Un any i mig després del seu trasllat, el mercat de Sant Andreu continua adaptant-se a la nova realitat. Ja pocs se’n recorden del període dels comerciants a l’exili, traslladats durant cinc anys a una carpa provisional instal·lada al carrer de Sant Adria. Hi van anar mentre es construïa el nou mercat a la plaça del Mercadal. El d’ara és un mercat més modern, més gran, més car. Un mercat que llueix de cara a l’espectador, però que encara s’adapta a un entorn que ha canviat. La pacificació parcial del carrer Gran de Sant Andreu i la restricció de vehicles a Sant Adrià fa que els camions que abasteixen les parades entrin majoritàriament per la Meridiana i travessin el poble antic, ple de carrerons petits que estan patint l’impacte d’aquests vehicles.
En l’última audiència pública, des de l’associació de veïns Sant Andreu de Palomar van fer extensiva a l’Ajuntament la preocupació d’alguns veïns pròxims al mercat, que veuen com el terra s’ha anat degradant i ha desencadenat algunes caigudes. En declaracions al TOT Barcelona, el president de l’entitat, Miquel Ruiz, explica que tenen coneixement d’un mínim de dos accidents; en tots dos casos, persones grans que han ensopegat amb llambordes “enfonsades per la càrrega dels camions”. El veí explica que la situació es dona sobretot als carrers de Montpelier, Vintró, Baskonia, i Pons i Gallarza. El districte és conscient de la situació i ha encarregat “una revisió” dels carrers esmentats per encetar, “si cal”, una intervenció per “resoldre els problemes de pavimentació”.
Vintró i Montpelier, dos dels accessos castigats
Una de les veïnes del carrer de Montpelier, un dels presumptament afectats, destaca al TOT Barcelona la “reducció del soroll” que hi ha hagut respecte al mercat d’anys ençà, quan els transportistes “passaven amb carretons” i de vegades “despertaven els veïns”. Abocant-se a la porta del seu piset, nega haver caigut, però esmenta que el carrer empitjora “una mica” pocs metres més avall de casa seva i veu possible “que algú hagi pogut caure”. Amb tot, diu que els més castigats són els veïns de Rubén Darío, a escassos metres de Montpelier i en força millor estat. En canvi, el volum de cotxes que hi passen “és una burrada”, diu la veïna sense fer-se’n creus.
Seguint la ruta, el TOT s’atura al carrer de Vintró. Allà espera en Jordi Macià, un xarcuter històric amb més de 40 anys en aquest carrer. “En podria fer un llibre”, diu sobre Vintró. Macià recorda haver caigut dues vegades, però en culpa la pluja i un paviment “massa relliscós”. Cas a part és el d’una clienta seva, que sí que ha caigut darrerament per “un forat” del terra que ja ha estat tapat per l’Ajuntament. Per aquest carrer passen els camions del mercat entre les 7 i les 9 del matí, “fent soroll” i causant unes molèsties que el comerciant accepta: “És el que hi ha, per algun lloc hauran de passar”. Amb tot, Macià lamenta que Vintró i companyia suposen una de les zones “més degradades” de Sant Andreu i recorda que compten amb un terra “de fa molts anys” i que convindria “anar cuidant”.
Poc espai per aparcar
A l’entrada del mercat, un transportista reconeix al TOT Barcelona que “costa molt” baixar de la Meridiana fins al mercat. “Són carrers antics, estrets, i a l’entrada ens ajuntem molts camions i furgonetes”, explica. Aquesta és també la realitat que viuen els conductors en un dels pocs mercats de la ciutat que no té pàrquing. La presidenta dels venedors, Sònia Vizcaíno, reconeix que els mateixos transportistes “s’autogestionen”, però que l’acumulació de vehicles “és un problema”. Sobretot a primera hora, quan coincideixen els camions que porten el producte fresc. En el seu dia, detalla la portaveu, els comerciants ja van demanar habilitar un pàrquing perquè al soterrani “hi ha magatzems que no estan plens”. L’Ajuntament, conclou Vizcaíno, els va dir que no “pels veïns”.
En tot cas, els comerciants desconeixen si els camions han fet malbé els voltants. Si més no, detallen que no els ha arribat aquesta situació, ni per part de l’Ajuntament ni per part dels clients. Clients, per cert, que amb el temps s’han llevat la son de les orelles i cada cop baixen més a la plaça. “Després de festes sempre és mala època al mercat i a la resta, però estem bé aquí. Fa un any encara estàvem neguitosos, amb certa incertesa, i encara avui, depèn de la parada, trobaràs comerciants més o menys contents. Jo personalment no he perdut clients, els d’allà em venen els caps de setmana, que la cosa s’anima, i aquí estic més còmoda”, resumeix Vizcaíno.
