El govern de Jaume Collboni ha optat en el cas de la posada al dia de l’Ordenança de civisme -oficialment, de convivència-, per endurir les sancions. Amb les situacions d’incivisme i vandalisme que es veuen cada dia a Barcelona sense fer gaire esforç, sembla lògic pensar que el que la faci la pagui. Ara només cal, si el text proposat pels socialistes és aprovat tal qual, que la Guàrdia Urbana actuï i que les denúncies que s’imposin es cobrin. Al llarg dels prop de 20 anys d’història de l’ordenança -des de finals del 2005-, moltes de les multes no s’han cobrat i la ciutat ha perdut ingressos milionaris. Per tant, alcalde Collboni, si s’endureix l’Ordenança de civisme -un fet que aplaudeixo-, és per fer-la complir i garantir que les sancions es cobren. De res servirà fer un text nou i que aquest acabi sent paper mullat.
Una altra cosa és quan algunes d’aquestes infraccions les cometin col·lectius vulnerables, cas de les persones sensellar. No té cap sentit multar una sensellar per consumir alcohol al carrer o per orinar o dormir a la via pública. Al llarg d’aquestes quasi dues dècades s’han donat desenes de casos en què la Guàrdia Urbana ha multat col·lectius vulnerables. Algunes d’aquestes persones han acumulat milers d’euros en multes que no s’han cobrat mai i s’han acabat retirant. A aquests ciutadans els convé una resposta social als seus problemes i no sancions. Per tant, sentit comú en l’aplicació de la norma. Mà dura quan calgui, però mà esquerra en segons quines situacions.
L’enduriment de la norma proposat pel PSC posa el focus, entre altres aspectes, en les botellades amb menors -la qual cosa serà un agreujant-, orinar al carrer, les anomenades rutes alcohòliques o els grafits, i incorpora com a conductes sancionables l’exhibicionisme, la masturbació i les expressions verbals que poden ser humiliants o degradants per una persona, els tocaments i els fregaments.
Com ja va passar a finals del 2005, quan es va aprovar, i en posteriors modificacions de la norma, com el 2012, amb la prohibició de la prostitució al carrer, la normativa serà objecte d’un debat intens, tant polític com social. D’entrada, els comuns ja s’han posicionat en contra del text del govern de Collboni. Dies enrere, el síndic de greuges de Barcelona David Bondia -com havien fet les seves antecessores, Pilar Malla i Maria Assumpció Vilà– ha demanat que l’ordenança sigui menys punitiva i anteposar mesures alternatives a les sancions. Per contra, tot i que de moment no s’han manifestat, partits com Junts per Catalunya-Trias per Barcelona i PP veuran amb bons ulls l’enduriment de la norma, tot i que òbviament faran esmenes i contrapropostes.
Dit d’una altra manera, i amb la mirada posada a l’estiu del 2025, quan es vol que l’ordenança sigui aprovada definitivament, Collboni haurà de decidir amb qui vol fer camí. Perquè la norma vegi la llum verda, el PSC necessita comptar amb els vots de la majoria del ple (21 dels 41 regidors). És a dir, si tanqués un acord amb Junts per Catalunya-Trias per Barcelona en tindria prou per aprovar el text, ja que els dos partits sumen 21. Ara bé, Barcelona en Comú i ERC són les formacions amb qui Collboni està arribant a més acords -com les ordenances fiscals i, probablement els pressupostos per al 2025-, però cap dels dos partits comprarà la proposta d’ordenança llançada pels socialistes i, segurament, les dues formacions demanaran rebaixes i modificacions per aprovar el text.
El 2005, amb Joan Clos d’alcalde, l’Ordenança de civisme es va aprovar amb el govern tripartit dividit. PSC i ERC hi van votar a favor i ICV en contra. CiU també hi va donar suport, però el PP es va abstenir en considerar-la massa tova. El 2012, CiU i PP van segellar un acord per vetar la prostitució al carrer amb la resta de formacions en contra. I el primer mandat d’Ada Colau com a alcaldessa es va plantejar fer una ordenança més laxa, que no es va ni tramitar per la falta d’acord polític.
Aquest cop, també, la controvèrsia està garantida.
