durant la campanya– el socialista deixava caure que la incorporació d’ERC podria ser una realitat a l’estiu, recordant que els republicans no han votat la darrera reprovació a l’alcalde i que l’estiu “és hàbil per fer pactes”. Però paradoxalment, malgrat les connexions evidents que hi haurà entre l’Ajuntament i el Parlament després del 12-M, la política barcelonina no ha fet acte de presència a la campanya.
Tampoc han fet un gran desembarcament en campanya els seus principals actius polítics. A diferència de les últimes eleccions al Parlament, en què l’aleshores alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, irrompia com a principal figura dels Comuns, ara Collboni no ha tingut gens de protagonisme a les files del PSC. L’alcalde socialista de Barcelona ha estat desaparegut en una campanya protagonitzada per Salvador Illa i amb Pedro Sánchez, Rodríguez Zapatero, Lluïsa Moret o Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma que Illa ja postula com a futura consellera d’Interior. Tampoc el que passa a Barcelona ha monopolitzat el debat, més enllà d’al·lusions transversals com el problema de l’habitatge o l’ampliació de l’aeroport. De fet, la pugna Illa-Puigdemont ha crescut a mesura que ha avançat la campanya, i el debat sobre model de finançament de Catalunya ha anat imposant-se com a mesura troncal a debatre. Els Comuns han intentat inocular el concepte “Superilla Catalunya”, però la irrupció de Sánchez i el canvi de rumb del 12-M l’ha amagat ràpidament sota la catifa.
Maragall i Trias avisen de la fórmula Collboni
Per les raons que sigui, la carta Barcelona no s’ha jugat. Només l’expressió “fer un Collboni”, en al·lusió a la maniobra de l’ara alcalde per ajuntar els vots de Comuns i PP en la seva investidura, ha aparegut amb comptagotes durant campanya del 12-M. Com el Guadiana, ha anat emergint i submergint en debats i entrevistes quan ha interessat als candidats, fet que Illa va intentar capgirar apel·lant a un govern “transversal”, concepte que ha sorprès fins i tot aquells que donen per fet el tripartit. “A mi em van fer un Aragonès. No he dit mai aquesta expressió ni m’agrada utilitzar-la. És veritat que vaig guanyar les eleccions, però també conec quines són les regles del joc i el que no es pot fer és canviar-les a mig partit o quan no em van bé a mi”, es defensava de les acusacions en l’entrevista de Vincent Sanchis a El Món.
Dies abans, Xavier Trias irrompia a Argelers per denunciar la fórmula Collboni. En el seu únic acte de campanya, Trias lamentava que els socialistes “han impedit que l’alcalde de Barcelona fos independentista” i subratllava alhora que “es fa famós el dir que han fet un Collboni, però és que han fet un Collboni“. ERC ha estat més vigilant d’atacar aquesta qüestió, si bé una irrupció gairebé en temps de descompte d’Ernest Maragall al Bàsics de Betevé ha recordat que “quan fa falta, el PSC s’entén abans amb el PP que amb Esquerra”. L’expresident del grup municipal republicà, jubilat des de fa uns mesos, ha recordat l'”evidència” que sobretot es veu, diu, a l’Ajuntament de Barcelona. “Illa i Fernández igual a Collboni i Sirera”, etzibava Maragall a la televisió barcelonina.
Colau i BComú exhibeixen la poca sintonia amb el PSC
Ben diferent ha estat la participació d’Ada Colau aquest 12-M. Els Comuns saben que és un actiu bàsic del partit, la figura que més mobilitza el vot del seu electorat. Curiosament, la presència de Colau en campanya havia de ser mínima, ja que l’exalcaldessa es trobava a Istanbul preparada per salpar a la missió humanitària de la flotilla. Un nou endarreriment –la mateixa Colau ha denunciat les pressions d’Israel perquè no surti el vaixell– l’ha fet canviar de plans, tornar a Barcelona i fer campanya. Colau ha aparegut en quatre mítings electorals, amb missatges força durs contra la “deriva conservadora” del PSC. En un moment marcat per la “reflexió” de Pedro Sánchez, l’exalcaldessa ha acusat els socialistes d’haver estat “còmplices” d’altres casos de lawfare que afectaven l’entorn dels Comuns o l’independentisme. De fet, la coordinadora dels Comuns ha arribat a dir que Salvador Illa manté una relació “pròxima i íntima” amb “alguns d’aquests lobbies que ens han fet lawfare a nosaltres”.
Ada Colau també ha estat l’encarregada de fixar la regulació dels lloguers de temporada com a línia vermella per pactar un govern tripartit a la Generalitat de Catalunya. I ho ha fet amb acusacions directes a Jaume Collboni per voler “fer marxa enrere” en polítiques que van impulsar els Comuns a Barcelona, com el 30% que les noves construccions han de destinar obligatòriament a habitatge protegit. La mala maror entre socialistes i Comuns a l’Ajuntament s’ha ensumat sempre que la paraula Barcelona apareixia en un míting, més encara amb l’últim cop de porta de Jéssica Albiach. Aquest divendres al matí, en una roda de premsa a l’ACN, Albiach ha repetit el que ja va deixar anar a la conferència a Els Amics del País de dimecres passat. La candidata dels Comuns al Parlament ha descartat un “intercanvi de cromos” a l’Ajuntament per investir Salvador Illa, recordant que Collboni ha decidit “acatar el que li diuen els ‘lobbies’ econòmics” i situant BComú en una “oposició ferma i constructiva”.
Pendents dels ‘timings’
Els resultats del 12-M han de donar via lliure a Jaume Collboni per engreixar el seu executiu a conveniència. L’endemà dels resultats electorals començarà una nova partida d’escacs que, ara sí, sembla que hauria de dotar d’estabilitat a l’Ajuntament, independentment de si Collboni incorpora o no finalment els Comuns a l’equació de govern, suma només ERC, o fins i tot Trias per Barcelona, que en conversa amb el TOT es mostrava poc optimista, però no donava res per descartat –tampoc ho feia Collboni– fins que es coneguin els resultats.
La data límit per investir un nou president de la Generalitat és el 25 de juny. Jaume Collboni optaria per esperar al desenllaç de les negociacions al Palau de la Generalitat per confirmar la seva estratègia i tancar el seu acord a l’Ajuntament. Ara bé, altres veus també apunten que el socialista podria anunciar l’entrada d’ERC al govern municipal pocs dies després del 12-M per allunyar l’ampliació de govern d’un possible intercanvi de cromos.
