Jaume Collboni Cuadrado, nascut a Barcelona el 5 de setembre de 1969.
Debilitats: Collboni ha estat soci de govern de Colau durant aquests 4 anys de mandat i això l’està situant en una posició complicada en determinades qüestions de debat electoral o programàtic que sorgiran durant la precampanya i la campanya electoral. Pot costar entendre que algú que ha estat soci d’algú durant els darrers quatre anys, llavors en campanya electoral el critiqui. Però ni els acords de govern són matrimonis per sempre ni has d’estar d’acord en el 100% de l’acció de govern. La política és de grisos, no de blancs i negres. I el moviment de Collboni de sortir del govern a 4 mesos de les eleccions al final ha estat atípic, però efectiu i en aquest sentit ha guanyat independència i encara la pot seguir guanyant en el que queda de campanya. En global i vist en la distància ha estat un moviment molt poc tradicional, però efectiu i en política, cada cop més, el fet tradicional no sempre funciona. Amb tot, fa bé Collboni de tenir aquests escenaris de conflicte preparats, ja que és per on Colau l’està atacant en tots els debats.
Amenaces: Collboni té dues amenaces en la seva campanya; la precipitació i la polarització. Explico la primera amb un símil automobilístic. En Fórmula 1, quan surts a la pole position, en primera o segona posició, i tens un bon cotxe, tens mitja carrera guanyada. Has de fer una bona sortida sense prendre mal i fer una bona però també en molts moments conservadora carrera. Has d’evitar cometre moviments que et deixin fora de pista i puguis perdre posicions o fins i tot patir algun accident que deixi fora de competició. Si veieu competició de motor, en moltes ocasions el que va primer en carrera se li demana que baixi les revolucions del motor per conservar-lo de cares al futur. Aquest hauria de ser el plantejament de Collboni i el seu equip. El resultat final no serà per golejada, no és el context, per tant qualsevol errada, i més si surts en posició de pole position, serà més cara perquè et pot comportar perdre aquesta posició. I cal recordar que en uns comicis tant empatats, guanyar, o sigui optar a l’alcaldia, no implica sempre quedar primer. La segona és la polarització que busquen Trias i Colau per deixar-lo fora de la batalla electoral però el cert és que les enquestes, de les quals ja en van unes quantes on surt guanyador Collboni, el cansament de Trias y la realitat està imposant que això va de Collboni o Colau.
Fortaleses: La marca PSC arriba a aquestes eleccions municipals a Barcelona i Catalunya en el millor moment des de 2010 quan va perdre la presidència de la Generalitat. Aquestes eleccions poden ser unes eleccions en les quals el concepte que històricament hem conegut com a cinturó vermell, en referència a tots els municipis de la corona metropolitana de Barcelona, que majoritàriament eren governats pel PSC, ho tornin a ser i que el mapa de comarques com el Baix Llobregat, i els Vallesos es tornin a tenyir de vermell en la pròxima nit electoral en detriment de la candidatura dels comuns que han deixat de tenir teixit territorial.
Oportunitats: Una de molt clara. Ser el candidat que recupera Barcelona pel Partit Socialista després de 12 anys de travessia pel desert entre el mandat de Trias i Colau com a batlles de la ciutat. Barcelona ha estat històricament un bastió dels socialistes fins que Trias va aconseguir l’alcaldia l’any 2011. Collboni pot recuperar aquest bastió del PSC i Barcelona pot representar una de les grans victòries del PSOE en aquests comicis previs a les eleccions generals en les quals Sánchez necessita encara recuperar espai perdut pel desgast de Govern.
