El govern de Jaume Collboni té un problema greu amb la percepció d’inseguretat dels barcelonins. Tot i que el darrer balanç del ministeri de l’Interior diu que els delictes s’han frenat a la ciutat i el mateix alcalde assegura que aquest estiu han baixat, el cert és que lluny de decréixer, la preocupació per la inseguretat creix notablement i prop de tres de cada 10 ciutadans ho perceben com el problema més greu de Barcelona, segons l’Enquesta de Serveis Municipals, presentada la setmana passada.
Les dades que ha obtingut l’alcalde en el sondeig anual municipal suposen un pas enrere respecte a les del Baròmetre del juliol i són de llarg les pitjors valoracions de l’última dècada. Collboni té un problema amb la inseguretat força més preocupant que el que van tenir els seus antecessors, Xavier Trias i Ada Colau. Mentre la inquietud pels delictes és ara del 27,7%, fa 10 anys, amb Trias d’alcalde, era del 9,7%, i el pitjor registre de Colau va ser del 19,2% fa dos anys, segons la mateixa enquesta.
Ara mateix, a Barcelona, el pitjor en matèria de seguretat són les agressions amb armes blanques, una conseqüència, en part, fruit que molta gent surt al carrer amb ganivets, navalles o altres estris punxants. Després de mirar cap a una altra banda i de negar la major i els avisos de la policia durant anys, les administracions s’han començat a prendre el problema seriosament i a fer més controls en esdeveniments multitudinaris i festes com la Mercè. No sembla que hagi de ser suficient per posar fi a una situació que s’ha descontrolat. I convindria, en la majoria de casos, que es pogués aplicar l’article 563 del Codi Penal, que preveu d’un a tres anys de presó per la tinença d’armes prohibides.
Entre el 2020 i el 2023, les baralles s’han incrementat un 143% a Barcelona, amb 5.106 l’any passat, segons dades de la Guàrdia Urbana; els homicidis han crescut un 42,9% durant el primer semestre del 2024, els delictes greus i menys greus de lesions i baralles tumultuàries han pujat un 11,8% entre gener i juny, i el tràfic de drogues, un 9,4%. No es tracta de generar un discurs de la por, ni d’exagerar: les dades són les que són, però convé posar fil a l’agulla i revertir aquesta situació. Barcelona ha de deixar de ser una ciutat en la qual tot s’hi val i no hi ha conseqüències.
Certament, cal una mica més de mà dura i que la policia recuperi el principi d’autoritat. Els agents han de poder intervenir amb garanties, òbviament amb proporcionalitat, reforçant el seu paper. La seguretat és un dret de la ciutadania i l’obligació de les administracions és garantir-la. Una societat segura és una societat més democràtica. Convé, crec, endurir les normatives i el Codi Penal, quan calgui, i dotar a les policies i a l’administració de justícia dels recursos necessaris (humans i materials) perquè puguin fer la seva feina, agilitzar els judicis, ampliar el nombre de jutjats i garantir que les condemnes es complexin. I si es posen sancions, s’han de cobrar. De què serveix tenir una Ordenança de civisme -ara en fase de revisió per fer-ne una de nova-, que la Guàrdia Urbana denunciï i moltes de les sancions no es cobrin? Des de finals del 2005, quan aquesta ordenança es va aprovar, l’Ajuntament ha deixat d’ingressar milions en multes.
4 
