El pas d’Ada Colau per l’Ajuntament s’acaba nou anys després d’entrar en política institucional i havent governat Barcelona en dos mandats, primer majoritàriament en solitari i després al costat del PSC. La derrota electoral del 28M l’havia desplaçat a l’oposició i ara marxa perquè “constatat que no hi haurà pacte d’esquerres, soc més útil fora de l’Ajuntament”, segons explicava ella mateixa al setembre. “No és bo seguir en les institucions i en els llocs per inèrcia sinó amb projectes engrescadors”, ha recordat aquest divendres en la seva última intervenció a l’Ajuntament. Ser alcaldessa, diu, ha estat un “privilegi”. “Barcelona és una ciutat valenta i feminista”, ha celebrat.
Colau ha marxat amb desenes d’agraïments i una última declaració lapidària. “El que més m’ha decebut de Barcelona són les seves elits, provincianes, mediocres, avaricioses, i que pensen massa en el benefici a curt termini i es desentenen de les conseqüències de la seva avarícia. Ja va sent hora que tinguem unes institucions fortes i democràtiques que parin els peus a aquestes elits i defensin el bé comú”, ha recalcat l’exalcaldessa. “Vam veure que havíem d’enfrontar-nos a alguns poder i elits que no estaven acostumats que ningú els digués res i va començar la guerra bruta”. Colau ha recordat que s’han arxivat 20 querelles i una allau de fake news “que acaben en res, però el soroll es queda”.
L’encara líder de Barcelona en Comú ha recordat el seu passat activista i els primers dies “sense experiència institucional”. Colau ha fet esment les cooperatives de sessió d’ús –”els responsables d’habitatge del partit socialista ens deien que no era possible”–, les superilles, els pressupostos participatius o la protecció dels entorns escolars. “S’han fet coses que ens deien que eren impossibles”, ha defensat. El pas dels Comuns pel govern deixa “un model de ciutat de futur”, ha comentat.
El toc d’humor –així ho ha dit ella mateixa– l’ha posat en dirigir-se a Collboni: “Aquí teníem un excés de presència monàrquica. Vostè personalment ens hauria de donar les gràcies de no tenir el bust del monarca corrupte darrere”. Colau ha tancat el discurs amb desenes d’agraïments a les dones que l’han precedit, la seva mare i a Vanessa Valiño, el moment més emotiu.
Collboni mostra “respecte” per la seva trajectòria
El president de Junts, Jordi Martí Galbis, ha retret a Colau que critiqui les elits i s’aliés amb Manel Valls o el PP per, a fi de comptes, acabar deixant Barcelona sense alcaldia independentista, però ha mostrat el seu respecte i li ha demanat que recordi la “nació” catalana i Barcelona allà on vagi. La regidora republicana, Elisenda Alamany, que ha volgut ignorar les últimes sessions d’investidura, ha recordat que Colau “ha estat la primera alcaldessa de Barcelona”, la qual cosa mereix un “respecte”. Menys diplomàtics, o pràcticament gens, han estat els presidents de PP i Vox, Daniel Sirera i Gonzalo de Oro Pulido. “He estat pensat què podria destacar del seu mandat, he arribat a la conclusió que el millor que ha fet per la ciutat de Barcelona ho està fent avui”, ha dit Sirera.
“Fem un comiat com correspon a una alcaldessa de la ciutat, amb el màxim respecte institucional”, ha dit l’alcalde Jaume Collboni, mirant la bancada de PP i Vox. Collboni sí que ha mostrat el seu respecte “personal i polític” cap a Colau. “La seva és una trajectòria única a la ciutat, tant pel que fa a la seva procedència, com també perquè ha estat un context polític, econòmic i social complicat, i malgrat tot la ciutat va fer el seu camí”, ha remarcat. L’alcalde demanarà al Ple que se li atorgui, tal com va fer amb Trias, la Medalla d’Or de la ciutat, el màxim reconeixement de l’Ajuntament.
Nou anys a l’Ajuntament
Colau s’acomiada de l’Ajuntament nou anys després de donar la sorpresa el 2015. Aleshores activista de la PAH, Colau va fer el salt a la política institucional impulsada pel moviment 15-M. Va governar Barcelona els primers quatre anys en solitari, a excepció d’un parèntesi de set mesos que va fer de bracet del PSC. Però el suport dels socialistes al 155 va tombar aquell primer intent de governar junts. La coalició es va repetir el 2019, gràcies a un pacte de Comuns i el PSC amb Manel Valls que va apartar de l’alcaldia Ernest Maragall (ERC) en favor de Colau.
Els Comuns van acusar el desgast de l’alcaldia i el 28M van caure a la tercera posició, per darrere de Xavier Trias, que tornava per liderar Junts, i del PSC de Jaume Collboni. Un any i escaig després de les municipals, Colau deixa la primera línia política sense aclarir si tornarà o no el 2027 per liderar la candidatura de Barcelona en Comú i deixant Collboni pràcticament sol a Sant Jaume. L’adeu de Colau se suma al d’altres cares visibles de l’oposició, com Ernest Maragall i Xavier Trias.
1 
