Quasi en silenci, per la porta del darrere, l’Ajuntament de Barcelona abandona per ara la compra de les pistoles elèctriques Taser, una reivindicació policial des de fa una dècada molt criticada per entitats de drets civils i els partits d’esquerres. Després que, a finals de juny, Junts va tombar al plenari el reglament per utilitzar els Dispositius Conductors d’Energia (DCE) –nom oficial de les Taser– perquè el govern municipal no l’havia negociat amb els sindicats de la Guàrdia Urbana, no s’ha mogut res. El tinent d’alcaldia Seguretat i Prevenció, Albert Batlle, no s’ha assegut per parlar del tema amb els sindicats policials, confirmen el responsable d’UGT a la Guàrdia Urbana i agent de la policia local, José Casas, i el secretari d’Organització de CSIF i guàrdia urbà, Eugenio Zambrano. I no ho farà.
“De moment, no està en l’agenda més pròxima tractar aquest tema i tampoc licitar la compra dels DCE sense haver aprovat prèviament un reglament per al seu ús a la Guàrdia Urbana de Barcelona”, afirmen fonts municipals al TOT Barcelona. Aquest mitjà ha demanat al govern municipal poder parlar amb Batlle sobre aquesta qüestió, però la resposta de l’executiu de Jaume Collboni ha estat que “no”. A finals de juliol, Batlle va dir en una entrevista al diari Ara que “no es tornaria a encetar aquest meló”. I afegia: “Tenim la sort que a Barcelona els Mossos ja disposen d’aquest instrument i pot ser que en un futur l’incrementin. Però a dos anys de les eleccions [les municipals són a finals de maig del 2027], aquest és un debat que no tinc gens d’interès de tornar a obrir, a menys que canviessin molt les coses”.
“Una concessió de Collboni als Comuns”, segons Junts
En conversa amb el TOT, el president de Junts per Barcelona a l’Ajuntament, Jordi Martí Galbis, acusa Batlle d’actuar de “manera força irresponsable”, ja que va preferir perdre la votació i deixar el reglament de les Taser al calaix “de manera indefinida”, en lloc d’escoltar els sindicats de la Guàrdia Urbana i tornar a portar a votació el reglament al juliol. Segons Junts, al final, s’ha demostrat que el govern de Collboni no té voluntat de negociar amb l’oposició ni amb els sindicats. Tampoc vol aprovar l’ús de les pistoles elèctriques perquè en faci ús de la Guàrdia Urbana. “La congelació ara de tot aquest procés no deixa de ser una concessió de Collboni als Comuns, de cara a la seva anhelada aliança futura que l’alcalde no es cansa de reclamar”. Junts recorda que el PSC ja es va negar a iniciar la compra de les armes en paral·lel a l’aprovació del reglament i així anar guanyant temps. Inicialment, la idea de l’Ajuntament era comprar 22 pistoles Taser i que estiguessin disponibles l’estiu del 2026.
En el plenari del juny, tant Barcelona en Comú com ERC van votar també en contra del reglament. Ambdós partits són contraris al fet que la Guàrdia Urbana disposi d’aquesta arma. Ara, el regidor dels Comuns Marc Serra demana a l’alcalde, a través del TOT, que no torni a obrir aquesta carpeta, i més després que s’ha sabut que el reglament es va elaborar a l’esquena dels sindicats policials. Per al grup, que a l’Ajuntament encapçala Janet Sanz, incorporar les Taser a les policies locals és un error i quelcom innecessari, ja que es tracta d’armes molt perilloses i potencialment poden ser letals. Serra recorda que varen presentar diverses esmenes al reglament, entre les quals destaquen que no es pogués fer una descàrrega elèctrica contra persones amb problemes de salut mental, gent que hagués consumit alcohol o drogues o en contextos de manifestacions. Des de Barcelona en Comú, tampoc es veia amb bons ulls que es pogués disparar contra adolescents de 14 anys, és a dir, a partir d’aquesta edat. Però cap d’aquestes propostes va ser acceptada pels socialistes.
L’arma s’hauria pogut fer servir contra adolescents de 14 anys amb el reglament presentat
Precisament, el fet que les pistoles es poguessin utilitzar contra menors, a partir de 14 anys, és un dels aspectes que més polèmica va aixecar. Junts, per exemple, va demanar augmentar l’edat dels 14 als 16 anys, “seguint les recomanacions del Comitè de les Nacions Unides pels Drets de la Infància, però Batlle no va voler acceptar al·legació”, recorda Martí Galbis. I fonts d’ERC destaquen que un dels elements principals pels quals es van oposar al reglament era perquè les Taser es podien fer servir contra aquests menors. “Poden tenir responsabilitat penal i s’ha d’actuar si cal, però no amb una Taser. Parlem de la capacitat física d’una persona d’aquesta edat per poder suportar una descàrrega elèctrica d’aquest tipus. I això, per a nosaltres, era un escull, que no es va voler salvar. La posició d’ERC ha estat clau perquè el govern tanqués el debat”.
El govern de Collboni sempre ha defensat que el reglament plantejat és el “més garantista de totes les policies catalanes”. De fet, la instrucció dels Mossos del 20 d’abril del 2018 sobre els DCE [veure aquí] prohibeix fer-ne uns contra dones embarasses i infants, entenent com a infants els menors de 12 anys, “sempre que aquesta condició sigui perceptible per als agents actuants”, subratlla la instrucció de la policia catalana. Des de la UGT a la Guàrdia Urbana, Casas veu correcte el límit dels 14 anys i subratlla que la seva prioritat ha estat sempre garantir la seguretat dels agents de la Guàrdia Urbana -amb la incorporació de càmeres i demanar que les actuacions es gravessin per evitar denúncies falses- i de la ciutadania, ja que la Taser no és una arma preventiva sinó que només s’hauria fet servir en cas d’agressió. UGT demana al govern municipal millorar el diàleg amb els sindicats, i consens amb els diferents grups polítics per aprovar una mesura totalment necessària.
No s’ha parlat amb els sindicats
Des de CSIF, Zambrano defensa també la necessitat que la Guàrdia Urbana disposi de les armes Taser per fer front a la delinqüència que hi ha a Barcelona, principalment amb armes blanques. En tot cas, el sindicat creu que la quantitat del 22 pistoles que volia comprar el govern era del tot insuficient i planteja que “almenys es pugui disposar d’una arma per cada parella de policies”. També critica que l’executiu socialista no hagi iniciat la compra de les Taser excusant-se en el fet que no s’hagi aprovat el reglament. “És una fal·làcia política”. A més, Zambrano denuncia que el reglament no s’hagi tractat amb els sindicats policials i sí amb entitats externes a l’Ajuntament, com Iridia (Centre per a la Defensa dels Drets Humans). “És una falta de respecte i va contra la llei que el reglament s’hagi elaborat sense passar per les mans dels representants dels treballadors”.
El reglament municipal de les Taser prohibia descàrregues contra els menors de 14 anys, sempre que els agents poguessin percebre aquesta condició, i contra persones emmanillades, així com l’ús directe contra el cos d’algú sense que hi hagués una distància pel mig. El redactat també incorporava la necessitat que els agents fessin una formació com actuar en casos de persones amb problemes de salut mental i deixar cinc segons entre descàrrega i descàrrega, entre molts altres supòsits. Segons CSIF, amb el reglament plantejat “el govern ha volgut curar-se en salut i traslladar la responsabilitat als policies”. Al final, quan es disposi d’aquesta arma, serà com “els gerros xinesos que estan en una vitrina. Ningú l’utilitzarà perquè no es voldran assumir aquestes responsabilitats”, valora Zambrano. Per al policia, és obvi que els agents no utilitzarien les Taser contra menors de 14 anys, però sosté que cal posar-se en la pell del guàrdia urbà que està al carrer i que es troba amb tota mena de situacions.
Després del plenari del juny, en què no es va aprovar el reglament de les Taser, la UGT va dir que el text havia estat elaborat amb participació d’entitats de drets humans, experts en salut mental, la Sindicatura de Greuges de Barcelona, les veus expertes del propi cos i la unitat de deontologia de la Guàrdia Urbana. Però el sindicat va denunciar que el procés no havia complert “amb les garanties formals ni materials exigides per la normativa”. I va posar èmfasi en el fet que el reglament de l’arma es va impulsar “sense convocar la Mesa General de Negociació ni el Comitè de Seguretat i Salut Laboral, tot i que l’impacte directe sobre les condicions de treball, la salut i la formació obligatòria del personal així ho exigeix”. Segons el sindicat, el reglament era sobre un dispositiu amb impacte directe sobre la salut, la seguretat, les condicions de treball, la formació obligatòria i els drets fonamentals del personal policial i, per tant, no es podia tractar com “un simple tràmit administratiu o una imposició política”. La normativa vigent -la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP) i la Llei Orgànica de Llibertat Sindical (LOLS)- obligava a consultar i negociar prèviament aquestes decisions.
