La Generalitat de Catalunya canvia de mans i inicia una nova etapa després d’anys de domini independentista. Salvador Illa ha aconseguit rematar l’acord amb ERC i els Comuns, i les dues bandes de Sant Jaume són ara en mans del PSC. Illa ha promès el càrrec i aviat farà saber els membres del seu govern. Però, com és habitual, el degoteig de noms és una constant els dies previs a la formació de l’executiu i, per ara, ja se’n saben dos. L’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, serà la consellera d’Interior, tal com va anunciar el mateix Illa en campanya electoral. Més sorprenent és el nom d’Albert Dalmau, fins ara gerent de l’Ajuntament de Barcelona –un càrrec de poca visibilitat pública– i que passarà a liderar el Departament de Presidència.
L’elecció de Dalmau suposa una declaració d’intencions. El socialista és un perfil de polític jove i tècnic. Ara, deixarà la direcció executiva de l’Ajuntament per ocupar un departament similar. El conseller de la Presidència és l’encarregat d’aquelles feines grises, menys excitants, però molt importants per a tot govern. Sovint assumeix aquells assumptes que no encaixen en cap departament i és qui coordina tots els consellers i conselleres de la Generalitat.
Una carrera forjada al costat de Collboni
Albert Dalmau és graduat en Ciències Polítiques per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i treballa a l’Ajuntament de Barcelona des de 2016. Va fer el salt per ocupar el Cap de Gabinet de la Segona Tinència d’Alcaldia, d’Empresa, Cultura i Innovació, entre el 2016 i el 2017 en mans de Jaume Collboni, i després va ser nomenat Cap de Gabinet del president del Grup Municipal Socialista. Amb l’arribada del PSC a l’alcaldia, Dalmau s’ha convertit en un dels gerents més joves que mai ha tingut l’Ajuntament.
Però la importància de Dalmau en el PSC va més enllà dels seus càrrecs a l’Ajuntament. També ha estat la mà dreta de Collboni en les darreres conteses electorals, sent una figura clau en la campanya electoral del 28M. Dalmau va erigir-se en un dels dissenyadors de l’estratègia que va dur Collboni a superar Ada Colau –per un grapat de vots– i a quedar-se a les portes d’una victòria que, això sí, al PSC se li resisteix des de 2007.
Altres noms que sonen
El de Dalmau no és l’únic nom de l’òrbita barcelonina que ha sonat per al govern d’Illa, que força informacions pronostiquen que tindrà un caràcter més tècnic que polític. La segona tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Maria Eugènia Gay, ocupa algunes travesses. A diferència del gerent municipal, el cas de Gay és una mera hipòtesi, fonamentada sobretot en els intents passats de promocionar-la. Advocada i jurista, Gay va ser degana de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona entre 2017 i 2022 abans d’entrar en política. La seva proximitat amb Pedro Sánchez, que ja la va nomenar delegada del govern espanyol a Catalunya, podria apropar-la al gabinet d’Illa.
