Hi ha barris de Barcelona que acumulen dades negatives. Rendes per càpita baixes, desnonaments, precarietat, fracàs escolar… en definitiva: situacions de vulnerabilitat. Si a tot això hi sumem anys i anys de manca d’inversió pública, el que acabem tenint és una fractura social que es nota en tots els àmbits i, especialment, en l’habitatge.
Aquest és el cas de la Trinitat Vella. Un barri ubicat en el llindar de la ciutat, antigament conegut com la quinta forca. Just entre el riu Besòs i la Meridiana, amb molts habitatges construïts els anys 50 i 60 on hi viuen més de 10.000 persones.
Un barri que comparteix molts dels seus problemes amb altres barris de banda i banda del Besòs com podria ser el Besòs-Maresme, Singuerlín, Roquetes o Sant Roc. Barris on les desigualtats formen part del paisatge social però també on hi ha moltes entitats que treballen per millorar el dia a dia dels seus veïns i veïnes.
Des d’Esquerra Republicana fa anys que volem posar el focus en aquests barris, conscients que les desigualtats socials només poden reduir-se amb inversió pública. Per això vam aconseguir la creació del “Compromís Besòs-Maresme” el passat mandat municipal i per això hem aconseguit la creació del “Compromís Trinitat Vella” en el present. Perquè la millor manera de posar fil a l’agulla és reunir els diferents actors públics i cívics per treballar a partir d’una diagnosi de la realitat dels barris i anar fent el seguiment de les accions que es posen en marxa.
El compromís és un primer pas, però l’amor es demostra amb pressupostos. I en aquesta diagnosi inicial, a la Trinitat Vella s’han identificat 432 habitatges i 29 locals comercials distribuïts en 75 edificis que requereixen d’una actuació urgent de rehabilitació. Una rehabilitació que difícilment es podrà dur a terme sense inversió pública.
D’aquesta forma i seguint el model del Besòs-Maresme on vam acordar una inversió directa de 15M€ per a rehabilitació enguany, també hem aconseguit que l’ajuntament reservi un part significativa dels 50M€ pressupostats per a rehabilitació a la Trinitat Vella. D’aquesta manera es garantirà que allà on no arribin els diners dels Fons Europeus, arribarà el pressupost municipal.
Parlem d’habitatges on hi viuen persones en situació de vulnerabilitat, persones grans, infants, que han de viure en pisos estintolats amb puntals per aguantar els sostres, amb filtracions, humitats, sense ascensor i zero condicions d’estalvi energètic. Parlem doncs de garantir un habitatge digne per a totes aquestes persones de la Trinitat Vella que no poden posar a punt els seus habitatges sense el suport de les administracions públiques.
Fa massa anys que escoltem dels diferents governs municipals la necessitat d’invertir i regenerar l’àmbit del Besòs. Massa anys de paraules que acaben escrites en els mil plans redactats que mai s’han acabat de desenvolupar. Des d’Esquerra exigim passar de les paraules als fets. Ara és l’hora del Besòs. Ara és l’hora de la Trinitat Vella.
