Barcelona en Comú bolcarà tots els seus esforços a intentar recuperar l’alcaldia de la ciutat, el vaixell insígnia del partit. Amb els socialistes governant a l’Estat, Catalunya i l’Ajuntament, i l’esquerra sorgida del 15-M força diluïda, les municipals de maig del 2027 seran per als Comuns més que unes eleccions. El partit buscarà liderar de nou el discurs de l’esquerra i ser un actor principal per fer front a l’alcalde Jaume Collboni, favorit per guanyar els comicis i repetir com al capdavant del consistori. Just aquest dimarts, la formació ecosocialista engega el procés per elegir l’alcaldable amb dos noms sobre la taula: Gerardo Pisarello, exprimer tinent d’alcaldia durant el primer govern d’Ada Colau (2015-2019), i Roberto Enríquez, escriptor i comunicador, conegut com a Bob Pop. El 23 de febrer, els Comuns tindran el candidat nomenat, després que la militància hagi votat telemàticament entre els dies 17 i 19.
“L’esperit del 15-M”
Pisarello és l’aposta de l’aparell dels Comuns per intentar prendre l’alcaldia al PSC. Actual diputat i secretari primer de la Mesa del Congrés dels Diputats, Pisarello compta amb el suport de Colau; el ministre de Cultura, Ernest Urtasun; l’eurodiputat i extinent d’alcaldia, Jaume Asens, i la presidenta del grup municipal a l’Ajuntament, Gemma Tarafa, després de l’adeu de Janet Sanz a finals de desembre, entre altres alts càrrecs. El 20 de desembre, el dia que Pisarello va fer el pas endavant per ser l’alcaldable, Colau va dir que era la persona adequada per ser el candidat i recuperar “l’esperit del 15-M”.
El 15-M va ser l’arrel de la Barcelona en Comú que va guanyar les municipals el 2015. El moviment social, aparegut quatre anys abans, va donar lloc a manifestacions i acampades espontànies en diferents ciutats de l’Estat, com la que va tenir lloc a la plaça de Catalunya de la capital catalana, i que reclamava una democràcia més participativa, perseguir la corrupció política, limitar el poder dels bancs i les grans empreses, garantir els subministraments bàsics i el dret a un habitatge digne. Precisament, Colau va ser la cara més coneguda de la defensa del dret a l’habitatge com a portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH).
Presentació de la número 2 de la llista
Aquesta tarda, l’exalcaldessa havia de tornar a participar en un altre acte de Pisarello, però finalment no ho ha pogut fer perquè ha estat operada de la vesícula biliar. Ha estat a l’Ateneu del Clot, on el candidat ha donat a conèixer el nom de la dona que l’acompanyarà en les primàries com a número 2 de la llista. Es tracta de la regidora Carol Recio, que el 2023 va ser la número nou de la llista dels Comuns a l’Ajuntament. En la seva intervenció, Recio ha reivindicat la Barcelona obrera i ha defensat “una ciutat que no deixi ningú enrere”. “Sé a qui represento i tinc molt clar que necessitem un Ajuntament que no es doblegui davant els interessos dels poderosos”. A la cita d’aquest dimarts hi eren presents també Tarafa; la jurista i política, Maria Eugenia Rodríguez Palop i la també regidora Jess González.
L’octubre passat, el TOT Barcelona va avançar que Colau no es presentaria a les primàries. La renúncia ha deixat els Comuns orfes de lideratge. Colau ha encapçalat durant més d’una dècada Barcelona en Comú. Es va presentar a tres eleccions municipals i, tot i que només va guanyar les del 2015, va ser alcaldessa durant dos mandats 2015-2019 i 2019-2023. I en les de maig del 2023 va aguantar el pols de Xavier Trias i Collboni, amb més de 131.000 vots i nou regidors. Carismàtica com cap altre líder municipal dels darrers anys, Colau va aglutinar com ningú l’activisme, un discurs trencador i el conflicte amb les elits per seduir el seu electorat. Però en 10 anys, el panorama polític ha canviat i els socialistes lideren ara el vot de l’esquerra, basat més en la centralitat, el diàleg amb el poder econòmic, la gestió i el pragmatisme.
Collboni se n’ha sortit amb un govern amb minoria
El cert és que a Barcelona, aquest mandat, Collboni se n’ha sortit. Ha governat en minoria, amb només 10 regidors, però sense gaires sobresalts, amb poca oposició i amb ERC com a soci prioritari en els acords. El PSC pot tancar els quatre anys de govern sense aprovar cap pressupost per la via ordinària, però la ciutat té el 2026 uns comptes rècord de més de 4.180 milions a través d’una qüestió de confiança. El sistema actual dona molt poder als alcaldes i Collboni ha tirat endavant projectes estratègics del seu programa -com la reforma de la Rambla i la cobertura d’un nou tram de la ronda de Dalt-, ha reformat l’Ordenança de civisme amb el suport de Junts i ha aconseguit aprovar dues ordenances fiscals amb Comuns i republicans posant el focus en la fiscalitat turística.
Al govern espanyol, Sumar té un paper de mínims, i Podemos compta només amb quatre diputats al Congrés. El sondeig electoral del gener del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) diu que ambdues formacions perdrien vots si ara se celebressin eleccions espanyoles. A Catalunya, els Comuns van investir Salvador Illa com a president de la Generalitat, però amb només sis parlamentaris el seu pes en les decisions del Govern no és determinant. I a l’Ajuntament, el baròmetre del desembre situa a Barcelona en Comú cinc punts per sota en intenció directa de vot respecte a les eleccions del 2023.
Capgirar el discurs de l’esquerra a la ciutat
Si no hi ha sorpreses, Pisarello serà l’alcaldable de Barcelona en Comú. Des del 23 de febrer, tindrà poc més d’un any per capgirar el discurs de l’esquerra a la ciutat. L’exprimer tinent d’alcaldia ja ha posat sobre la taula alguns eixos del seu programa: posar l’habitatge al centre, defensar els barris, frenar els lobbies i tornar a fer de Barcelona un referent de justícia social, i aquest dimarts ha expressat la voluntat que Barcelona sigui una ciutat feminista davant l’onada reaccionària i de masculinitat agressiva de Donald Trump. També és partidari de mantenir la normativa del 30% -que obliga els promotors a destinar aquest percentatge a habitatges socials en els nous edificis i en les grans rehabilitacions-, obrir supermercats públics amb topalls de preus i que el metro sigui gratuït, una idea més populista que real que Colau no va proposar durant els vuit anys que va governar.
