Cinc anys de vida: el temps suficient per acreditar si una determinada iniciativa té sentit.
L’enhorabona, doncs, en primer lloc, al Tot Barcelona per haver-ho aconseguit!
No s’hi ha arribat per simple subsistència, sinó per la definició d’un estil, amb un llenguatge i un espai ben propis i reconeguts.
Crear i mantenir viu un projecte col·lectiu és sempre un repte exigent. Encara més en l’àmbit de la comunicació, on els canvis sociològics i tecnològics han acompanyat als canvis en la naturalesa de la relació entre la política i els mitjans.
Canvis que en el conjunt del sector mediàtic i, especialment, pel que fa a l’acció política no sempre han sigut per bé, em sap greu de constatar.
L’equilibri informació-opinió no és fàcil de mantenir i la temptació per influir sobre la realitat política sense mostrar obertament el què i a qui defenses pot ser, a vegades, irresistible.
Una vella definició diu que els mitjans públics han de ser lliures però neutrals, i els mitjans privats han de ser lliures però també independents.
És a dir, enllà de la informació imprescindible i de l’opinió lliure, ha de quedar clar quina és la posició editorial del mitjà.
El lector ha de saber i entendre des de quines coordenades ideològiques i des de quina visió de la societat arriben els missatges que se li envien.
En aquests cinc anys hem vist de tot a la nostra ciutat en molts sentits i, també, pel que fa a la relació entre la política i els mitjans. Per bé i per mal.
També per això té tot el sentit reconèixer el rol actiu i positiu del “Tot Barcelona”. Per la seva llibertat i per la seva claredat.
Per dir i per no callar.
Per afegir visió i reflexió amb llenguatge modern.
Per parlar en “barceloní” quan tants altres han dimitit o, pitjor, han acceptat treballar per encàrrec al servei d’interessos prou explícits i molt sovint aliens a la ciutat i a tot el que representa com a subjecte col·lectiu i com a capital del país.
En un microcosmos social i polític com Barcelona això té un valor indubtable que mereix sobradament la continuïtat i, si pot ser, el creixement en presència i influència a la ciutat.
Fa cinc anys jo també començava una nova etapa política, de nou centrada en Barcelona. I encara hi soc.
Celebro la coincidència, tant com estic convençut de la consolidació i continuïtat del projecte que llavors naixia sempre al servei de l’interès general de la ciutat.
