El 5 de febrer de 1973, ara fa cinquanta-dos anys, s’inaugurava la línia groga del metro de Barcelona, l’L4. 3,5 quilòmetres i 6 estacions, des de l’estació de Jaume I a Joanic, fent parada a les estacions de General Mola (rebatejada el 1980 com a Verdaguer), Girona, Gran Via (ara passeig de Gràcia) i Urquinaona. Però l’estructura ve de lluny: els túnels van ser construïts el 1908, sent els més antics de la xarxa de metro barcelonina, quan es va crear la Via Laietana. Mig segle després, aquesta línia té 22 estacions que fan un recorregut de 17,3 quilòmetres.
Però d’on venen els noms de les estacions? La Fundació TMB va explicar-ho al seu web, i ens fixem en un parell de noms d’estacions, Joanic i Vila Júlia.
El propietari dels terrenys on es va fer el metro
En el cas de l’estació de Joanic, segons explica TMB, rep el nom de la plaça on desemboca, la plaça de Joanic, situada en un dels límits de la vila de Gràcia. El nom familiar de Joanic, diminutiu de Joan, prové de l’antic propietari dels terrenys, Josep Joanich. L’estació de Joanich va entrar en funcionament amb aquest nom el 1973 fins que el 1982 se li va eliminar l’h final, adoptant el nom actual.
Una dinastia d’emperadors
I qui és la Júlia de l’estació de Via Júlia? En aquest cas, la via Júlia, com la via Favència i la via Augusta, fa referència a la denominació romana de Barcelona: Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. El nom Iulia era un homenatge a la família Júlia-Clàudia, dinastia de l’emperador August, que va fundar la ciutat. Però el nom de Via Júlia és prou recent, perquè fins al 1999 aquesta estació s’anomenava Roquetes, que actualment és una parada de l’L3.
El mateix dia que es va inaugurar l’L4, s’estrenava la nova estació de Pubilla Cases com a part de la prolongació de la línia 5. El nou tram obert, de poc més d’1 quilòmetre, connectava l’estació de Collblanc (abans anomenada San Ramón) amb la de Pubilla Cases.
