La tria de l’alcaldable de Junts per a les eleccions de Barcelona de finals de maig del 2027 s’eternitza. El secretari general del partit, Jordi Turull, ha dit que el nomenament tindrà lloc “abans de l’estiu”. Amb tot, ara mateix “no hi ha una data”, apunten fonts del servei de premsa del partit. Quan ja fa més d’un any i mig que Xavier Trias, guanyador de les municipals del 2023 amb prop de 150.000 vots i 11 regidors, va deixar l’acta de regidor, la formació continua sense tenir clar qui serà el seu cap de llista, però vol evitar que hi hagi unes primàries, han expressat al TOT Barcelona fonts de la direcció del partit.
El gener del 2025, Junts va engegar l’elecció del candidat. El procés semblava que havia de ser ràpid i que culminaria entre l’abril i el maig de l’any passat. Però, a poc a poc, s’ha anat enrocant amb una llarga llista de noms de possibles alcaldables: l’expresident de la Generalitat Artur Mas, l’exconseller Quim Forn, l’empresari Tatxo Benet, l’escriptor i advocat Jordi Cabré, l’exconseller de Salut Josep Maria Argimon, l’exvicepresidenta institucional del Barça, Maria Elena Fort, el president de Junts a l’Ajuntament, Jordi Martí Galbis; el vicepresident de Junts, diputat i regidor Josep Rius, o l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas, que recentment s’ha ofert públicament al president Carles Puigdemont a través d’una entrevista al TOT Barcelona.
En un esmorzar a l’Hotel Palace, organitzat pel Fòrum Europa Tribuna Catalunya, Turull ha desgranat aquest dimecres el nou calendari per a la tria i que suposa un nou gir sobre les previsions que fos després de Setmana Santa. Turull ha dit que ell, juntament amb el president a l’exili, faran una proposta de lideratge per a les municipals que competeixi amb Jaume Collboni (PSC), Elisenda Alamany (ERC), Gerardo Pisarello (Barcelona en Comú) i Daniel Sirera (PP), entre altres alcaldables. L’objectiu és clar: evitar unes primàries que posin encara més en evidència la divisió interna del partit, si bé Turull ha apuntat que la decisió la prendrà la militància. El reglament aprovat per Junts a finals del 2025 deixa la porta oberta a què hi hagi primàries, però també permet una elecció directa entre els possibles aspirants, si finalment n’hi hagués més d’un, per part de la Comissió Municipal Territorial (CMT), l’òrgan que supervisarà el procés. La normativa va ser avalada per prop del 90% del consell nacional de Junts.
“Puigdemont sap que estic disponible”
A poc més d’un any perquè la ciutadania torni a passar per les urnes per elegir el nou alcalde o alcaldessa el maig de 2027, Cuevillas s’ha ofert per a encapçalar la llista de Junts. “El partit i el president Puigdemont saben que jo estic disponible”. En l’entrevista amb el TOT, l’advocat reconeixia que n’ha parlat amb Puigdemont. Però la direcció de Junts encara no ha pres una decisió. Està “madurant” la situació i “contempla” totes les hipòtesis. Cuevillas considera que Barcelona necessita una “revolució”, ja que ha deixat de ser una ciutat de Champions. “Hi ha zones de Barcelona que semblen un parc temàtic” i “s’ha perdut la catalanitat”, va valorar.
Maria Elena Fort s’autodescarta
Enmig de l’oferiment de Cuevillas, Junts té -o ha tingut darrerament- altres noms sobre la taula, entre els quals destaquen els de Fort i Argimon, segons ha pogut saber el TOT. No obstant això, en conversa amb aquest mitjà, la vicepresidenta institucional del Barça en el darrer mandat de Joan Laporta s’ha autodescartat. “Vull continuar al Barça”, ha dit, després que la candidatura de Laporta guanyés les eleccions a la presidència blaugrana. Anys enrere, Fort ja va estar en política: va ser diputada de Junts al Parlament de Catalunya. Ara, reconeix que el seu nom ha sonat, però assegura que ningú li ha fet un oferiment oficial. Mentre Fort renuncia a canviar d’aires, Argimon afirma que tampoc té cap notícia més enllà que fa més d’un any Junts va fer una enquesta en la qual sortia, entre altres noms, el seu. Preguntat si estaria disposat a fer el pas, l’exconseller de Salut no ha contestat.
Al llarg del darrer any, el nomenament del candidat de Junts s’ha convertit en un serial. A finals de novembre, el TOT va avançar que l’aposta del partit era Josep Rius, molt pròxim al president Puigdemont. En aquells moments, Rius competia amb Martí Galbis, mà dreta de Trias durant anys. Home fort de la Federació de Barcelona, ja que controla l’agrupació de Sarrià-Sant Gervasi, la més gran en nombre de militants, Marti Galbis tindria opcions serioses de guanyar si s’acabessin celebrant unes primàries. Martí Galbis mai ha renunciat a ser el candidat i el seu paper dependrà com es desenvolupi i, sobretot, com acabi tot el procés.
Una les primeres persones que es va negar a ser l’alcaldable va ser l’exconseller Quim Forn. Fonts de Junts van assegurar que Forn ha estat l’únic candidat “de consens” plantejat. A principis de març, l’expresident Artur Mas va desvelar que mesos enrere va rebre una oferta formal de Turull per ser el número u de la candidatura, però ell la va rebutjar perquè no vol tornar a la primera línia política en aquests moments. Amb posterioritat, Turull va negar la major. En cap cas va proposar Mas ser l’alcaldable sinó que hi va parlar perquè gent de l’entorn de Mas els van expressar que l’expresident podria estar interessat i era una qüestió “a tenir en compte”.
Trias va criticar l’oferiment a Benet
Junts ha sondejat també a l’empresari Tatxo Benet. A finals de l’any passat no va acceptar, però aquest febrer va ser temptat de nou i s’ho va estar pensant. El TOT va parlar amb ell, però no va voler fer declaracions. Xavier Trias va dir que no el veia de candidat i que no entenia que se’l proposés. “Algú ha perdut els papers”, va sentenciar al programa Cafè d’Idees de RTVE.
