Les eleccions generals espanyoles d’aquest diumenge han estat marcades per un pronunciat descens en la participació. En el cas de Barcelona ciutat, l’abstenció ha arribat gairebé al llindar del 33%, amb un 32,6%, unes xifres que feia moltes legislatures que no s’assolien, i de fet, en uns comicis generals no havien passat del 32%. Si ho comparem amb el 2019, la participació ha caigut un 6,2%. Una abstenció que els partits independentistes han argumentat per explicar la davallada que han patit, especialment ERC, que ha estat molt castigada a tot el país. En el cas de Junts, Barcelona ha estat el feu on ha rebut un càstig més sever, passant de ser la força guanyadora de les eleccions a ser la cinquena força.
Les dades de la capital catalana se situen molt a prop de les de la resta del territori català, on la participació s’ha quedat en un 64,15%, lleugerament per sobre de les xifres barcelonines. Si mirem les dades per districtes, l’abstenció ha guanyat pes en totes les zones de la ciutat, especialment a Sarrià-Sant Gervasi, on la davallada en la participació s’ha traduït en una caiguda de 14 punts respecte als registres dels comicis d’ara fa quatre anys.
Un districte barceloní, però, ha aconseguit salvar més o menys els mobles i ben entrada la tarda ja havia superat el llindar del 50% de la participació. Es tracta del de les Corts, on el 52,12 % de les persones cridades a files ja havien votat a les sis de la tarda, una xifra que implica un descens respecte a fa quatre anys, però que s’erigeix en el millor resultat de participació en aquests comicis a la ciutat.
1,2 milions de persones amb dret a vot
Cal recordar que a la ciutat de Barcelona hi ha 1.217.132 persones censades amb dret a vot en unes eleccions on hi havia un total de 285 col·legis electorals. En el recompte de vot hi ha hagut un 0,62% de vot en blanc i un 0,60% de vot nul.
