Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
El nom d’un general franquista amb què es va inaugurar una parada cèntrica del metro

Molts dels noms de les estacions del metro de Barcelona es van rebatejar l’any 1982. Amb anterioritat, algunes de les parades del suburbà tenien reminiscències feixistes o directament relacionades amb la dictadura de Franco. Fa uns dies, el TOT Barcelona explicava el cas de Sants Estació, que inicialment es va dir Roma Estación Renfe, per la seva proximitat amb l’avinguda de Roma, amb aquest nom -el carrer- des del 1940 per les simpaties entre el franquisme i el règim feixista de Mussolini.

La parada actual de Verdaguer de l’L5 es va estrenar el 1970, cinc anys abans de la mort de Franco, amb el nom del General Mola. Conegut amb el malnom del Director, Emilio Mola va ser un dels cervells de l’aixecament militar del 1936 que va posar fi a la Segona República i va desembocar en l’inici de la Guerra Civil. Va morir en un accident d’aviació el 3 de juny del 1937, prop de Burgos.

Un tram del passeig de Sant Joan duia el nom del militar

El nom del General Mola per l’estació de metro es va elegir perquè un tram del passeig de Sant Joan, el situat entre la Diagonal i la travessera de Gràcia, ja es deia així. Sota aquestes línies es pot veure una imatge de la parada de l’any 1973.

L’estació de metro de Verdaguer, l’any 1973, amb el nom del General Mola / Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)

Del General Mola a mossèn Cinto Verdaguer

L’estació va dur el nom del militar franquista durant 12 anys. Actualment, el nom de Verdaguer respon al poeta mossèn Cinto Verdaguer, figura clau de la Renaixença la segona meitat del segle XIX. A prop de la parada, a la cruïlla entre el passeig de Sant Joan i la Diagonal, hi ha també un monument dedicat a Verdaguer. Recentment, l’Ajuntament ha canviat el nom dels jardins del poeta mossèn Cinto Verdaguer, Montjuïc, pel de jardins de Jacint Verdaguer.

Actualment, Verdaguer és una estació de metro en la qual conflueixen dues línies de metro, l’L4 i l’L5.

L’origen de l’L4 i L5

La inauguració de l’L4 és del 5 de febrer del 1973, però una part del seu tram es va obrir el 1926 com un dels ramals del Gran Metropolitano, entre el passeig de Gràcia i Jaume I. El 1973, l’L4 tenia sis estacions i 3,5 quilòmetres de llargària, explica Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).

D’altra banda, l’L5 es va estrenar el 21 de juliol del 1959 amb el nom de Línea 2. També era coneguda com a Transversal Alt i complementava el servei que oferia l’L1 per connectar Barcelona amb els municipis de Cornellà, Esplugues i l’Hospitalet, detalla TMB.

Més notícies
Notícia: Qui eren els ‘penitents’ que donen nom a una estació de metro
Comparteix
Un convent que atenia malalts i marginats i promovia la pràctica de la penitència solitària en diverses coves excavades, origen del barri on s'inaugurarà aquesta parada l'any 1985

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa