Fa uns mesos algunes institucions públiques, com ara l’Ajuntament de Barcelona, la Universitat de Barcelona, alguns ajuntaments de l’entorn metropolità i d’arreu del país van decidir deixar d’informar a la ciutadania a través d’X, vaja, el Twitter de tota la vida. També han anat fent el mateix alguns càrrecs electes, d’aquells que han de donar la cara i que han de generar confiança i informar.
Totes les decisions són discutibles i poden generar debat, i arguments a favor o en contra en podem trobar. Ara bé, no podem oblidar que la ciutadania té dret a accés a la informació i que en molts casos té el dret escollir per quin mitjà ho fa. I, de cop, arriba la gran apagada, i llavors ens quedem sense el 010, el 112 treu fum i evidentment la ciutadania no es pot informar per la tele, ni la de tota la vida ni la digital. Els mitjans de comunicació digitals pateixen l’apagada i llavors ens queden tres eines: la ràdio analògica (la d’antena i piles), les xarxes socials i canals de missatgeria com Telegram o whatsapp. I algunes de les institucions que van dir que no volien tornar a veure Twitter en la vida, ahir van haver de buscar la contrasenya per anar publicant continguts informatius sobre l’apagada.
En primer lloc, algú es pensa que la ciutadania consultarà una xarxa social que mesos enrere de la qual van anunciar que mai més hi tornarien? En segon lloc, per l’apagada sí que es pot fer servir Twitter però per informar sobre els acords del ple municipal, no? Van marxar de Twitter per fugir de les notícies falses i a l’apagada i van tornar per evitar les notícies falses i donar informar fiable, totalment contradictori.
Les eines, com ara X, per elles mateixes no diuen mentides, ho fan les persones que hi participen, i per evitar que les mentides siguin majoritàries cal que molta gent digui veritats, i les institucions tenen el deure de garantir que la ciutadania, amb independència del canal que faci servir, rebi sempre informació fiable.
I tot plegat és independent de qui té la propietat del mitjà, o alguna institució pública es planteja no enviar notes de premsa o anar a entrevistes a algun mitjà de comunicació “dels de sempre”? L’apagada ens ha d’ensenyar algunes coses a la ciutadania, com ara tenir diners en efectiu, que cal recuperar lots de piles o si som més romàntics unes boniques espelmes.
Les institucions públiques també, i una d’elles que han de generar informació de confiança i fiable, amb independència del mitjà de comunicació, i sobretot fer-la arribar a la ciutadania. I a Twitter això es pot fer…, i durant l’apagada es va fer i la resta dels dies de l’any també es pot dir la veritat a través d’X.
No es pot tenir un canal de comunicació “a temps parcial” o “a estonetes”, això genera que aquell canal deixi de ser referent per a la ciutadania a l’hora de rebre informació, i especialment com durant l’apagada cal que sigui de confiança i que generi seguretat.
Jesús Palomar i Baget, politòleg especialitzat en comunicació política i institucional
