L’Ajuntament de Barcelona ha condecorat els últims quatre alcaldes i alcaldessa de la ciutat, un tràmit que Jaume Collboni ja va avançar que presentaria en el comiat de Trias i Colau. El Ple ha ratificat, amb la negativa de PP i Vox, atorgar la medalla d’or de la ciutat a Joan Clos i Jordi Hereu (PSC), Xavier Trias (CDC i Junts) i Ada Colau (BComú). Un punt “especial”, ha reconegut Collboni, que tocat el crostó a PP i Vox. “És una mostra de maduresa democràtica i de defensa de la institució. Estic molt orgullosos de tots ells i ella. Institucionalitzar la medalla d’or als alcaldes i alcaldessa és important en un moment de polarització i crispació“, ha sentenciat.
Junts, PSC, Barcelona en Comú i ERC han destacat les quatre medalles com un reconeixement a la figura de l’alcalde. Un reconeixement “a la democràcia i al municipalisme”, ha apuntat Janet Sanz, presidenta dels Comuns. Elisenda Alamany (ERC) ha reconegut la “innegable dificultat i responsabilitat” de prendre decisions a l’alcaldia i ha cridat a “saber gestionar” l’èxit de la Barcelona del passat. I en nom del PSC, Laia Bonet ha recordat que, malgrat ser alcaldes de forces diferents, tots ells “han militat per Barcelona”.
En aquesta mateixa línia s’ha expressat, Jordi Martí Galbis, president del grup municipal de Junts. Ha elogiat el passat de Trias, sobre qui ha destacat la seva “capacitat de diàleg, antítesi del sectarisme polític” i també ha reconegut, malgrat les diferències polítiques, la tasca de Colau. “Va actuar des d’uns valors allunyats als nostres, però amb convicció”.
PP i Vox han trencat l’harmonia del ple, criticant la medalla de Colau. “Va ser l’alcaldessa del ‘no’ a Barcelona”, ha etzibat el líder popular, Daniel Sirera, que ha criticat que les quatre medalles es votin de forma conjunta. “No premiarem algú que, respecto com a persona, però que no crec que es mereixi aquest reconeixement”, ha retirat. Vox també se n’ha desmarcat i ha titllat la medalla a Colau d'”infame”.
El llegat dels quatre alcaldes
Tots quatre se sumen al reconeixement que ja van rebre Pasqual Maragall, l’any 2008, i Narcís Serra, el 1992. Joan Clos va agafar el relleu de Maragall com a alcalde de Barcelona, càrrec que va ocupar entre 1997 i 2006. Sota el seu mandat es va acollir el Fòrum de Cultures i es va reurbanitzar l’àrea de Diagonal Mar. Va abandonar Sant Jaume per ser el nou ministre d’Indústria, Turisme i Comerç, càrrec que va ocupar fins al 2008. Retirat de la política, ara presideix l’Associació de Propietaris d’Habitatge de lloguer (Asval), un conglomerat de grans immobiliàries.
Jordi Hereu, que ara viu una segona joventut política com a ministre d’Indústria de l’executiu de Pedro Sánchez, va ser alcalde entre el 2006 i el 2011. Un mandat i mig marcat per la polèmica connexió del tramvia, però també amb incorporacions encara celebrades, com el Bicing. En tot cas, la consulta fallida, amb només un 10% de participació ciutadana i un rebuig clar a la seva proposta de reforma, va precipitar el seu adeu de Sant Jaume.
Xavier Trias va abanderar el ‘no’ a la nova Diagonal i va posar fi a tres dècades de lideratge municipal del PSC. Aleshores líder de Convergència, Trias venia de ser conseller amb els governs de Jordi Pujol i va ser batlle quatre anys. Va implementar una nova xarxa de busos, però va esclatar-li el cas de Can Vies.
El 15M va ajudar a pujar Ada Colau, que va guanyar-li la partida a les urnes i va convertir-se en la primera alcaldessa de Barcelona. Va posar les superilles al centre de la seva política i va reimpulsar la connexió del tramvia. Vuit anys després, Trias va guanyar la revàlida, però un acord del PSC amb els Comuns i el PP va fer alcalde Jaume Collboni.
