Una trucada de Gènova a Ferraz, un pacte d’Estat que s’activa… I una tremenda fortor a claveguera que inunda, ignominiosament, el venerable Saló de Cent. Des d’aquest dissabte l’alcalde de Barcelona ha quedat rebaixat a peó sense importància que mou algun dit índex -per cert, de segon nivell- des de Madrid. Queda constatat, un cop més, que PP i PSOE són les dues aparences del mateix règim borbònic, sempre tan ufà i tan superb.
El que no estava tan clar és el nivell de depravació política al què han estat capaços d’arribar els comuns. Com deia Xavier Trias, Colau i els seus és la tercera vegada que se salten tots els límits ètics. La primera, utilitzant en campanya un informe calumniós de la policia patriòtica per enfangar el propi Trias; la segona, participant en l’operació Valls contra ERC i Ernest Maragall tot i haver perdut; i la d’ara, participant en la vergonya decidida des de la seu del PP de Madrid. Tres immersions en el fangar, tres mentides que els acompanyaran per sempre més en els llibres d’història. Res a dir de Sirera, que fa la seva feina i menys encara de Vox, que són deplorables, però almenys van de cara.
Al final, el femer on s’han instal·lat PSC i comuns han fet més grans tant Xavier Trias com Ernest Maragall, que han estat a l’altura de les generacions que els van precedir al Cap i Casal. Ara encara ens queda per veure com els càrrecs de confiança dels comuns s’aferren a les seves nòmines i com el PSC les paga religiosament. Han convertit l’Ajuntament de Barcelona en una comuna.
38 
12 
