Aquest dissabte, el tramvia per la Diagonal viurà un nou episodi. Després de dos anys i mig d’obres, s’inaugurarà la connexió entre Glòries i Verdaguer. Fa més de 20 anys -el 2004- que el TramBaix i el TramBesòs es van posar en funcionament i la unió dels combois per la Diagonal encara no s’ha completat. La raó és bàsicament política. Al llarg dels anys, aquesta infraestructura ha estat un estira-i-arronsa, un punt de conflicte entre els partits que, fins i tot, va costar l’alcaldia -entre altres motius- a Jordi Hereu el 2011.
Estrenat el tram entre Glòries i Verdaguer, ara les mirades es posaran en la part que queda per executar -entre Verdaguer i la plaça de Francesc Macià i l’avinguda de Sarrià-, que sempre ha estat el projecte que ha aixecat més polèmica. I de nou, els posicionaments polítics faran que s’iniciïn o no les obres l’estiu vinent. Dit d’una altra manera, no sembla que en aquestes dues dècades la connexió del tramvia s’hagi vist com un projecte de ciutat del tot necessari. I les obres, si han avançat, ha estat per l’interès del partit que ha ostentat l’alcaldia. Amb Ada Colau ja fora de l’Ajuntament, la inauguració del dissabte serà la darrera victòria de l’excalcaldessa.
Amb el projecte executiu aprovat, a finals de juliol, Jaume Collboni va posar com a condició aprovar els pressupostos del 2025 a l’Ajuntament i a la Generalitat per iniciar les obres l’estiu del 2025. Però sembla que Collboni tirarà endavant la connexió més per necessitat d’acords polítics que no pas perquè se la cregui. A finals del febrer passat, l’alcalde era partidari de deixar la unió pel mandat vinent. I tot just després del seu nomenament com a alcalde, a mitjans del 2023, va deixar la porta oberta a estudiar un altre recorregut que no fos per la Diagonal.
A Barcelona, a diferència del que va passar l’any passat, els comptes municipals semblen encarrilats, amb posicions molt pròximes entre socialistes i comuns, tot i que, de moment, no s’han concretat les xifres. A la Generalitat, el pressupost per al 2025 tampoc s’ha presentat i el Govern català ni tan sols ha fet públic quan costarà la xarxa tramviària. L’Ajuntament estima que la connexió del tramvia entre Verdaguer i Francesc Macià suposarà una inversió de més de 200 milions d’euros.
La consulta per la reforma de la Diagonal, entre el passeig de Gràcia i Francesc Macià, organitzada per Hereu el 2010 li va acabar costant el càrrec un any després davant de Xavier Trias. La consulta, si bé no preguntava pel tramvia directament, incloïa en dues de les propostes -les preferides pel govern del PSC- el tramvia, però la ciutadania que va participar en la votació se la va prendre com un plebiscit i es va inclinar per no tocar l’artèria, la tercera opció. La primera conseqüència política va ser la destitució del primer tinent d’alcaldia, Carles Martí, amic personal d’Hereu i ideòleg de la consulta. I la segona, la pèrdua de les eleccions per part del PSC.
Amb l’arribada de Trias a l’alcaldia, el juny del 2011, la connexió del tramvia va quedar durant anys en els calaixos. Això sí, l’alcalde es va passar pel forro el resultat de la consulta de la Diagonal i va reformar el tram entre el passeig de Gràcia i Francesc Macià, amb l’ampliació de les voreres com a signe d’identitat principal. I enmig de tot això, Trias va passar de recriminar l’alcalde Hereu en un plenari per què no engegava la connexió del tramvia a renegar d’aquest posicionament i defensar a tort i a dret unir la Diagonal amb busos d’alta capacitat.
L’arribada de Colau a l’alcaldia va recuperar l’interès pel tramvia. Amb tot, no va ser un camí de roses. L’abril del 2018, el plenari va tombar el projecte amb els vots d’ERC -liderada per Alfred Bosch– i la CUP, entre altres partits. Nou mesos després, amb els republicans ja liderats per Ernest Maragall, van canviar de posició i van votar a favor de la unió al plenari del gener del 2019. Ara, tant els pressupostos de l’Ajuntament com el tramvia, tornaran a dependre del vot d’ERC.
