Compte enrere per al Congrés d’ERC el 30 de novembre, del qual ha de sortir una nova direcció del partit que basteixi un full de ruta per a una formació política assotada pels mals resultats del darrer cicle electoral i també per l’escàndol de l’estructura B. A l’espera que es facin públiques de forma oficial les candidatures que aconsegueixin l’aval del 5% de la militància -el darrer cens és d’uns 8.700 militants-, quatre candidatures prenen forma. Militància Decidim, liderada per qui ha estat president d’ERC durant 13 anys, Oriol Junqueras, Nova Esquerra Nacional (NEN), pròxima al sector ‘Rovirista’ i que lidera Xavier Godàs, Foc Nou, que de moment té Alfred Bosch com a cara visible i que es presenta com una tercera via entre Junqueras i Rovira, i el Col·lectiu Primer d’Octubre, amb Xavier Martínez al capdavant.
En aquest context d’incertesa màxima sobre el rumb que prendrà ERC en els pròxims mesos, però ja amb la investidura de Salvador Illa consolidada, el grup municipal d’ERC de Barcelona té en pausa el pacte amb el PSC i Jaume Collboni per incorporar-se al govern municipal amb els seus 5 regidors. Al juny, la Federació de Barcelona va ajornar un congrés en què la militància de Barcelona ciutat, unes 800 persones, havien estat convocades per donar llum verda o tombar el pacte. Oficialment per motius d’aforament, a més, del que ha explicat la cap de files d’ERC a Barcelona, Elisenda Alamany, d’una “hipermobilització estranya” de persones que no havien mostrat interès per votar -és a dir, que l’aparell no tenia comptabilitzats per al sí al PSC i que apuntaven al no-. Sigui com sigui, ERC Barcelona espera a superar el Congrés del 30 de novembre i les fases posteriors congressuals per convocar les bases novament. Naturalment, la direcció que triï la militància marcarà també aquesta consulta i les possibilitats que el sí a Collboni quedi finalment beneït o quedi en un calaix.
Certament, qui prengui el timó d’ERC nacional tindrà una ascendència molt clara en la capital del país i la seva política de pactes, encara que la decisió final la prendran les bases. En el cas de la consulta a la militància sobre la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat, el resultat a tot el país va ser ajustat: amb el 77% de participació, el sí va guanyar amb un 53% dels vots. Però tot i les peticions reiterades, tant ERC com la Federació de Barcelona es neguen a donar dades segregades per zones, de manera que es fa impossible conèixer el resultat de la votació sobre Illa a Barcelona ciutat. Un resultat que, òbviament, donaria pistes sobre en quin grau la militància barcelonina està a favor o en contra dels acords amb el PSC.
Barcelona, massivament ‘junquerista’
Si bé és difícil de saber què votarà la militància de Barcelona el 30 de novembre, sí que es pot fer un primer esbós de com es reparteixen les forces de les quatre candidatures, encara per proclamar, que aspiraran a liderar el partit de Macià i Companys. D’entrada, el suport més potent és el de la presidenta del grup municipal d’ERC, Elisenda Alamany, que farà tàndem al capdavant del partit com a secretària general amb Oriol Junqueras si guanya Militància Decidim, que compta també amb noms com Raül Romeva, Joan Tardà, Gabriel Rufián i l’exconseller Joan Ignasi Elena, que actualment és president de l’Assemblea de Barcelona d’ERC. La tria d’Alamany per part de l’expresident no és innocent, és una baula clau per a una candidatura clarament metropolitana, que busca tenir la màxima incidència en les dues comarques amb més militants, el Barcelonès i el Baix Llobregat. A més, Alamany, provinent dels Comuns, serviria a Junqueras per insuflar aquest “aire fresc” que promet dur al partit i “fer net” amb tothom qui estigui implicat en l’estructura B del partit. A més, Elisenda Alamany és una fervent defensora del pacte amb Collboni i de l’entesa amb el PSC, una posició que també sosté la direcció de la Federació de Barcelona.
I amb quins suports compta Junqueras a la ciutat? D’entrada, la presidenta de la Federació de Barcelona i regidora del grup municipal d’ERC a Barcelona, Eva Baró. Dels quatre regidors restants, també són ‘junqueristes’ Elisenda Alamany i Jordi Coronas. Pel que fa als altres dos regidors, Jordi Castellana dona suport a la candidatura NEN, i Rosa Suriñach, que si bé no és militant i no podrà votar, també s’ha alineat amb la candidatura pròxima a Marta Rovira. En aquesta candidatura Nova Esquerra Nacional hi ha noms com Teresa Jordà, la diputada Alba Camps, l’exportaveu d’ERC Raquel Sans, que ha plegat per evitar conflictes d’interessos, i també una barcelonina, Pilar Vallugera, exregidora a l’Ajuntament de Barcelona i ara diputada al Congrés espanyol.
Foc Nou i Col·lectiu Primer d’Octubre, sense la força dels càrrecs
Si ens fixem en Foc Nou, encara no està clar si serà l’exregidor Alfred Bosch el candidat, però en tot cas compta amb quatre portaveus, Gabriel Fernàndez -regidor d’ERC a Sabadell-, Anna Piñol -regidora d’ERC a Matadepera-, el diputat Jordi Orobitg i Esther Martin, secretària de política municipal i institucional al districte de Sants-Montjuïc. Això sí, sense cap suport visible ni a la Federació ni a l’Ajuntament de Barcelona. Bosh, però, va ser conseller d’Acció Exterior de la Generalitat (2018-2020), diputat al Congrés i també president del grup municipal d’ERC a Barcelona entre els anys 2015 i 2018. Havia de ser el candidat d’ERC a les municipals del 2019, però in extremis, la direcció del partit va imposar Ernest Maragall, que, de fet, va guanyar les eleccions. Militant d’ERC a Barcelona, conserva una certa ascendència entre la militància. I de fet, Foc Nou confia a fer forat entre les bases d’ERC a la ciutat per tenir opcions de mesurar forces amb Oriol Junqueras.
Finalment, també aspira a la presidència d’ERC el Col·lectiu Primer d’Octubre, amb el militant barceloní Xavier Martínez Gil al capdavant fent tàndem amb Àngel Ruiz –va ocupar la Secretaria General i Política Institucional de Sant Martí- com a secretari general. I amb una proposta molt allunyada dels despatxos i, per tant, amb suport escàs de càrrecs del partit.
Si ens fixem en els càrrecs orgànics d’ERC a Barcelona, aquesta és massivament ‘junquerista’. Però si la mirada s’obre a la militància, aquí el partit està molt més obert. A falta de dades de votacions, que la Federació no vol facilitar, és arriscat etiquetar els prop de 800 militants de Barcelona ciutat, que representen el 10% del total del país. Una incògnita que pot permetre el joc a les dues candidatures no oficialistes, Foc Nou i el Col·lectiu Primer d’Octubre, però que alhora afronten la campanya amb el desavantatge que suposa no tenir els altaveus polítics engegats.
