Barcelona es desmarca del model migratori de la presidenta d’Itàlia, Giorgia Meloni, que els darrers dies ha quallat a la Unió Europa. L’alcalde Jaume Collboni ha assenyalat Barcelona com una ciutat “respectuosa” i que fa de la diversitat “una font de fortalesa i riquesa”. “Aquesta política de deportacions [impulsada per Meloni] va en contra dels principis més bàsics des del punt de vista dels drets fonamentals i, a més a més, crec que va en contra dels valors fundacionals de la Unió Europea”, ha remarcat Collboni, coincidint amb la visita a la nova seu del servei d’atenció a immigrants, emigrants i refugiats de Barcelona. En aquesta línia, l’alcalde ha reconegut estar “esparverat” en veure que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, s’ha obert a “estudiar” el model Meloni.
“Des del primer nivell, des del nivell local, encara que sigui una gran ciutat com Barcelona, s’ha d’enfocar el fenomen migratori i aquesta diversitat més aviat com un potencial i no com una amenaça, tal com plantegen certes idiologies extremistes”, ha insistit Collboni durant la visita, que ha recollit l’Agència Catalana de Notícies. De fet, el socialista ha situat el centre d’ajuda al refugiat com l’“antítesi” als models de migració que planteja l’extrema dreta a Europa.
Amb aquestes declaracions, Collboni s’alinea amb el president del govern espanyol Pedro Sánchez, una de les veus més crítiques a Europa amb aquest model de deportacions. A diferència de la presidenta de la Comissió Europea, Sánchez se n’ha desmarcat perquè “no atura cap dels problemes i en creen de nous”. Una posició que xoca en part amb algunes actuacions impulsades pel seu govern a la tanca de Ceuta i Melilla, tal com han assenyalat aquests dies algunes veus crítiques. Sigui com sigui, l’executiu espanyol ha demanat a Europa que canviï d’estratègia i opti per arribar a acords amb els governs del Senegal, Mauritània i Àfrica Occidental “per col·laborar sobre el terreny”. El model de l’extrema dreta italiana implica la creació de centres de deportació en països extracomunitaris que farien de tallafocs.
El centre d’atenció a migrants ha atès 19.500 persones en un any
El centre d’atenció a immigrants, emigrants i refugiats de Barcelona, que s’ha mudat al carrer de Tarragona, 173, va atendre l’any passat 19.500 persones. Enguany, la xifra ja és de 10.750 persones el primer semestre. I hi ha 6.065 sol·licitants d’asil procedents de 134 nacionalitats. El nombre de visites al centre és menor que el 2022, any en què les sol·licituds d’ajuda van créixer un 320%, especialment per refugiats de la guerra a Ucraïna. Són dades publicades per l’Ajuntament poc després de la visita de Collboni al centre. L’alcalde ha manifestat que aquests números, així com la feina que es fa en el centre, demostren que Barcelona és una ciutat “defensora dels drets humans i que vol que els processos migratoris es facin amb garanties i endreçats”.
Filant prim en aquestes dades, el nombre de persones ateses ha estat menor aquest 2024; segons recull l’ACN, perquè hi ha dificultats per aconseguir cita amb la policia i iniciar el tràmit de Protecció Internacional. Els que sí que ho han aconseguit són, en una gran majoria, migrants procedents del Senegal, Algèria i el Marroc –la majoria arribats de les Canàries–, Ucraïna o Palestina, segons indica l’Ajuntament en un comunicat. Destaca el cas dels refugiats palestins, que ha passat de quatre persones el primer semestre del 2023 a 40 el primer semestre del 2024.
